L'OCDE rebaixa les previsions del govern espanyol sobre el creixement en 2023 fins a l'1,5%

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) és més pessimista que el govern espanyol sobre les perspectives de creixement en 2023, sobretot després de revisar a la baixa les projeccions que ell mateix va fer el passat juny. En l'informe publicat aquest dilluns, l'ens corregeix la xifra en set dècimes i només espera ara una progressió del producte interior brut (PIB) de l'1,5%. Té en compte un escenari global, i sobretot europeu, més pessimista.

Aquest 1,5%, que en qualsevol cas estarà sobradament per damunt del discret augment del 0,3% que s'augura per al conjunt de la zona euro (sobretot per la recessió que s'espera a Alemanya) i de l'estancament de l'economia britànica, que queda per davall de l'"entorn del 2%", que diu esperar ara per a Espanya el govern liderat per Pedro Sánchez, que renuncia al 2,7% de l'últim quadre macroeconòmic.

L'OCDE, no obstant això, es mostra per a 2022 més optimista que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, qui dijous passat va reduir també les expectatives a un creixement del 4% (en lloc del 4,3% d'aquell quadre macroeconòmic) i el deixa en el 4,4%. És a dir, tres dècimes millor del que el mateix ens havia previst en l'anterior informe de Perspectives econòmiques al juny.

El cost de l'energia llastra l'economia

Espanya és un dels grans països desenvolupats en els quals els costos energètics més s'han incrementat en termes relatius amb la crisi actual. Si en el període 2019-2021 ja eren particularment elevats —suposen el 5% del PIB espanyol, enfront de menys del 4% a Alemanya, França, el Regne Unit o els Estats Units—, en 2022 s'han disparat i representaran prop de l'11% del PIB nacional. Una xifra, cert, inferior a la d'Itàlia (13%) i a la del Japó (12%), però superior a la de França i Alemanya (ambdues lleugerament inferiors al 10%), el Regne Unit (8%) i, sobretot, dels Estats Units (6%).

Aquest fet s'explica per la gran dependència que té l'economia espanyola de l'energia, més gran que quasi tots els altres països desenvolupats i agreujada ara per l'escalada de la cotització del petroli i del gas. Per tot açò està afectant més al conjunt dels preus, com queda visible en analitzar la inflació.

La inflació es moderarà parcialment en 2023

La situació hauria de relaxar-se un poc l'any que ve, tot i que ni de lluny tornarà a l'escenari previ a la crisi. La inflació prevista a Espanya serà del 5%, inferior aleshores a la del conjunt de la zona euro (7,5% a Alemanya, 5,8% a França, 4,7% a Itàlia) que, com el Regne Unit, (5,9%) continuarà enfangada pel problema de l'aprovisionament energètic.

L'OCDE insisteix que si bé fan falta ajudes públiques per a esmorteir l'impacte de la carestia de l'energia per a les famílies i les empreses, han de tindre caràcter "temporal" i estar concentrades "en els més vulnerables". Es mostra contrària, per tant, amb subvencions generalitzades. A més, recomana retirar-les conforme baixe la pressió dels preus de l'energia i mantindre els incentius per a reduir-ne el consum.