La justícia europea considera insuficient que Espanya convertisca els interins en indefinits sense plaça

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat este dimarts que la pràctica a Espanya de convertir en indefinits no fixos els treballadors interins que han encadenat contractes temporals amb l’administració no és una mesura suficient per a sancionar estos abusos perquè suposa “mantindre una relació laboral temporal” i la situació de “precarietat” de la plantilla. En concret, el tribunal de Luxemburg assenyala que el dret comunitari s’oposa a la transformació de la relació laboral en indefinida no fixa en el sentit que “no constituïx una mesura adequada per a sancionar degudament els abusos”.

A més, els jutges europeus assenyalen que el pagament d’una indemnització al treballador quan finalitza la relació laboral, el règim de responsabilitat de les administracions públiques i la convocatòria de processos selectius per a cobrir les places tenint en compte l’experiència anterior del treballador tampoc “sancionen degudament esta utilització abusiva i no eliminen les conseqüències de l’incompliment del dret de la Unió”.

La primera denúncia: una treballadora que encadenava sis contractes d’interinitat

El TJUE respon així a les preguntes formulades pel Tribunal Suprem, que buscava claredat de la justícia europea per a dilucidar si era obligatori per a Espanya convertir els interins en treballadors fixos per a esmenar una situació d’abús per l’encadenament de contractes temporals. Es dona el cas que Espanya té uns 627 milions d'euros del fons de recuperació bloquejats després precisament que dos sentències del TJUE emeses el febrer i el juliol de 2024 ja dictaminaren que el país no compta amb mesures efectives per a sancionar la concatenació abusiva de contractes temporals amb l'administració pública.

En esta ocasió, el Suprem va recórrer a la justícia europea abans de resoldre el cas d'una treballadora que va encadenar des de març de 2016 un total de sis contractes d'interinitat com a cuidadora de xiquets en un centre educatiu públic de la comunitat autònoma de Madrid. L’empleada va denunciar la situació i va reclamar que la seua relació laboral fora declarada fixa per a compensar els abusos derivats d'esta successió de contractes temporals, però el jutjat de primera instància va optar per declarar-la com a indefinida no fixa, qualificació que suposa una indemnització de vint dies per any treballat amb un límit de dotze mensualitats una vegada acabara la relació laboral.

La causa va arribar al Tribunal Suprem, instància que va elevar la qüestió al TJUE perquè la justícia europea “dissipe els dubtes” que hi ha al respecte “a la vista de la interpretació i aplicació divergent” que estan fent els tribunals espanyols en valorar casos similars.

La conversió en indefinits no fixos “no és una mesura adequada per a sancionar els abusos”

En la resolució publicada este dimarts, el TJUE no es pronuncia sobre si Espanya està obligada a convertir els interins en fixos, però explica que la conversió en indefinits no fixos “no constituïx una mesura adequada per a sancionar degudament els abusos”, ja que “suposa mantindre una relació laboral de naturalesa temporal i, per tant, la situació de precarietat del treballador afectat”. Pel que fa al règim de responsabilitat de l'administració, la sentència apunta que tampoc constituïx una mesura adequada a causa del seu “caràcter ambigu, abstracte i imprevisible” i al fet que “no va acompanyat d'altres mesures efectives, dissuasives i proporcionades”.

Finalment, el Tribunal de Justícia Europeu avalua els processos selectius per a cobrir places en l'Administració i conclou que, si bé valoren l'experiència prèvia del treballador i el temps de servici, no es limiten a “aquells candidats que hagen sigut víctimes dels abusos”, per la qual cosa “tampoc constituïxen una mesura adequada”.