Hui entra en vigor el decret que obliga la banca a pagar l’impost de les hipoteques

Aquest dissabte entra en vigor el decret que modifica la llei de l’impost hipotecari aprovat pel Consell de Ministres que obliga la banca a pagar l'impost d'actes jurídics documentats de les hipoteques excepte quan deixe diners a partits polítics, a l'administració o a l'Església.

El decret contempla que hi haurà un supervisor que vigilarà que la banca no acabe repercutint l'impost sobre els clients, una figura que des de les organitzacions de consumidors reclament que tinga capacitat sancionadora.

Segons la nova mesura adoptada, a partir de dilluns els clients ja no hauran de pagar aquest impost en la constitució de les hipoteques, però tot i això, la decisió del Tribunal Suprem no ha agradat a la ciutadania, i plataformes, associacions de consumidors i partits polítics han convocat per a aquesta vesprada protestes en 50 ciutats de tot l'estat, entre elles Alacant i Elx.

Es podrà reclamar la devolució de l’impost

El reial decret aprovat pel Consell de Ministres continua generant controvèrsia perquè la norma no té caràcter retroactiu, com sí que l’hauria pogut tindre una sentència del Tribunal Suprem favorable als hipotecats, és a dir, els bancs hauran d’assumir la despesa a partir d’ara, però les hisendes autonòmiques no hauran de reembossar-lo.

Per això, les associacions de consumidors i els despatxos d’advocats que han celebrat la notícia, apunten que per a aquells ciutadans que signaren el préstec abans del 10 de novembre, més de 8 milions, poden reclamar la devolució de l’impost als tribunals. La presidenta de l’Associació d’Usuaris Financers, Patricia Suárez, assegura que l’associació ‘‘seguirà lluitant’’ perquè els tribunals deixen de fer política econòmica i se centren en l’aplicació del dret. Per tant, els tribunals civils, seran els que ‘‘en definitiva, decidisquen sobre la retroactivitat’’ ha explicat Suárez.

De la mateixa manera, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) recorda que la decisió del govern no afecta les demandes col·lectives ja plantejades, que seguiran el seu curs i per això expliquen que la ‘‘batalla judicial’’ continua en marxa, i que ‘‘tot apunta que acabarà en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea’’.