La directora general d'FP: "Necessitem un poc més de temps per a acostumar-nos al nou model dual"

El curs 2024-2025 és el segon amb formació professional dual. S'espera que siga el de la consolidació d'este nou model, que incorpora directament l'orientació de l'empresa des del primer curs en els programes formatius. No obstant això, la directora general d'FP Marta Armendia admet este dimecres en Les notícies del matí que la implantació no està sent tan fàcil com s'anticipava sobre el paper. "Necessitem un poc més de temps per a acostumar-nos. Hem passat d'un sistema de planter a un altre de corresponsabilitat entre l'empresa i el centre educatiu. Això suposa un canvi de mentalitat en l'empresariat, el professorat, l'alumnat i la família. Estem en el camí", ha explicat a À Punt.

Un total de 27.000 empreses van participar l'any passat en este sistema dual, que en el curs actual "entra de ple" i escala a primera i segon curs de tots els graus. La incorporació transversal de mòduls de digitalització i sostenibilitat és una altra de les novetats. També, la creació de la xarxa Orienta FP amb què es vol conduir l'alumnat als cicles formatius més demanats en el seu territori.

Armendia ha llevat importància a la vaga del professorat amb què va arrancar el curs (en demanda de més docents), perquè diu que la incidència va ser mínima. "Fa vint anys que estic en FP i els mateixos problemes els he escoltat tota la vida", ha explicat la directora general. Respecte dels desequilibris territorials en l'oferta, ha explicat que el nivell d'especialització d'algunes formacions necessita tecnologies que no es poden generalitzar, cas dels braços robòtics. La formació ha d'estar prop de les indústries i polígons que fan l'oferta i buscant també cert equilibri entre tres províncies", ha explicat.

Els treballs de tota la vida, els que més demana l'empresa

Els temps canvien, els treballs s'actualitzen, però en l'FP l'ocupació amb més demanda per part de les empreses és la d'"els treballs de tota la vida", assegura Armendia: "Instal·ladors, fontaners, electricistes, mecànics de cotxes i de maquinària, de robòtica i mecatrònica industrial i ara també els relacionats amb la ciberseguretat i que treballen en el núvol".

La demanda d'ocupació de les empreses contrasta amb la de l'alumnat, que continua centren la part més gran de les sol·licituds en la família sanitària o la intervenció sociocomunitària, sovint com a etapa pont cap a la universitat.

L'FP és l'eixida per a aquelles persones que vulguen incorporar-se de manera immediata al mercat laboral i continuar creixent professionalment

En l'extrem contrari, entre els cicles amb menys ocupabilitat hi ha el de guia de medi ambient. Armendia advertix que si bé és un dels més atractius (amb mòduls d'equitació, cicloturisme i activitats aquàtiques), no té a penes eixida laboral. Una situació que contrasta amb el conjunt dels graus, en què l'alumnat troba faena en un termini mitjà de sis mesos des de la fi dels estudis.

"L'FP és l'eixida per a les persones que vulguen incorporar-se de manera immediata al mercat laboral i continuar creixent professionalment", defensa la directora general, que creu que este model alternatiu a l'universitari viu una etapa daurada. "El nostre sistema educatiu està produint població universitària quan allò que està demanant el mercat són els graus mitjans i superiors que les empreses necessiten cobrir".