El director de l’Observatori de l’Habitatge de la UPV: “Falten entre 60.000 i 70.000 vivendes, hi ha gent que no pot ni comprar ni llogar”

Entre 60.000 i 70.000 vivendes falten al territori valencià per a satisfer la demanda d’habitatge que hi ha actualment, el que implicaria que cada any s’haurien d’alçar unes 20.000 viviendes. Serien les xifres ideals, però que estan lluny de fer-se realitat, com assenyalava Fernando Cos-Gayón, director de la càtedra de l’Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), en Les notícies del matí este divendres. “Tenim una escassesa brutal de vivenda, que està fent que hi haja gent que ni pot comprar, ni pot llogar. A més, molta gent que lloga, no ho fa per desig, sinó perquè no pot comprar”, exposava l’expert en el mercat immobiliari en À Punt.

En vista d'estes dificultats per a accedir a un sostre, Cos-Gayón ha afirmat que els assentaments estan començant a créixer al voltant de ciutats com València.

El portaveu de l’Observatori de l’Habitatge advertia que, des del 2019, s’ha doblat el preu de la vivenda en grans urbs, un fenomen que ha anat estenent-se a l’àrea metropolitana de València perquè no s’ha construït en els últims anys ni vivenda protegida, però tampoc lliure, cosa que ha fet que els preus del mercat immobiliari estiguen disparats i bona part de la ciutadania no puga accedir a elles.

“Esta situació afecta molts ciutadans, però en especial als que tenen més necessitat de vivenda, com els joves, que ho tenen molt difícil”, apuntava Fernando Cos-Gayón. Afegia que València és una ciutat que agrada per a viure i cada vegada són més els estudiants o els treballadors que la trien per a residir-hi, cosa que afig demanda a l'habitual que hi ha a la ciutat.

“Cal tindre en compte que està arribant molta immigració, que a més la necessitem per a la nostra economia, i eixes persones que venen de fora també necessiten una vivenda”, agregava.

La protecció de l’ocupació ha sigut un fre perquè els propietaris traguen la seua vivenda al mercat del lloguer, tenen por no poder recuperar-la

A la falta d’habitatge disponible se suma el preu de les mateixes, especialment les noves. “Amb els costos de construcció ha passat el mateix que amb els preus del supermercat, des del 2019 han anat pujant”, deia. “Primer va ser per la pandèmia, per la guerra d’Ucraïna, els costos energètics... i a això s’afig els salaris d’Espanya, que no han crescut en la mateixa proporció”, argumentava.

Hi ha solucions a curt termini?

Pel que fa a les solucions a curt termini, el responsable del director de la càtedra de l’Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València advoca per destensionar el mercat del lloguer, “amb mesures contràries a les que té la llei de vivenda”.

“Els límits al lloguer no han funcionat. La protecció de l’ocupació ha sigut un fre perquè els propietaris traguen la seua vivenda al mercat del lloguer, tenen por no poder recuperar-la, per tant una solució a curt termini seria donar protecció als propietaris. Així podríem tindre entre 4.000 i 5.000 vivendes més en el mercat”, explicava Cos-Gayón durant la seua intervenció en Les notícies del matí.

D’altra banda, i per a tindre a l’abast habitatges assequibles, este expert aposta per “una relaxació d’algunes mesures que ens hem autoimposat perquè les vivendes siguen eficients i equipades”. Considera que “en una situació d’emergència”, com l’actual, on en falta tanta i molta gent no pot accedir a vivendes de cap tipus, esta relaxació permetria disposar d’alternatives per a viure sota un sostre.