Les deu majors empreses taulelleres suposen ja el 60% de les vendes a Espanya

La concentració en la indústria del taulell espanyol concentrat a la província de Castelló ha provocat que les deu majors empreses del sector suposen ja el 60% de les vendes totals i suposen el 75% del benefici brut d'explotació (Ebitda), que supera els 550 milions en conjunt. La dinàmica d'operacions corporatives continuarà activa, i no són descartables grans operacions entre grups, operacions transfrontereres o, fins i tot, alguna eixida a borsa, segons l'informe sectorial sobre la indústria ceràmica 2021 elaborat per Deloitte i presentat aquest dilluns a València.

No obstant això, malgrat l'entrada d'inversors financers com a fons i capital de risc, entre els 10 majors grups del sector, 6 continuen estant controlats per famílies fundadores.

La indústria taulellera espanyola ha superat amb èxit un complex 2020 gràcies a la bona salut financera, anterior al Covid, així com a la flexibilitat operativa del clúster castellonenc.

El sector mostra un important creixement en mercats estratègics com els EUA (18% en 2020), i en regions europees com Alemanya (20%) o França (5%), on històricament arrossega menor presència comercial que Itàlia.

Segons destaca l'informe, el sector ceràmic espanyol mostra la seua fortalesa durant la pandèmia i afronta l'era post Covid-19 amb els EUA com a principal vector de creixement.

Reptes a curt termini: gestionar l'estructura de costos

Al costat d'aquests factors d'oportunitat de creixement, hi ha també altres elements que, previsiblement, suposaran a curt termini un repte per a la defensar la competitivitat de la indústria taulellera espanyola. L'elevat cost dels drets de CO₂, actualment en màxims, suposa un repte per a mantindre la rendibilitat del sector i aconseguir competir en igualtat de condicions amb altres pols productors no europeus que no tenen aquestes importants restriccions operatives.

Així mateix, el cost del transport marítim, que s'ha incrementat més d'un 150% en la pandèmia, suposa un altre important fre per a un producte que, de partida, té restriccions naturals en l'exportació a grans distàncies.