Comprar una vivenda a València costa el doble que fa sis anys, però els salaris només han pujat un 10%

El preu mitjà de la vivenda nova s’ha duplicat des de 2019 a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana, mentre que els salaris només han augmentat un 10%, la qual cosa ha fet que el mercat siga cada vegada més “inaccessible”. Així es desprén de l’informe del tercer trimestre de 2025 de la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València (UPV).

El valor mitjà de venda supera els 3.700 euros/m² a la capital i arriba a més de 4.500 euros/m² en municipis com Godella, Almàssera o el Puig. “La conseqüència és clara: un mercat que creix en xifres, però es buida d’accessibilitat”, ha advertit el director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón López.

L’oferta d’obra nova s’ha reduït un 80% en sis anys

L’oferta efectiva d’obra nova s’ha reduït més d’un 80 % en sis anys. Vuit districtes de la ciutat no tenen promocions actives i les poques existents van dirigides a compradors de renda alta o inversors internacionals. Els salaris, en canvi, només han crescut un 10 % des del 2019. L’esforç mitjà per adquirir una vivenda supera el 45 % dels ingressos nets d’un habitatge tipus, molt per damunt del llindar recomanat per la Unió Europea, que és del 30%.

Encariment del lloguer

La tensió és també molt present al mercat del lloguer. València lidera l’increment del lloguer a Espanya amb un augment interanual del 17,1%, i el preu mitjà mensual arriba als 1.674 euros, cosa que el fa inviable per a bona part de la població treballadora i jove.

El 35 % dels contractes signats són ja temporals o de curta estada, mentre que el lloguer de llarga durada disminueix per la inseguretat jurídica i la retirada d’oferta després de la Llei de Vivenda 12/2023. “Cronifica el desarrelament urbà: joves que retardem la seua emancipació, famílies desplaçades a la perifèria i treballadors essencials que ja no poden viure on treballen”, ha destacat Cos-Gayón.

L’augment de població a la Comunitat Valenciana, del 5,5 % des de 2022, i especialment de població estrangera (84 % del creixement), agreuja la pressió sobre un parc de vivenda insuficient, sense una estratègia coordinada entre administracions.

La construcció industrialitzada com a solució

El cost de construcció i la manca de mà d’obra dificulten promoure obra nova amb mètodes tradicionals. “Continuar edificant de manera tradicional és insostenible”, afirma Cos-Gayón. La construcció industrialitzada permet reduir terminis, estabilitzar costos i garantir qualitat, recordant el primer edifici de la UPV (1969-1970), prefabricat i construït en només 12 mesos.

L’informe conclou que Espanya necessita redefinir la política de vivenda, oferint habitatges assequibles, dignes, sostenibles i econòmicament viables, sense competir amb el mercat lliure. “Les dades no són destí, sinó un mapa”, afegeix Cos-Gayón, que destaca la necessitat de construir més i recuperar la funció essencial de les ciutats: ser llocs d’acollida, no d’expulsió.