Ni comprar ni llogar: un informe confirma que la crisi de l'habitatge expulsa la classe treballadora del mercat immobiliari

La crisi de l’habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes socials a Espanya. L’encariment dels preus, tant en compravenda com del lloguer, obliga la població treballadora a destinar una part desproporcionada del salari a pagar per a viure. Segons les conclusions d'un informe elaborat per UGT, tot i l’aprovació de la primera llei estatal d’habitatge, el problema estructural persistix.

L'estudi adverteix que l’habitatge és ja un bé inabastable per a la majoria de la classe treballadora. Tant la compra com el lloguer han deixat de ser opcions viables per a milers de persones que viuen exclusivament del seu sou. Així, una persona necessita més de 52 anys de salari net —dedicant-ne un 40%— per a comprar un habitatge mitjà. En alguns territoris com Madrid, Catalunya o les Balears, el preu d'un pis de 60 m² supera els 300.000 euros, cosa que equival a entre 20 i 25 sous anuals íntegres. Una xifra del tot inassumible.

A la Comunitat Valenciana un cambrer necessitaria uns 41 anys del seu salari brut anual per a pagar una hipoteca mitjana. Un obrer de la construcció en necessitaria quasi 44 per a aconseguir-ho i un obrer industrial, quasi 38 anys del sou.

L'opció del lloguer, encara pitjor

El panorama del lloguer no és millor. En sectors com l’hostaleria, el comerç o la neteja, es pot arribar a dedicar el 100% del salari net a pagar un pis a ciutats com Madrid o Barcelona. A València, un sou mitjà íntegre cobrix vora el 76% del preu del lloguer a la ciutat. En el global de l'estudi, que analitza 195 casos a tot Espanya, només en un 15% d'ells el lloguer suposa menys del 40% del sou, el límit recomanat per organismes internacionals.

Per a UGT, esta realitat implica una expulsió de facto del mercat immobiliari. Calculen que en els últims deu anys el preu de l'habitatge en compravenda ha pujat un 77%, una alça que no ha anat acompanyada d'una pujada de salaris equivalent. Amb este panorama, les persones treballadores no poden accedir a un dret fonamental, i per això el sindicat recorda que l'habitatge no és una mercaderia, sinó un dret humà reconegut per la Constitució espanyola i els tractats internacionals ratificats per l’Estat.