Antics treballadors del sector cítric de Nules lamenten el tancament de la cooperativa: "És una ruïna"

El cronòmetre perquè tanque la cooperativa Cítrics de Nules, l'última de les cooperatives del municipi, ja està en marxa després d'iniciar-se el concurs de creditors. Els deutes i pèrdues econòmiques han desembocat en aquesta situació, que va més enllà de l'enorme cost que suposa per al poble i la comarca de la Plana Baixa. Les històries personals que han anat teixint-se al llarg d'aquests anys de vida han marcat el caràcter de Nules.

Mercedes Jiménez va entrar a treballar amb el certificat escolar als 12 anys. I ara, amb 70, i ja jubilada, parla de la històrica Nulexport, una de les predecessores de Cítrics de Nules, com si fora la seua criatura: l'empresa que es va fer gran mentre ella creixia. "Arriba un moment que ho consideres com si fora teu: és que hem treballat tan a gust! Per a mi ho ha sigut tot", recorda.

"Entres amb 36 persones, i t'ho deixes en més de 400 o 500. Treballant les 24 hores del dia, 52 milions de quilos de clementines, que es diu prompte. Érem el número u a Amèrica". Eren els anys en què la taronja valia i es pagava, i les mans d'aquestes dones eren imprescindibles als magatzems per a fer fort el teixit econòmic del poble i la comarca.

Elvira Muñoz, que també va treballar a Nulexport, assenyala que la seua experiència la va "marcar molt" perquè, quan u "treballa a gust, rendeix més". "Hem anat de més a menys. Hi ha famílies senceres treballant ahí. Ara, què?"

En el mateix sentit s'expressa Mercedes: "El poble de Nules ha tingut sis cooperatives; hui no en té cap. I la gent se n'haurà d'anar fora. És una ruïna".

De tots aquests anys s'emporten la collita d'una amistat de bon calibre. Recordant, amb enyorança, els anys en què la clemenules tenia el color daurat.