Els Torlà, els Benavent o els Navarro: els cognoms que testimonien la història dels valencians

Si seguim la pista dels nostres avantpassats, ens assabentem que molts venien de pobles de l’actual Lleida, tal com ho demostren els Balaguer, els Pons o els Biosca, encara entre nosaltres. Si seguim investigant, també ens adonem que, a mitjan segle XVI, els valencians van deixar d’adaptar els noms provinents del castellà. Ha sobreviscut algun Bañón o Maluenda, que han tingut millor sort que els d’origen aràbic, dels quals no queda rastre en els registres civils actuals. Són algunes de les curiositats que apareixen quan estirem el fil dels nostres cognoms que, més enllà d’identificar-nos, parlen d’aspectes tan curiosos com la procedència dels repobladors o l’evolució de la nostra llengua.

Això dels que sobreviuen, perquè també n'hi ha alguns en perill d’extinció, com Zaragozí, o altres que es mantenen en un últim reducte a Vilafamés, com Torlà. Aprofundint en l'anàlisi, descobrim que pràcticament la meitat del veïnat de Quatretonda té Benavent per cognom, que quasi tots els Briz estan a Tous o que els Verge —només 1.700 a Espanya, aproximadament— es concentren fonamentalment a la província de Tarragona i, per proximitat, a la Pobla de Benifassà, la Sénia i Rossell, com recull l’INE. Els Devesa s’estenen per la Marina i, dels Estarlich, a diferència de València i Alacant, no en queda rastre a la província de Castelló, almenys en les estadístiques de l'institut.

Són algunes de les curiositats que s’amaguen darrere d’allò que heretem de la família i que poques vegades qüestionem: els cognoms, una decisió que la majoria dels futurs pares tenen clara fins i tot abans de triar el nom. Vora seixanta especialistes en evolució, etimologia i distribució d’estos apel·latius s’han reunit estos dies a València en el congrés Els Cognoms Valencians, organitzat per la Universitat de València junt amb els experts valencians del projecte "Toponímia de l’Arc Mediterrani. Toponomasticon Hispaniae".

Els cognoms són un reflex directe de l’evolució social. Al llarg del temps han anat absorbint —de vegades de manera quasi imperceptible— tot allò que passava en la societat valenciana i ho han fixat en la identitat de generacions futures, encara que el pas dels anys n'haja esborrat algunes peculiaritats. “La història dels cognoms és la història de la societat, de l’evolució social. Més enllà de satisfer una curiositat personal, saber d’on ve un cognom és saber com ha evolucionat la societat”, apuntava Enric Guinot, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València.

Actualment, en els DNI valencians només figuren 60.000 cognoms diferents originaris del segle XIII, temps de la conquesta de Jaume I. Ara bé, si tenim en compte les variants d’un mateix origen, com els Puig i els Pujol, la xifra es reduïx a 25.000 o 26.000. És l’estimació que fa Emili Casanova, el filòleg que coorganitza el congrés i un dels principals investigadors del projecte "Toponímia de l’Arc Mediterrani. Toponomasticon Hispaniae".

En la societat valenciana actual no ha sobreviscut cap cognom d’origen àrab. “Pot quedar algun Benimeli, per exemple, però perquè segurament vivia en un poble que es deia així, no perquè tinga origen aràbic”, aclarix Casanova. En el catàleg dels cognoms dels valencians s’aprecia l’empremta dels repobladors de les nostres terres, incloent-hi aragonesos, catalans o occitans. Alguns d’ells, com apunta Casanova, són Navarro i Sanchis, els més nombrosos procedents de la zona castellana.

Un fenomen habitual en els apel·latius procedents de la zona castellana era l’adaptació al valencià. Així, “un Bañón és un Banyó i un Cedrelles o Cedrillas acaba sent un Segrelles”. Ara bé, este costum lingüístic es va perdre en el segle XVI: “En eixe moment, els valencians deixen de tindre mania al castellà i deixen d’adaptar els cognoms que venien del castellà, tret dels que acaben en –o, per això podem trobar alguns Maluenda”, especificava Emili Casanova, reconegut investigador en l’àmbit de la toponímia valenciana.

I com a reflex de la societat, els cognoms també representen la desigualtat de gènere perquè, fins al segle XIX, les dones no en tenien de propi, sinó que adquirien el de l’home. Per este motiu, en molts arxius històrics les feren constar com a “filla de” o “viuda de” amb el cognom de l’home de la família, com apunta el catedràtic d’Història Medieval Enric Guinot.

“Fins a mitjan segle XIX, les dones no constaven amb cognom en els registres oficials. La tradició medieval en terres valencianes era adoptar el cognom dels homes, que passava només als fills barons, les filles no l'heretaven”, explicava Guinot.

I quina empremta ha deixat el passat en els cognoms valencians de hui? Hi ha qui sospita que el seu cognom podria desaparèixer d’ací a unes dècades, perquè ha quedat reduït a molt poques famílies d’un mateix poble. És el cas dels Torlà, un apel·latiu vinculat a un municipi pròxim als Pirineus, porta d’entrada a la vall d’Ordesa, que hui es concentra exclusivament a Vilafamés.

La gent, quan sent el cognom Torlà, pensa automàticament en algú de VilafamésFelina Torlà, Vilafamés

Felina, veïna d’este municipi de la Plana Alta, és una de les que el conserva com a primer cognom, amb l’accent obert, a més. “Ací al poble el tenen cinc o sis famílies que no tenen cap parentiu hui en dia". La gent, quan sent el cognom Torlà, pensa automàticament en algú de Vilafamés”, explica.

Ella va ser una de les persones que es va desplaçar fins al punt d’origen del seu nom familiar: el municipi homònim d’Osca. “Em feia il·lusió, fins i tot quan li vam contar el motiu de la visita a la xica de l’oficina de turisme li va semblar molt curiós”, relatava. El cas dels Torlà valencians és semblant al dels Verdú, els Camarasa, els Iborra, els Torregrosa, Balaguer, Cervera, Pons, Biosca o Rivelles.

Són tot cognoms habituals en els nostres registres, i que provenen de la zona de l’actual Lleida, com recorda el periodista Antonio Turiel, aficionat a l’evolució dels cognoms. "En el seu moment, farien referència als que venien d’aquelles terres i es van establir al territori valencià. A u li deien Joan de Balaguer o Maria de Cervera, com un malnom per a identificar les persones i vincular-les a l’origen, i que ara són cognoms convencionals”, explicava.

De fet, encara hui en dia, com passa en el cas dels Torlà a Vilafamés, hi ha moltíssims cognoms arreu del nostre territori vinculats a una població o una comarca determinada a pesar dels moviments de població, més habituals que en altres temps. Així doncs, si anem fins a Tous és difícil no trobar-se amb un bon grapat de Briz. Si visitem Benissa, estarem envoltats d’Ivars, i serà complicat trobar algun Devesa en concret a la Marina, perquè n'hi ha milers.

Per contra, si coneixem algú que es presente com a senyor o senyora Verge, cognom que només mantenen 1.768 persones a Espanya segons l’INE, probablement té avantpassats de la Pobla de Benifassà, la Sénia o Rossell. Són els únics municipis valencians que, juntament amb localitats tarraconenses com Tortosa o Ulldecona, tenen veïnat empadronat amb este cognom.

Vora la meitat de la població de Quatretonda, més de 2.000 persones, es diuen BenaventAntonio Teruel, periodista

A la Vall d’Albaida, l’exemple és clar en cognoms com Canet (Llutxent) o Benavent (Quatretonda). “Vora la meitat de la població de Quatretonda, més de 2.000 persones, es diuen Benavent”, apuntava Teruel. “Jo soc Ana Benavent Benavent, mon pare era Emilio Benavent Benavent i ma mare és Purificación Benavent Benavent. Els meus iaios també tenien Benavent com a primer cognom”, reconeix Ana, veïna del municipi, a les càmeres d’À Punt.

Un cas semblant presenta Esther, amb el doble cognom Benavent, una circumstància que compartix amb la família veïna, també Benavent Benavent. “Quan anàvem a l’institut i veien els mateixos cognoms en la llista ens preguntaven si érem germanes. I els responíem que érem veïnes de Quatretonda, allà tots som Benavent”.