Un músic valencià de Benaguasil fa sonar l'orgue medieval mil·lenari més antic de la cristiandat

El musicòleg valencià David Catalunya, investigador de l'Institut Complutense de Ciències Musicals, ha fet este dimarts el que ningú havia aconseguit abans que ell: fer sonar a Jerusalem l'orgue més antic de la cristiandat després de passar-se més de 800 anys en silenci, sepultat a l'església de la Nativitat de Betlem. Un projecte impulsat des del 2019 i liderat per Catalunya, veí de Benifaió, ha permés ressuscitar estar joia medieval en tot l'esplendor, per a poder delectar el món amb melodies de fa mil anys.

"Va ser un moment d'una emoció indescriptible, vam entrar com en un somni", assenyala en entrevista amb À Punt, en què ha relatat que davant de la troballa ell i el seu equip se sentiren com "obrint la tomba d'un faraó". "Veure per primera vegada una cosa que ha estat enterrat, silenciat en el nostre cas, durant tants segles i, de sobte, que estos sons originals tornen a emergir i cobrar vida", ha dit.

Ja sobrenomenat l'orgue de Betlem, esta peça constituïx un tresor històric d'un valor musical incalculable. Fabricat en el segle XI a França, el descobriren per casualitat en 1906, durant una excavació al claustre de la basílica de la Nativitat de Betlem, quan els franciscans es disposaven a alçar un nou hospici per a pelegrins en una àrea que havia sigut un cementeri per a catòlics cristians. Durant els treballs trobaren 222 pipes de bronze, al voltant de dos terços del total, a més de tretze campanes i altres objectes litúrgics que havien sigut enterrats pels croats en el segle XII per a protegir-los durant la invasió musulmana i la conquesta de Terra Santa.

Les peces es van guardar llavors en el museu arqueològic del convent de la Flagel·lació, un complex monàstic franciscà a la Ciutat Vella de Jerusalem, però durant més d'un segle el valor de l'instrument mil·lenari va passar desapercebut.

I és aleshores quan entra en joc el musicòleg valencià, al capdavant d'una investigació internacional per a recuperar l'aparell. Segons ha explicat, el més sorprenent per a totes les persones involucrades va ser el fet que huit dels 222 tubs originals, ben preservats, encara conservaren la seua sonoritat com si el temps no haguera passat per ells. El fet que siguen de coure, i no de plom o estany, i el clima sec de la zona on va romandre els últims segles han permés una conservació idònia perquè hui dia este patrimoni musical torne a la vida.

El convent de Sant Salvador, cor de la Terra Santa, va ser el lloc triat per a ressuscitar oficialment l'orgue mil·lenari, davant d'un públic abstret que escoltava com les notes de les pipes originals, al costat d'altres replicades, tornaven a la vida en ple segle XXI a mesura que el musicòleg valencià anava prement les tecles de fusta.

"És un so molt especial, prou diferent dels orgues del Renaixement. Els més antics conservats a Europa són del segle XV, i este és quatre segles anterior", ha explicat Catalunya, sobre l'inaudit d'una fita històrica que revolucionarà la història de la música.

L'objectiu final del projecte, no obstant això, és reconstruir en els pròxims anys l'instrument íntegrament. Comptaran amb la mà de l'eminent orguener Winold van der Putten, originari dels Països Baixos, que ha anat replicant els tubs i creat una caixa de vent portàtil arran d'un model 3D. S'espera que en els pròxims sis o huit mesos aconseguisquen una primera versió experimental. Catalunya desitja que sone per primera vegada la pròxima primavera a la catedral de Conca.