Quinze anys sense Amy Winehouse, l’ànima del soul britànic

Fa quinze anys de la tràgica desaparició d'Amy Winehouse. Morta als 27 anys per coma etílic, la portentosa cantant britànica va ser una de les millors veus del soul. Amb cinc Grammys i dos discos magistrals, l'artista s'ha convertit en una referència indiscutible de la música contemporània. 

Amy Winehouse ingressava en el Club dels 27, el dels cantants desapareguts abans dels 30, com va ocórrer amb Jimmy Hendrix o Jim Morrison. El 23 de juliol de 2011 fou la data oficial d'una mort prevista. L'artista del barri londinenc de Camdem s'havia convertit en diva en un programa infantil de caçatalents amb la subtil barreja de soul, jazz i rhythm-and-blues.

Les cordes vocals de l'adolescent eren un portentós diamant que ni polir calia. Depressiva i fràgil, la figura erràtica paterna va ser el detonant d'una primera caiguda tècnica. Alhora arribaren addicions i victòries. 

El 2003, 'Frank', el seu debut discogràfic, rebentava les costures d'una indústria musical asfixiada. El 2006, Back to Black, reportava a Amy l'èxit global, cinc Grammy i un seguit d'actuacions on era impossible amagar les vulnerabilitats de la compositora de lletres autobiogràfiques. 

Amb l'ajuda inestimable d'un marit presidiari, tocà fons. Infructuoses foren les temptatives de rehabilitació. Preparava un àlbum, però el descens als inferns fou públic i notori. Fou ridiculitzada pels mitjans de comunicació. Morí a soles. Quinze anys després, el tron que va deixar Amy Winehouse no ha trobat recanvi.