Manises descobrix un refugi de la Guerra Civil davall de la plaça Cor de Jesús

Les obres de remodelació integral de la plaça Cor de Jesús de Manises (València) han tret a la llum una troballa de gran valor històric: un refugi de la Defensa Passiva de la Guerra Civil espanyola, descobert durant el desenvolupament dels treballs de seguiment i control arqueològic fets en la fase de remocions de terra.

Segons els primers estudis duts a terme per l'arqueòleg Ignacio Hortelano, responsable de la intervenció, este refugi podria datar-se cap al 1938, en un moment ja avançat del conflicte, si bé se'n desconeix la data exacta de construcció en no tindre documentació d'arxiu.

El descobriment confirma l'existència d'estructures defensives en este punt de la localitat, "la memòria de les quals s'havia mantingut viva entre alguns veïns malgrat l'absència de documentació oficial en els arxius municipals", explica l'Ajuntament en un comunicat.

A diferència dels grans refugis col·lectius habituals de l'època, sovint vinculats a escoles o altres edificis públics, el trobat a la plaça Cor de Jesús respon a un model menys comú, ja que presenta una estructura estreta i allargada que combina característiques de trinxera i refugi, anomenada "rasa-refugi" o "refugi-trinxera".

Este tipus de construcció, més econòmica i ràpida d'executar, adapta el model de trinxera ofensiva del front a l'àmbit de la defensa civil. Presenta unes dimensions reduïdes —1,70 m d'alçària i 90 cm d'amplària— i una capacitat estimada de fins a seixanta persones. El seu disseny respon a criteris de funcionalitat i protecció: l'estretor de l'espai reduïx la probabilitat d'impacte directe de bombes, mentre que el seu traçat en zig-zag o lineal quebrat limita els efectes de l'ona expansiva en cas d'explosió.

A més, el refugi comptava amb una coberta de formigó, de la qual s'han trobat restes durant l'excavació, concebuda no tant per a resistir impactes directes, sinó per a evitar-ne la detecció des de vista aèria.

El sistema incloïa dos accessos diferenciats, la qual cosa permetia establir un circuit de circulació per a evitar aglomeracions en situacions d'emergència. Així mateix, l'estructura incorpora una osca al sòl destinada al drenatge d'aigua de pluja, que podria haver estat connectada, en algun moment, a un pou l'estructura del qual es va ampliar posteriorment a l'ús del refugi. Este es podria haver utilitzat a tall de claveguera mitjançant una construcció de rajola massissa localitzada en un dels punts d'accés.

Materials

Quant als materials, està construït amb formigó mesclat amb abundant àrid de riu, una tècnica habitual en les dècades del 1930 i 1940, afavorida en este cas per la proximitat del riu Túria. El procés constructiu incloïa encofrats de fusta que posteriorment s'omplien amb esta mescla.

Les investigacions apunten que, durant la urbanització de la plaça a principi de la dècada del 1980, es va demolir la coberta del refugi, les restes del qual han sigut ara localitzades.

Així mateix, la posterior construcció d'una font al centre de la plaça hauria afectat un dels trams de la galeria i ha interromput parcialment el recorregut original. La ubicació del refugi en este enclavament respon al caràcter d'espai de trobada i concentració de població, fàcilment accessible i concorregut, la qual cosa el convertia en un punt estratègic per a la protecció civil durant els bombardejos.

De les fonts municipals cal destacar que esta plaça va ser la que albergava el mercat municipal fins als anys 70. Esta troballa aporta nova informació sobre les estratègies de defensa passiva a Manises durant la Guerra Civil.