Tom Wolfe mor als 87 anys

"La mort és l'últim viatge, el més llarg i el millor", va deixar escrit Tom Wolfe com si fora una premonició. Aquest dimarts, el genial escriptor i periodista ha iniciat l'últim viatge als 87 anys i a la ciutat on va viure 50 anys, Nova York. El seu agent n'ha confirmat la notícia.

Wolfe va ser l'impulsor de l'anomenat nou periodisme, un corrent que contava la realitat des de la riquesa de la literatura, amb tècniques narratives pròpies de la ficció com ara els diàlegs i la descripció de detalls per anar més enllà d'un relat objectiu dels fets. El resultat són reportatges que pareixen novel·les, en primera persona, on el periodista intervé en l'acció. 

Aquest nou estil es va consolidar als Estats Units en els anys setanta, amb la contundent A sang freda de Truman Capote, i ha marcat les generacions posteriors. Perquè Wolfe, controvertit i provocador, era un mite del periodisme.

El gran cronista de la societat nord-americana

Nascut a Richmond (EUA) el 1931, Thomas Kennezly Wolf Jr. ja somniava a ser escriptor des de ben menut. Va estudiar Literatura Anglesa a Washington i després es va doctorar en Filosofia. Treballà primer en el diari Springfield Union de Massachusetts i, el 1962, com a reporter tot terreny per a l'Esquire, The New York Herald Tribune i Washington Post.

Deixa quatre novel·les, molts contes, poemes i obres dramàtiques, però serà recordat per La foguera de les vanitats, publicada per primera volta el 1987 en 29 entregues a la revista Rolling Stone. Per a molts, és la novel·la definitiva sobre Nova York. Wolfe relata l'ascens i caiguda d'un especulador de Wall Street en l'ambient de Nova York als anys seixanta. 

Altres obres destacables són Tot un home, The right stuff o Back to blood. Als 73 anys va publicar la tercera novel·la, Jo sóc la Charlotte Simmons, en la qual narra en primera persona l'experiència d'una jove que aconsegueix una beca per assistir a la Universitat. 

Acusat de ser l'escriptor de l'aristocràcia, Wolfe va cuidar una imatge de dandi, que el farà ser recordat pels resplendents vestits de jaqueta blancs. Un altre personatge (ell mateix) construït pel gran cronista de la societat nord-americana de finals del segle XX.