El Sorolla religiós més desconegut es mostra a Madrid

Madrid mostra aquests dies el vessant artístic més desconegut de Sorolla, el de les seues obres religioses. Al Museu Sorolla es poden veure unes obres molt diferents de les que van caracteritzar l’artista valencià, no només per la temàtica, sinó perquè també es troba a faltar allò que tant va caracteritzar el pintor: la llum i els colors.

En la mostra Sorolla, tempesta i devoció es pot observar l’obra religiosa que l’artista va cultivar a Itàlia, durant la seua joventut. Una temàtica, amb la qual no va triomfar, però que deixa obres inèdites que ara, gràcies a aquesta exposició, es poden apreciar.

En aquesta etapa creativa, Sorolla va sacrificar les condicions en les quals se sentia més còmode, com eren el color i els efectes de la llum vibrant, per a endinsar-se així en la pintura religiosa davant de la necessitat social d’un nou imaginari. Un fet desconegut per al gran públic i amb el qual ens sorprén l’exposició que pot visitar-se al museu madrileny, que arreplega fins a 46 obres.

“La exposició és clau per a conéixer el Sorolla dels primers anys, que s’acosta al gènere religió i anticipa la mestria en el domini de la llum, en el color i, sobretot en els retrats”, assenyalava el conservador del Museu Sorolla, Luis Alberto Pérez.  

La mostra presenta una cuidada col·lecció d'obres, fruit d'una intensa i llarga investigació. Sorolla volia endinsar-se en el costumisme religiós, que triomfava en aquella època entre els artistes espanyols. El d'ell, era un costumisme refinat i elegant, on destacaven els paisatges de religiositat popular. També en aquestes situacions, el pintor valencià va retratar la vida quotidiana dels valencians anònims, que participaven en cerimònies litúrgiques.

Sorolla, tempesta i devoció, es podrà visitar fins al gener de l'any que ve. L’exposició suposa una oportunitat única per a descobrir una faceta desconeguda i fascinant més de l'artista valencià, atés que moltes de les obres que es poden veure estan en mans privades i no sempre accessibles al públic, com recordava Pérez.