PP i XBuñol demanen nomenar fill adoptiu Miguel de Molina per la seua relació amb Bunyol

L'equip de govern de l'Ajuntament de Bunyol, format pel PP i XBuñol, ha proposat nomenar Fill Adoptiu del municipi a títol pòstum el cantant Miguel de Molina (Màlaga, 1908 - Buenos Aires, 1993), “en reconeixement a la seua estreta relació amb la localitat i com a gest de reparació i justícia històrica”.

L'executiu municipal ha indicat, en un comunicat, que la proposta compta amb la col·laboració de l'historiador local, Pepe Abargues, i ha assenyalat que la iniciativa serà elevada al ple del consistori basant-se en els “llaços” que el cantant va mantindre amb Bunyol “durant un dels períodes més difícils de la seua vida”.

En eixe comunicat apunten que després de la Guerra Civil “i a conseqüència de la persecució política i personal patida”, l'artista va estar confinat a Bunyol des d'abril del 1940 fins a gener del 1941, uns mesos durant els quals “va trobar al poble un espai d'assossec i humanitat que va marcar profundament la seua memòria i el seu afecte per la localitat”.

Per la seua banda, l'alcaldessa de Bunyol, Virgínia Sanz, ha afirmat que este reconeixement com a fill adoptiu de Bunyol “suposa saldar un deute històric” amb una figura que mai va oblidar el municipi i que hi va trobar “un refugi de dignitat i afecte enmig de l'adversitat”.

El govern local afirma que, segons testimonis arreplegats en les seues cartes i memòries, Bunyol va ser per a Miguel de Molina “un dels millors moments de la seua vida”. “L'artista va mantindre durant dècades correspondència amb amics del poble i va recordar amb afecte el paisatge, la gent i la pau que va trobar als seus carrers”, afigen.

Així mateix, en les seues memòries, Botín de guerra, Miguel de Molina va escriure que Bunyol va ser un lloc “que va quedar fix” en ell, amb “una existència afable i serena, envoltat de gent noble”.

De fet, el 1958, ja consagrat a l'Argentina, De Molina va tornar per a acomiadar-se de Bunyol amb una actuació al Teatre Montecarlo, just abans del seu cinquanta aniversari, afigen des de l'Ajuntament, al mateix temps assenyalen que desembre del 2024, va ser homenatjat en l'acte Memòria és Democràcia pel govern d'Espanya com una de les figures culturals perseguides durant el règim franquista.