La Nau de la UV rep el segell de patrimoni europeu 2025

El Centre Cultural La Nau de València ha rebut el segell de patrimoni europeu 2025, un guardó que lliura la Comissió Europea a llocs culturals rellevants amb "un profund impacte en la història, la cultura i el desenvolupament de la Unió Europea". L’edifici neoclàssic, situat al centre històric i seu del rectorat de la Universitat de València, va acollir figures com l’humanista Joan Lluís Vives, clau en el pensament europeu.

Amb això, La Nau es convertix en el primer lloc valencià i quint d’Espanya que rep este reconeixement. Els guanyadors seran convidats a la cerimònia de lliurament el 22 d’abril del 2026 a Brussel·les, en presència del comissari Glenn Micallef.

El segell de patrimoni europeu reconeix els llocs que promouen els valors d’identitat i diversitat europeus. La candidatura de La Nau destaca pel paper estratègic a l’hora de connectar la comunitat universitària i el territori amb la dimensió europea a través del seu patrimoni, la seua història i les activitats culturals i educatives que promou. Tot això la convertix, des de l’epicentre d’una de les universitats més antigues d’Espanya i Europa, en un espai viu i dinàmic que impulsa cada dia els valors democràtics, la sostenibilitat i la justícia social.

La figura de Joan Lluís Vives, que va estudiar en la institució i presidix el claustre, simbolitza l’humanisme del segle XVI i la influència de la Universitat de València des de llavors en el pensament europeu.

La Nau: un patrimoni viu de la cultura i el coneixement amb 527 anys d’història

L’edifici històric de La Nau data del 1499, quan els Estudis Generals van ser elevats a rang universitari pels Jurats de la ciutat i després reconeguts pel papa Alexandre VI i el rei Ferran el Catòlic en el 1502. Des de la fundació, la Universitat de València ha estat vinculada a l’humanisme, amb figures destacades en medicina, dret i arts. En el 1981 la van declarar bé d’interés cultural (BIC).

El Centre Cultural La Nau acull el Museu de La Nau, amb col·leccions historicoartístiques i documentals de gran valor, i manté una programació cultural diversa: conferències, concerts, exposicions i representacions teatrals i de dansa, reflex de la creativitat contemporània. Este compromís cultural va ser un requisit essencial per a optar al segell de patrimoni europeu.

Des de la rehabilitació integral en el 1999, La Nau combina la preservació històrica amb una programació estable i la seu d’actes acadèmics solemnes, junt amb la biblioteca històrica i dependències administratives de gestió cultural.

D’una llista de 21 candidats preseleccionats, un jurat d’experts independents ha escollit tretze enclavaments, el nombre més alt des del 2014, amb altres guardonats a Malta, Finlàndia, Àustria, Bèlgica, Alemanya i la República Txeca.

Este reconeixement, dins del programa Europa Creativa, també ha recaigut en la ruta Places of Peace ('Llocs de Pau'), que unix llocs europeus on es van signar tractats de pau, passant per Espanya, Portugal, França, Hongria, Eslovàquia, Croàcia i Bulgària, entre altres. D'Espanya inclou el monestir de Sant Francesc d’Alcañices (Zamora).

“Hui tretze llocs extraordinaris obtenen el prestigiós segell de patrimoni europeu 2025. Des de les catacumbes de Sant Pau a Malta fins al patrimoni industrial de Varkaus, a Finlàndia, cada lloc és un testimoni viu que captiva l’essència de la rica història i evolució d’Europa”, ha afirmat el comissari europeu d’Equitat Intergeneracional, Joventut, Cultura i Esport, Glenn Micallef.