Mor el novel·lista Carlos Rojas als 91 anys

El novel·lista català Carlos Rojas (Barcelona, 1928) ha mort a Greenville, Carolina del Sud, als 91 anys. És autor de més de 20 novel·les, va obtindre importants reconeixements com el Premi Nacional de Literatura (1968), el Planeta (1973) i el Nadal (1979).

Rojas tenia el títol de doctor en Filosofia i Lletres, i va ser professor d’espanyol a la Universitat de Glasgow (Escòcia) i va arribar el 1957 als Estats Units, concretament a Florida, on va ser professor ajudant d’espanyol en el Rollins College.

Rojas va publicar la seua primera novel·la, De barro y esperanza, el 1957, i el 1959 va guanyar el premi Ciutat de Barcelona amb El asesino de César. El 1963 va obtindre el premi Seleccions de Llengua Espanyola amb La ternura del hombre invisible; el 1968, el Premi Nacional de Literatura amb Auto de Fe; i el 1973 el Planeta amb Azaña.

Quatre anys més tard va aconseguir l’Ateneu de Sevilla amb Memorias inéditas de José Antonio Primo de Rivera, i el 1979 va conquistar el premi Nadal amb El ingenioso hidalgo y poeta Federico García Lorca asciende a los infiernos. Finalment, el 1984 va guanyar també el premi Espill d’Espanya amb El mundo mítico y mágico de Picasso.

Novel·les, assajos i obres històriques

Després va publicar El jardín de las Hespérides (novel·la, 1988), Yo, Goya (assaig, 1990), Proceso a Godoy (novel·la històrica, 1992), Alfonso de Borbón habla con el demonio (novel·la, 1995), ¡Muera la inteligencia! ¡Viva la muerte! (assaig, 1995), La vida y la época de Carlos IV (novel·la històrica, 1999), Puñeta, la Españeta (assaig, 2000), Momentos estelares de la guerra de España (assaig, 2000), i Diez crisis del franquismo (assaig, 2003).

La seua última novel·la va ser El último rey sobre la tierra (2016), en què recorre l’Europa d’entreguerres per a mostrar l’angoixa d’haver nascut en un altre temps, el drama de l’oblit, l’abandó i la mort.