Mor el cineasta, productor i guionista català Ventura Pons

L'Acadèmia del Cinema Català ha anunciat la notícia de la defunció del cineasta Ventura Pons. Al comunicat que s'ha publicat el defineixen com "un dels cineastes més importants del nostre país i el que més ha fet pel cinema català i en català".

Des del seu debut el 1978, ha dirigit una trentena de pel·lícules com El vicari d'Olot, Puta misèria!, Actrius, Carícies, Amic/amat, Forasters, Any de Gràcia, Cola, colita, colassa, Miss Dalí o Be Happy!, l'últim film, del 2018.

També va dirigir la ficció documental Un berenar a Ginebra sobre Mercè Rodoreda, els documentals El gran Gato, Cola, Colita, Colassa sobre la fotògrafa Isabel Steva Hernández, Ignasi M. i Miss Dalí (biografia de la germana del pintor).

L'Acadèmia li va concedir el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter el 2015. Pons (Barcelona, 1945) va començar la trajectòria professional en l'àmbit teatral, i es va convertir molt aviat en un dels directors més prestigiosos de l'escena catalana durant més d'una dècada. L'any 1977 va fer el salt a la pantalla gran amb Ocaña, retrat intermitent, que va ser seleccionada per a competir en el Festival de Cinema de Canes.

"Referent de moltes generacions pel talent, la sensibilitat i la capacitat de connexió amb el públic, la prolífica carrera ha estat reconeguda tant dins com fora de Catalunya", afegeix l'Acadèmia.

Diverses personalitats del món cultural de Catalunya i polítics s'han acomiadat del cineasta. En un missatge en la xarxa social X, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha expressat el condol per la defunció i ha reivindicat Ventura Pons com un director "únic, original, transgressor i compromés". Per la seua banda, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha remarcat que com a director "va retratar com ningú la ciutat de Barcelona i va portar el cinema fet a Catalunya als principals festivals internacionals", destacant la seua "ferma lleialtat amb el cinema d'autor".

El 1985 va crear la productora Els Films de la Rambla, amb la qual ha produït dènou dels llargmetratges que ha fet. Títols com Amic/amat, Què t'hi jugues, Mari Pili?, El perquè de tot plegat, Morir (o no) i Anita no perd el tren. També va publicar els llibres de memòries Els meus (i els altres) i He tastat molts fruits de l'arbre de la vida.

La trajectòria ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat, la Medalla d'Or de les Belles Arts, la Creu de Sant Jordi i el Premi Gaudí d'Honor, entre d'altres. Com ha recordat la institució, va ser vicepresident de l'Acadèmia de Cinema.