L'actor i dramaturg alzireny Carles Alberola guanya el Premi Born de Teatre 2026
El jurat ha reconegut l'obra 'Llàgrimes de marbre' per la capacitat de construir, a partir d'una situació quotidiana i amb una gran economia de recursos, una peça teatral emotiva, d'humor viu i de personatges ben definits
L'actor i dramaturg alzireny Carles Alberola ha guanyat el Premi Born de Teatre 2026 per l'obra Llàgrimes de marbre, amb una compensació de 14.000 euros en metàl·lic i l'edició de l'obra en les llengües oficials de l'Estat.
Després d'avaluar els 211 textos que s'han presentat al LI Premi Born de Teatre, procedents de tretze comunitats autònomes i catorze països distints, el jurat ha acordat donar com a guanyadora l'obra d'Alberola, presentada amb el pseudònim Mallotina, segons informaren este dissabte els organitzadors en una nota. D'altra banda, han declarat finalista a l'obra En una cambra fosca aquesta nit assenyalada, presentada amb el pseudònim Rumrum.
El jurat està format per Eulàlia Carrillo, guionista de televisió i directora argumental de sèries de televisió; Josep Ramon Cerdà, dramaturg, director teatral, gestor cultural i professor de llengua i literatura; i Ricard Gàzquez, dramaturg i professor d'escenificació i dramatúrgia. Completen la llista del jurat, amb veu però sense vot, el president del Cercle Artístic, Pere Begur Coca, i la secretària del Premi Born, Lina Pons Massanet.
De Llàgrimes de marbre, el jurat ha destacat la capacitat de construir, a partir d'una situació quotidiana i amb una gran economia de recursos, una peça teatral emotiva, d'humor viu i de personatges ben definits. La conversa entre una àvia i el seu net, asseguts a la terrassa d'una cafeteria enfront d'un hospital, desplega gradualment els conflictes d'una família marcada per una absència. El text administra amb encert la informació i fa que els gestos i els objectes més senzills adquirisquen significat a mesura que avança l'acció.
De l'obra finalista En una cambra fosca aquesta nit assenyalada, el jurat destaca l'ambició dramatúrgica i l'habilitat per a entrellaçar dos moments temporals sense interrupcions escèniques. La continuïtat entre passat i present convertix la memòria en una força activa dins de l'escena: les paraules tornen, canvien de sentit i revelen el que havia quedat ocult en la relació entre els dos personatges.
Més llegit
-
Tres nous terratrémols de fins a 4,5 graus sacsegen una zona pròxima a l’epicentre del sisme del Tibet
-
Rodrigue Kwizera guanya la Mitja Marató de València i bat el rècord d'Espanya
-
Mor ofegat un xiquet de vint mesos en una piscina particular de Tous
-
El retorn a les segones residències de la Safor posa de manifest els estralls de la dana
-
Rescaten una dona de 70 anys inconscient a sa casa, a Catarroja
-
La falta de bolets per la sequera i les altes temperatures posa en perill el turisme rural de l'interior de Castelló