L'Acadèmia Valenciana de la Llengua celebra el seu primer quart de segle, un camí no exempt de polèmiques i incerteses 

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'únic organisme estatutari competent en la regulació del valencià, celebra enguany 25 anys d’existència i el primer dels actes de celebració està previst per a este dijous: serà una taula redona conduïda per la comunicadora Maria Juan i una actuació de la cantant La Maria.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) es va crear el 16 de setembre de 1998, però no va quedar constituïda com a entitat fins al 23 de juliol del 2001. Fruit d’un acord polític, l’estiu del 2001 es van nomenar 21 acadèmics procedents de diferents sensibilitats amb el repte de construir un referent lingüístic i despolititzar la llengua.

Han sigut vint-i-cinc anys de trajectòria amb actuacions clau per al valencià —la publicació del Diccionari Normatiu Valencià, la Gramàtica Normativa Valenciana, el Portal Terminològic, la reivindicació anual amb el Premi Escriptor de l'Any, entre d’altres—, però també amb polèmiques i incerteses.

En una nota de premsa enviada el passat 8 de maig, l'AVL posava en valor el treball fet en estos anys, i defenia que ha "consolidat el seu paper com a autoritat normativa del valencià, establint criteris lingüístics i onomàstics, elaborant diccionaris i gramàtiques, i contribuint a la normalització del valencià en àmbits oficials, educatius i socials".

També recordava el camí pendent: "La celebració dels primers 25 anys de l’AVL té entre els seus objectius recordar a la societat que el valencià és un element viu, que necessita suport, ús i prestigi per a continuar projectant-se cap al futur".

Orgànicament, des del seu naixement, la institució també ha experimentat canvis estructurals. Així, la llei aprovada per les Corts en 2017 (Llei 12/2017, de 2 de novembre, de la Generalitat), garantia la paritat d’acadèmics i acadèmiques. Fins a 2020, només quatre dels 21 membres n’eren dones, però fa sis anys va començar a aplicar-se la mencionada llei d’igualtat i la xifra es va igualar.

L'última de les polèmiques en què la institució s'ha vist obligada a pronunciar-se és la que s’ha alçat al voltant del nom del Cap i Casal. L'AVL va aprovar a finals del passat febrer un informe en què rebutjava la proposta de l’Ajuntament de València de modificar el topònim oficial en valencià de la ciutat per a escriure’l amb accent tancat (Valéncia), en lloc de la forma actual, València.

La decisió, adoptada per una “amplíssima majoria” dels i les acadèmiques i amb una fonamentació “molt completa”, responia a la sol·licitud de pronunciament derivada de l’acord plenari municipal de desembre de 2025. En aquella sessió, el govern local (PP i Vox) va aprovar el canvi del topònim a una versió bilingüe —Valencia i Valéncia— amb el vot en contra de l’oposició (Compromís i PSPV-PSOE). L’executiu municipal va justificar la iniciativa en un estudi tècnic encarregat al lingüista i acadèmic de la mateixa AVL, Abelard Saragossà.

El pronunciament va ser comentat fins i tot pel president del Consell, Juanfran Pérez Llorca, que en un acte organitzat per un mitjà de comunicació valencià va dir que a l'AVL "li falta flexibilitat" i "li sobra rigidesa i un poc de política".

D'altra banda, durant el 2025, el Consell —presidit en eixe moment per Carlos Mazón—, va acordar juntament amb Vox reduir un 25% l'aportació econòmica a l'AVL dins dels pressupostos de la Generalitat.

L’última notícia relacionada amb la institució va arribar després d'anunciar-se un acord entre Vox i PP per a aprovar els pressupostos de la Generalitat en juliol, quan el síndic de Vox, José María Llanos, va respondre als mitjans sobre si hi haurà noves retallades a l'AVL. Llanos, que sí que ha avançat que "s'afavoriran nous retalls a les subvencions de patronal i sindicats", va limitar-se a apuntar que "eixes qüestions més concretes s'aniran perfilant".

En l'acte d'esta vesprada, la institució té més de 250 persones confirmades, entre les quals es troben el conseller de Presidència, José Luis Díez, i el director general de Política Lingüística, Vicent Satorres. Hi haurà representació de tots els grups de l'oposició, sindicats, de totes les institucions estatutàries, representants del teixit cultural i cívic de tot el territori. I a més, l'acte és obert fins a completar, per ordre d'arribada, l'aforament de l'església.