Identifiquen més d’un centenar d’estructures prehistòriques a la cova de les Dones de Millars

Un equip d’arqueòlegs de les universitats d’Alacant (UA) i Saragossa (Unizar) ha identificat més d’un centenar d’estructures prehistòriques a l’interior de la cova de les Dones, situada a Millars. Es tracta d’espeleofactes, formacions d’estalagmites modificades intencionadament per acció humana, que evidencien l’ocupació planificada del medi subterrani per part de les societats prehistòriques.

Segons ha informat la UA, el descobriment situa la cova de les Dones com el segon jaciment més important del món en esta categoria, només superat per la cova francesa de Saint-Marcel.

Els arqueòlegs han explicat que algunes d’estes estructures presenten recreixements de calcita, cosa que permet atribuir-ne almenys una part a èpoques prehistòriques. Ara s’està desenvolupant un estudi multidisciplinari per a determinar amb més precisió la cronologia i l’abast de les intervencions.

L’expert que ha confirmat l’existència de més d’un centenar d’espeleofactes és Iñaki Intxaurbe Alberdi, investigador postdoctoral de la Universitat del País Basc i la Universitat de Bordeus. Els treballs es completaran amb anàlisis geomorfològiques, arqueològics i un ampli programa de datacions.

Un enclavament arqueològic excepcional

Este nou descobriment s’afegeix a la riquesa arqueològica que ja s’havia documentat a la cavitat. L’any passat, la revista científica Antiquity va publicar que la cova de les Dones alberga el conjunt d’art rupestre paleolític més gran localitzat a la costa mediterrània oriental de la península Ibèrica, amb més de cent pintures i gravats de fa uns 24.000 anys. A més, es va identificar un antic santuari romà en una de les sales més profundes, amb diverses inscripcions i una moneda de l’emperador Claudi.

La direcció de les excavacions recau en els investigadors Virginia Barciela González, de la UA, i Aitor Ruiz-Redondo, de la Unizar, dins del projecte Donarq. En esta campanya també han participat especialistes en geomorfologia, art prehistòric, epigrafia romana, geomàtica i tafonomia.