Gabriel Cualladó, el fotògraf que va elevar a art la foscor de la postguerra

Va passar de ser un jove autodidacte de Massanassa (Horta Sud) a un dels principals exponents del Grup Afal, el moviment de professionals que va impulsar un aire renovador en la fotografia a Espanya de la segona meitat del segle passat. Amb l'objectiu de la seua càmera va saber captar la dura quotidianitat de la postguerra, la del seu entorn, a base de clarobscurs. Qui va ser el primer premi nacional de fotografia als noranta, Gabriel Cualladó, hauria complit cent anys demà divendres, ocasió que ens permet descobrir una de les figures clau en la renovació de la fotografia de les últimes dècades.

A pesar que és un desconegut per a molts valencians, les seues imatges, sempre humanistes i poètiques, en escenaris sense ornaments, ens han deixat un important testimoni gràfic del dia a dia de les famílies espanyoles de postguerra. Este fotògraf amateur, com a ell li agradava definir-se malgrat els treballs brillants que va cultivar al llarg de la seua carrera, es va traslladar de Massanassa a Madrid quan era adolescent.

La capital madrilenya li va permetre entrar en contacte amb fotògrafs de la talla de Juan Dolcet, Gerardo Vielba, Fernando Gordillo, Paco Gómez o Leonardo Cantero i desenvolupar la major part de la trajectòria darrere de l’objectiu, com recorden des del Cercle de les Belles Arts de Madrid.

Després d’ingressar en la Reial Societat Fotogràfica el 1956 i el Grup Afal l’any següent, Gabriel Cualladó va integrar amb altres companys el conegut com a grup La Palangana, germen del moviment artístic de l’Escola de Madrid.

Exposicions internacionals

Seria el començament d’una trajectòria que el va portar a exposar a països com França i Itàlia, en diversos museus espanyols, com el Reina Sofia o, ja en el nostre territori, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), on va donar bona part de la seua obra. De fet, els valencians van poder veure de prop la seua obra el 1989, en una de les primeres mostres que va organitzar este espai museístic.

De fet, l’IVAM, que recordava este dimarts la figura de Cualladó i les seues aportacions, li va dedicar una nova exposició fa uns mesos. En aquella ocasió, els visitants tenien a l’abast més de 300 elements, no sols imatges, d’este fotògraf valencià. També el 2019, i coincidint amb el 30 aniversari de l’IVAM, el museu treia fins al Centre Cultural La Nau les imatges de qui va obtindre el primer premi nacional de fotografia, que lliura el Ministeri de Cultura, el 1994.

Amb este guardó, Cualladó ampliava un palmarés en què no sols hi havia reconeixements internacionals, com l'ICI de Fotografia Europea del Regne Unit (1992), o nacionals, com la Medalla d’or del Cercle de les Belles Arts (1998). Este professional valencià també va ser distingit el 2002 amb l’Alfons Roig, guardó que atorga la Diputació de València.

Cualladó va faltar el 2003. “Tenia una mirada especial sobre la realitat i un domini de la tècnica absolut i molt humà”, va dir a EFE, amb motiu de la seua mort, l’aleshores director de l’IVAM, Kosme de Barañano.