La filmoteca Valenciana recupera el nom d'Helena Cortesina, la primera directora de cine espanyola

Nascuda al barri del Cabanyal l'any 1903, als 12 anys Helena Cortesina ja era una estrela del vodevil. Actriu, ballarina, empresària, guionista i productora, es va llançar a aquest mercat incipient que era el cinema amb les seues germanes, Angélica i Ofelia. El 1923, va dirigir i posa cara a una història de toreig i drama, Flor de España.

Tot i això, una indústria masculinitzada la va dissuadir de tornar a intentar-ho. Després va arribar la guerra i, partidària de la República, es va haver d’exiliar a Buenos Aires, on continuà la seua peripècia com a intèrpret teatral i cinematogràfica. Mentrestant, els guardians del cànon franquista van reescriure la història del cinema espanyol i literalment, l'esborraren dels títols de crèdit que li atorgaven el mèrit de dirigir una història filmada.

Ara, la Filmoteca Valenciana ha organitzat una exhibició dels curtmetratges dirigits per les pioneres del cine mut, entre les quals malauradament no hi ha imatges de Flor de Espanya. “Gràcies al treball d’historiadors i sobretot d’historiadores s’ha pogut fer una tasca de recerca d’aquestes dones per a poder veure el seu cinema”, ha explicat Àurea Ortíz, historiadora de cine.

Més del 90% de les pel·lícules mudes en blanc i negre s'han perdut en el camí. D'Helena Cortesina només es conserva un únic fotograma, de l'única pel·lícula que va rodar com a directora.