Dimitix la presidenta del Louvre després de les nombroses crisis del museu

La presidenta del Louvre, Laurence des Cars, ha presentat la dimissió després de les nombroses crisis que ha afrontat recentment el museu, com el robatori del passat octubre. La renúncia ha sigut acceptada este dimarts pel president francés, Emmanuel Macron.

"El cap d'Estat l'ha acceptada i l'ha descrita com un acte de responsabilitat en un moment en què el museu més gran del món necessita tranquil·litat i un nou impuls per a dur a terme importants obres de seguretat, modernització i el projecte Louvre - Nouvelle Renaissance", ha explicat l'Elisi en un comunicat.

Macron ha agraït la tasca i el compromís de Des Cars, de 59 anys, des que va assumir les regnes del museu més visitat del món en 2021 i ha indicat que té intenció d'encarregar-li una futura missió per a afavorir la cooperació dels grans museus dels països del G7, del qual França exercix enguany la presidència rotatòria.

Un robatori, una inundació, una vaga, una xarxa de frau... i una altra inundació

La gestió de Des Cars ha estat en la diana des de l'escàndol pel robatori espectacular que va patir el Louvre el 19 d'octubre passat, quan van ser sostretes huit joies de la Corona francesa d'un valor patrimonial incalculable, que no han pogut ser recuperades malgrat la detenció dels presumptes autors materials.

Aquell episodi va generar una greu crisi d'imatge i va revelar importants deficiències en el dispositiu de seguretat d'esta institució pública.

El robatori va estar lluny de ser l'última crisi, ja que el mes següent el museu va haver d'intervindre per a tancar una galeria d'antiguitats gregues i diverses oficines després d'haver-se constatat la fragilitat en algunes de les bigues d'un dels laterals del denominat quadrilàter Sully.

Eixe mateix mes hi hagué una inundació a la biblioteca d'antiguitats egípcies per l'avaria d'unes canonades, de les quals se sabia que eren obsoletes, i diversos documents i obres van resultar danyats.

L'acumulació de deficiències va generar també un fort malestar entre els treballadors, que van organitzar una vaga per a reclamar canvis i millors condicions en la recta final de l'any, cosa que va impedir l'obertura de les seues portes durant diverses jornades.

L'aturada es va suspendre per Nadal, però es va reprendre a principis de 2026 amb nous tancaments.

Al febrer, la direcció del Louvre va fer públic que al museu s'havia realitzat una batuda després de detectar-se una xarxa de frau "a gran escala" en la venda d'entrades i de guies turístics.

Només un dia després de l'anunci d'eixe frau, una nova inundació va obligar a tancar diverses sales a conseqüència del trencament d'una altra canonada.

Instal·lacions obsoletes i greus errors de seguretat

La precària situació que afrontava el Louvre ja havia sigut elevada a les autoritats per Des Cars mesos abans d'esta ratxa de complicacions, en una carta al govern en la qual parlava d'una "obsolescència inquietant" de les instal·lacions.

D'una banda, les infraestructures reformades en els anys huitanta –en concret, l'entrada a la famosa piràmide de cristall– estaven planificades per a uns quatre milions de visitants anuals, una xifra àmpliament superada amb els quasi nou milions de persones que acudixen al museu cada any actualment.

A això s'afigen desafiaments d'adaptació al canvi climàtic i de vetustat dels edificis de l'enorme complex que comprén el palau del Louvre.

La investigació del robatori, a més, va revelar greus fallades de protecció, com la impossibilitat de vore totes les càmeres de seguretat alhora per falta de pantalles.

També la falta d'implementació d'un pla general de seguretat que s'havia planificat abans de l'assumpció de Des Cars, però que ella, en arribar-hi, va jutjar insuficient, cosa que va fer que quan es va produir el robatori encara no s'haguera posat en marxa.

El projecte Louvre - Nouvelle Renaissance

Per a pal·liar les deficiències estructurals sense tancar el museu, a principis del 2025 Macron va anunciar un ambiciós projecte de reforma denominat Louvre - Nouvelle Renaissance (Louvre - Nou Renaixement) que implicaria, entre altres novetats, la construcció d'una nova entrada per l'est i la construcció d'una sala separada per a exposar La Gioconda.

Des Cars, que és conservadora de patrimoni i historiadora de l'art, havia estat al capdavant de l'ens que agrupa els museus d'Orsay i de l'Orangerie entre el 2017 i el 2021, abans de prendre les regnes del Louvre.

L'expresidenta del Louvre tenia cita demà en l'Assemblea Nacional per a comparéixer davant de la comissió d'afers culturals, després que dilluns ho fera en el mateix fòrum la ministra de Cultura, Rachida Dati, que va demanar que fora a porta tancada.