Qui són la Diablessa i el Cavaller Cobert que desfilen en la processó del Sant Soterrament d’Oriola?

Aquest dissabte 8 d’abril a partir de les 20:00 hores se celebra una de les processons més conegudes i rellevants de la nostra Setmana Santa: el Sant Soterrament d’Oriola (Baix Segura). Els espectadors podran gaudir de les singularitats d’aquest acte religiós, com la Diablessa i el Cavaller Cobert, dues figures que fan encara més especials aquestes festes declarades d’interés turístic internacional el 2010.

“El Triomf de la Creu” o “La Creu dels Llauradors”, coneguda popularment com “La Diablessa”, és el grup escultòric més antic que desfila en la Setmana Santa d'Oriola i també el més simbòlic dels existents. Tallat per l'escultor Nicolau de Bussy, religiós mercedari nascut l'any 1650 a Estrasburg, data del 1695 per encàrrec del Gremi de Llauradors, que va pagar 800 lliures valencianes a l'artífex; i representa, com el seu nom indica, el triomf de la creu sobre el pecat i la mort.

Desfila al coll dels portants de la pedania oriolana de Raiguero de Bonanza i, per tradició, té prohibit entrar als temples, a causa de la representació del dimoni que conté. Per això, en arribar a la catedral, segueix pel carrer Major mentre la resta de la processó continua el seu recorregut per l'interior del temple, i més tard, prop de la plaça Marqués de Rafal, es reincorpora a la desfilada processional.

D'altra banda, el Cavaller Cobert, també conegut com a Cavaller Portaestendard o Cavaller Portaguió, és la persona que designa cada any la corporació municipal com a digna de portar la bandera que obri la processó per la seua noblesa, rellevància, mèrits o amor a la ciutat d’Oriola.

Segons resa una notícia d'un Llibre Capitular de l'any de 1750, el Cavaller Cobert està present a la Setmana Santa d’Oriola des de "temps immemorials"; però les primeres dades documentades es remunten al segle XVII, perquè ja el 1687, es declara la preeminència del personatge que portava l'estendard en la processó. També per tradició es diu que aquest privilegi el va concedir per butla el papa Pau V, allà per l'any 1620, i que després el va confirmar una altra butla del papa Clement IX l'any 1667.

L’ensenya, de vellut negre, té brodats atributs de la passió i en la part inferior està l’escut de la ciutat, amb el lema atorgat per Pere IV el Cerimoniós: Semper prevaluit ensis vestris (Sempre prevaldrà la vostra espasa).