La croada judicial del fill d'un funcionari del consell de guerra contra Miguel Hernández arriba a l'Audiència Nacional

La pugna legal iniciada pel fill d'Antonio Luis Baena Tocón, secretari judicial en el procés franquista que va condemnar a mort el poeta oriolà Miguel Hernández, per a esborrar de la història tot rastre del pare continua pujant de to i ja ha arribat a l'Audiència Nacional. L'home ha obert diversos procediments contra tot el món que informe sobre el paper que va tindre l'exfuncionari en la repressió duta a terme pel règim de Franco després de la Guerra Civil i insisteix a esborrar-ne l'empremta de qualsevol document històric sobre la seua intervenció en eixe consell sumaríssim. L'últim blanc, Google. Reclama davant l'alt tribunal que quan es pose el nom de son pare en el buscador no s'òbriguen els articles acadèmics de la Universitat d'Alacant (UA) en què apareix.

L'home ha recorregut en l'Audiència Nacional una resolució de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) que rebutja la petició que havia presentat perquè el buscador Google eliminara un total de 18 URL de la xarxa que contenien informació del pare, ja mort. L'organisme regulador afirma que la protecció de dades no empara el funcionari perquè és un dret de les persones que encara estan vives i considera, d'altra banda, que no concorre el dret a l'oblit digital —regulat en la Llei orgànica de protecció de dades i garantia de drets digitals de 2019— atés l'interés públic i històric "inqüestionable" que hi ha.

La croada del fill d'Antonio Luis Baena té parada en l'Audiència Nacional en un procediment contenciós administratiu en què s'ha personat també Google Spain com a empresa afectada, però no és aquesta l'única causa que ha mamprés. A banda del pronunciament de l'alt tribunal hi ha pendent també un judici que es celebrarà a Cadis arran d'una demanda que va interposar aquest particular contra 107 persones per una suposada vulneració del dret a l'honor del seu progenitor.

Tot va començar quan el fill de Baena va demandar a la Universitat d'Alacant (UA) arran de d'un article elaborat per Juan Antonio Ríos Carratalá, catedràtic de Filologia del centre i autor de diversos textos acadèmics d'investigació sobre el franquisme. Sol·licitava que el repositori digital de la UA no redirigira els internautes a l'article titulat "El caso Diego San José y el juez humorista" (que analitza el paper del Jutjat Especial de Premsa entre els anys 1939 i 1943) en introduir les dades personals del seu progenitor, i volia que se suprimira el nom del document apel·lant al dret a l'oblit. El cas va alçar una certa polseguera perquè en un primer moment la universitat va substituir cautelarment el nom per les inicials, però finalment va fer marxa arrere en considerar que la de Baena és una figura pública i no concorria el dret a l'oblit.

El cas va acabar en un jutjat contenciós administratiu d'Alacant, que va declarar ajustada a dret la negativa de la UA a eliminar d'Internet el nom del secretari militar. La demanda contra la institució universitària va tindre un gran ressò mediàtic del qual Antonio Luis Baena es va convertir en protagonista. D'ahí sorgeix l'altra demanda que ha interposat el fill contra el catedràtic Carratalá, autor de l'article que va fer esclatar la polèmica, i 106 persones més, entre altres historiadors i representants d'institucions acadèmiques i mitjans de comunicació que van difondre el cas. Els demana una indemnització d'11,5 milions d'euros per presumpta intromissió en el dret a l'honor de son pare.

Però el posicionament del jutjat d'Alacant, que es basa en un pronunciament del Tribunal Constitucional de 2004 i està en línia amb el que ha expressat també l'AEPD en l'altra causa que té oberta el fill de Baena a l'Audiència Nacional, sembla haver marcat el camí i resol la qüestió "amb absoluta claredat", segons fonts jurídiques consultades per À Punt. "La doctrina sosté que per a casos de persones que ja han mort i van tindre rellevància pública en vida, la llibertat d'investigació i creació literària preval sobre el dret a l'honor, de què deriva el dret a l'oblit", explica José Luis Romero, advocat de Carratalá.

El catedràtic de la UA insisteix en declaracions a À Punt que només rectificaria si l'afectat li demostra amb documents que la seua investigació sobre el pare és errònia. Però la participació de Baena en el consell de guerra contra Miguel Hernández sembla fora de tot dubte: "La signatura d'aquesta persona està vint vegades repartida en dotze documents", recalca Carratalá. I afegeix que l'actuació del demandant li pareix "contradictòria" perquè, mentre que esgrimeix el dret a l'oblit digital, manté una pàgina web dedicada al paper històric de Baena: "No vol que s'oblide, sinó ser ell qui escriu la història". Una conducta que, opina, no cap en una democràcia, perquè la història no es pot escriure sense noms.