Beniarjó celebra el Ball de la Bandera, símbol d'identitat de l'antic senyoriu d'Ausiàs March
Aquesta vistosa coreografia va acompanyada de tabals i caixes, i exigeix molta tècnica
A Beniarjó el 25 d'abril és sinònim de festa. Aquest municipi de la Safor celebra, entre altres actes, el ball de la bandera, una vistosa coreografia acompanyada de tabals i caixes que exigeix molta tècnica i que és tot un símbol d'identitat de l'antic senyoriu d'Ausiàs March.
Per a protegir la costa de la Safor dels pirates barbarescos i turcs, el 1579 es van crear les torres de guaita i les milícies forals. De les desfilades d'aquestes tropes populars prové el Ball de la Bandera de Beniarjó, que comença amb un repic de tabal, moment en què el ballador comença a enlairar-la. Quan ja té la bandera ben equilibrada, se la passa pel coll, la cintura i les cames.
La processó comença a la plaça de l'Ajuntament i arriba fins a la plaça d'Ausiàs March, on la multitud espera els quatre balladors que hi han actuat aquest dimarts. Al territori valencià hi ha altres balls de la bandera, però cap tan fidel als orígens com el de Beniarjó. “Es conserva el mateix toc de les caixes de les milícies i els mateixos moviments que s’han fet sempre”, ha explicat l’investigador cultural Joan Francesc Simó.
La d’aquest dimecres és una rèplica exacta, ja que la bandera original descansa per sempre en exposició, després de centenars de balls al so de les caixes i el tabal.
Més llegit
-
La Guàrdia Civil no descarta l'aparició de més cadàvers després dels cinc trobats en aigües de Sagunt, Cullera i Castelló de la Plana
-
Alerta taronja per pluges i tempestes molt fortes a Castelló i València
-
València tanca parcs i cementeris i suspén el Certamen de Bandes per l'alerta de pluja
-
L'UME es desplega a la Ribera Alta de l’Ebre (Saragossa) per alerta roja de pluges torrencials
-
Avís especial per dana dissabte al nord de Castelló i València, amb possibles tronades fortes i graníssol
-
La Generalitat activa un pla de xoc per frenar la superpoblació de senglars, que afecta el 80% dels municipis i causa 800 accidents a l’any