La Nova Muixeranga d'Algemesí, la primera que va incorporar dones

El 13 de març del 1997, la Nova Muixeranga d'Algemesí incorporava les dones. Un fet històric, perquè mai al bressol de la muixeranga les dones havien tingut accés a cap de les estructures orgàniques de les colles. I encara que la novetat partira d'una altra colla, el Ball dels Locos de l'Olleria (Vall d'Albaida), el fet que la Nova Muixeranga d'Algemesí nasquera amb este propòsit canviaria per sempre més la història de les colles muixerangueres.

Esta nova colla, distingida pels colors blanc, roig i verd, utilitza dolçaina i tabalet per a acompanyar la música amb cançons específiques per al ball, l'enterro i altres construccions. Una colla que es considera hereva de la tradició que es remunta al 1733, juntament amb els Amics de la Muixeranga. Cada 13 de març fa anys el primer dels assajos, tot i que la presentació oficial no seria fins pràcticament un any després, el gener del 1998. I els fruits no tardarien a arribar: van rebre el reconeixement de la Federació de Dones Progressistes del País Valencià i van començar a participar activament en les festes locals, particularment les de la Mare de Déu de la Salut, patrimoni de la humanitat.

Els seus integrants són procedents majoritàriament d'Algemesí, però també de poblacions veïnes de la comarca, la Ribera Alta. Els assajos es duen a terme a la casa dels esports i tenen una seu al carrer Nou del Convent.

La indumentària inclou barret, jaqueta, pantalons, faixa, mocadores, espardenyes i, des del 2008, un casc, també, per a garantir la seguretat de les xiquetes i els xiquets en la construcció de figures altes. Cada 13 de març celebrem que la tradició muixeranguera fera un pas més per la igualtat a Algemesí, i incorporara les dones a totes les estructures de la colla. “Va ser un gran pas en el camí cap a la igualtat i va servir de model per a altres colles d’Algemesí”, explica el fundador de la Nova Muixeranga, Raül Sanxis.

“L'objectiu a l'hora crear la muixeranga era que servira com una eina de transformació social”, diu Sanxis, que explica que, a més d’integrar la dona, la intenció era acollir totes les persones que volgueren formar-ne part. “Volíem traure-la de la vitrina i difondre la festa per tot arreu”, apunta. Ara, quasi tres dècades després, el fundador matisa que, malgrat que la participació de la dona en la festa és un fet ja “totalment normalitzat, encara queden coses a fer dins del patronat; és a dir, dins del control de la festa”.