La paraula en imatges: 'jupetí'

El jupetí, pronunciat en molts pobles valencians [ʤopetí], és una peça de vestir sense mànegues que cobrix el pit i l'esquena; en la indumentària tradicional tenia un gran escot en la part de davant, a vegades cobert amb solapes, i es tancava amb botons de dalt a baix. Habitualment estava confeccionat amb teixits de seda o vellut, amb ratlles, flors o altres motius ornamentals.

La paraula jupetí té una llarga història: s'ha format a partir de l'afegiment d'un sufix de caràcter diminutiu al mot jupa, que procedia del mot àrab jubba, i que entre nosaltres es popularitzà inicialment com a aljuba, amb l'article integrat. Amb esta primitiva paraula es designava una túnica llarga, que arribava fins als genolls, amb les mànegues curtes i estretes, i així és com apareix citada en la Crònica del capellà d'Alfons el Magnànim, Melcior Miralles, que l'any 1435 narrava que «los moros [anaven vestits] ab riques algubes».