La paraula en imatges: 'perdiu'

Una perdiu és una au gal·linàcia de la família dels fasiànids. Segons les espècies, la seua mida pot oscil·lar entre els trenta-quatre i els quaranta centímetres. L’espècie més habitual en les nostres terres rep en la nomenclatura científica el nom de Alectoris rufa. El nom del gènere, alectoris, prové del grec antic, a on s’usava per a referir-se genèricament a les ‘aus de corral’, mentre que rufa, el nom específic, significa ‘roja’.

La perdiu té un cap menut, que contrasta amb un cos robust i gros; les ales i la cua són curtes; el plomatge és de color gris rogenc, amb taques marrons, negres i blanques en la part inferior del cos, i les galtes i la gola, blanques, delimitades per una franja negra; el bec i les potes són de color roig. Fa els seus nius en terra, sovint en camps de cereals. Poden arribar a pondre fins a vint ous per niu. Solen deambular en grup, buscant aliment per cultius i erms; però, a diferència d’altres gal·linàcies, també poden desplaçar-se per l’aire, fent vols de fins a dos quilòmetres.

Encara que les perdius no tenen un clar dimorfisme sexual, els mascles reben específicament el nom de perdigots. Es diferencien de les femelles sobretot pel seu cant, que els caçadors utilitzen com a reclam per a atraure les femelles. Els pollets de la perdiu s’anomenen perdigons.

El nom de perdiu prové del llatí perdix, que al seu torn l’havia pres del grec. En la mitologia grega —farcida de múltiples històries fantàstiques—, Pèrdix era el fill de la germana de Dèdal, l’arquitecte que adquirí una gran fama per haver construït el laberint de Creta, a on tenien tancat el minotaure, que havia nascut fruit dels amors entre Pasífae —muller de Minos, rei de Creta— i un bou salvatge.

Però el sentiment de rancor és tan antic com la mateixa bondat. Les habilitats de Pèrdix treballant la fusta eren tan grans que despertaren l’enveja de Dèdal, que en un atac d’ira l’espentà des del temple d’Atena per un dels vessants; però la deessa, al vore’l caure, el transformà ràpidament en un pardal per a evitar que s’espenyara. Eixe pardal va ser batejat a partir d’aquell moment amb el nom de perdix, que ha donat lloc a la nostra perdiu.