La paraula en imatges: 'cementeri'

La paraula cementeri prové del llatí tardà coemeterium , i esta deriva del grec koimeterion , que originàriament s’usava per a referir-se a la ‘cambra destinada a dormir’, o siga, a la part de la casa que actualment coneixem amb el nom de ‘dormitori’. Però, amb l’expansió del cristianisme, la paraula cementeri experimentà un canvi semàntic que reflectia les creences d’esta doctrina religiosa. La mort, en definitiva, no representava la desaparició de la vida, sinó que era només un estat transitori fins que els cossos tornaren a ajuntar-se amb l’ànima, i el cementeri era el camp sant a on reposaven els difunts fins al moment que tinguera lloc la resurrecció de la carn.

Però les paraules fan el seu camí i experimenten canvis constantment. I així és com, en un nou salt metafòric, en les últimes dècades del segle XX la paraula cementeri ha passat a designar també el lloc destinat a depositar certes màquines que han deixat d’usar-se. I així parlem, per exemple, dels cementeris d’automòbils; o també de cementeris nuclears, per a referir-se al lloc a on es depositen els residus que generen estes centrals. Amb sorna, també es parla irònicament de cementeri d’elefants per a referir-se a determinats organismes que acullen antics càrrecs públics que han deixat de tindre protagonisme en la vida política.

No deixa de ser una paradoxa que, mentre que els cementeris s’omplin de morts i d’objectes inservibles, la paraula amb què designen estos llocs estiga tan plena de vitalitat.