La paraula en imatges: 'carxofa'

La paraula carxofa prové de l'àrab hispànic ḫarsufa; i este, de l'àrab clàssic ḥárxafa; estirant encara un poc més del fil etimològic, arribem a l'indoirànic har xob, que significava 'pal d'espines'.

La carxofa és la flor immadura de la carxofera, carnosa i coberta de bràctees imbricades. És coneguda i apreciada des de ben antic. En la terminologia científica rep el nom de Cynara, que originàriament era el nom d'una bella i candorosa jove a qui Zeus seduí i s'emportà a l'Olimp; però, com a castic per voler abandonar-lo per a tornar amb els seus pares, la transformà en carxofera: una planta amb belles flors, que tenen un cor molt tendre i un sabor lleugerament amarg. Els antics grecs creien que les carxofes tenien efectes afrodisíacs. No està demostrat que en tinguen. Sovint projectem sobre els objectes els nostres propis desitjos. Però el que sí que està plenament comprovat són les propietats antiinflamatòries i antioxidants de la carxofa. En la medicina tradicional, la carxofa s'ha utilitzat també, de forma habitual, per a tractar l'anèmia, la diabetis, la gota i el reumatisme.

En el municipi de Benicarló, situat en la comarca del Baix Maestrat, es cultiva tradicionalment una varietat d’esta planta que, per la seua singularitat, té una Denominació d’Origen Protegida: la carxofa de Benicarló. Cada mes de gener els benicarlandos celebren la Festa de la Carxofa, que ha sigut declarada Festa d'Interés Turístic Autonòmic.