El València Basket s'acomiada amb honor (86-79)

Hi ha moltes maneres de dir adeu a la Copa i el València Basket ha triat la més digna. De fet, va tindre esperança de superar el Barça fins al minut 36 de partit, quan els dos equips van arribar empatats a 73. A partir d'aquest moment, 11 punts a 0 de parcial per als blaugrana van sentenciar el partit. Pešić va guanyar la partida a Ponsarnau en l'últim quart, tocant les tecles adequades, en dos moviments de banqueta que van declinar la balança, enfront d'un València que va renunciar a la seua amenaça exterior. El Barça feu valdre la condició de favorit davant d'un València escàs de benzina però sobrat de dignitat.

Baixa participació dels espanyols

Va resultar sorprenent que Rafa Martínez no jugara ni un minut del partit, com pràcticament tampoc hi va participar Abalde. Cap punt va anotar Joan Sastre i només dos Guillem Vives. Només San Emeterio va aconseguir anotar set punts entre els espanyols del València Basket, quan, en teoria, haurien d'assegurar-ne per si mateixos uns 30. La dupla formada per Tobey i Labeyrie en el joc interior es demostra que no forma un bon duet. Per si fora poc, Pešić va provocar un gran desgast en Van Rossom des de l'inici.

Dignitat i model a seguir

En qualsevol cas, hi va haver una època que el Barça només fitxava jugadors del Baskonia, fins que va fixar-se en el València Basket, com si fora la seua Masia particular, estirant la metàfora. Això prova que el camí del club és el correcte. Van caure amb honor. Els valencians encara van tindre un últim rebot de Tomić que podria haver significat l'oportunitat final. No oblidem que l'Eurocup és el veritable objectiu del València Basket i en aquesta Copa s'ha demostrat que els valencians estan molt millor que el seu gran rival, l'Unicaja. Hi ha moltes maneres de dir adeu i han triat la més digna. I el millor pot estar per vindre.