Qui és Farga, la valenciana que hi ha darrere de l’himne de la selecció espanyola

La veu de Farga entonant Está X venir va ressonar a Sydney després de cada gol espanyol com una mena d'elixir per a renovar l’esperit guanyador de la selecció, i ho va tornar a fer aquest dilluns durant la celebració davant de 20.000 persones amb la copa ja a casa. El que ja s’ha consolidat com l’himne de la fita històrica de la roja sembla ara una encertada premonició que espentava les futbolistes a “complir els somnis que un dia ens van dir que serien impossibles”. Una lletra plena de referències a la brega de les dones per guanyar el lloc que mereixen dins del món del futbol que va eixir del cap d’una valenciana metòdica i tenaç. 

Nascuda a Almàssera l’any 1997, Elena, més coneguda com a Farga, també ha treballat de valent per aconseguir el seu somni. A aquesta valenciana sembla que mai l'han intimidada molt els focus i els escenaris: des de ben jove la van atraure el món del teatre i els musicals, i es va presentar als càstings de programes de televisió com La Voz o Operación Triunfo. De fet, es va quedar a les portes d’entrar a la popular novena edició d’aquest últim programa l’any 2017. Només uns mesos després va provar sort en Factor X, i en aquesta ocasió no només va poder concursar, sinó que va arribar a la final. 

“Per totes eixes xiquetes que van somiar amb ser futbolistes i esportistes en silenci”Farga

No va ser, però, fins al maig del 2022 quan va traure a la llum el primer treball perquè, com l’artista ha explicat en diverses ocasions, necessitava viure coses que pagaren la pena ser cantades. En l'EP Huyendo de la realidad va presentar-se al món amb el relat de la història d’amor que va viure amb la seua xica, i aquest estiu va sorprendre amb el tema “Dios es mujer”.  

La seua manera de treballar, amb una obstinació per omplir de sentit cada paraula que compon es reflecteix en la lletra de Está X venir. “No poden parar la nostra força si unides som com a quars. I encara que molta gent es queixa, continuem jugant i guanyant, complint els somnis que un dia van dir que seria impossible arribar a aconseguir, eixint en la tele per omplir estadis [...] Jo no diria que és sort que tot el món parle de mi”. És un dels fragments de la cançó que fa palesa la consciència de lluita per la igualtat que impregna l’himne futboler de l’almasserina. 

Els vídeos de les jugadores que canten cridant el tema de Farga des del vestidor fins a l’avió de tornada de Sydney han demostrat l’estima cap a una cançó que han fet seua, tant les integrants de l’equip com una bona part de l’afició que s’ha vist reflectida en una gesta esportiva no exempta mai d’entrebancs. Com a resposta, Elena ha expressat l'agraïment a través del seu compte d’Instagram: “Per totes les xiquetes que van somiar ser futbolistes i esportistes en silenci perquè es pensaven que era una cosa impossible, vosaltres ho heu fet realitat. Gràcies.”