David Uclés: "Amb la pintura, la lectura o l’escriptura vaig descobrir que era capaç de quedar-me mitja hora quiet, sense tics"

L'escriptor David Uclés, guanyador del Premi Nadal 2026, ha estat en el plató de Connexió Comunitat Valenciana per a parlar de la seua novel·la guardonada, La ciudad de las luces muertas, i també del procés d'escriptura. Uclés ha dit que per a ell escriure servix per a ordenar el seu caos al cap. I ha recordat que de menut tenia molts tics, moltes manies, perquè no sabia per on traure tota l’energia. Fins que va descobrir la pintura i l'escriptura. "Amb la pintura, la lectura o l’escriptura vaig descobrir que era capaç de quedar-me mitja hora quiet, dibuixant, sense tics".

Ha recordat la infància a Jaén, on va viure al camp fins als 18 anys, un fet que recorda com un vertader plaer. A Uclés li agrada tocar l'acordió i ha sigut músic de carrer, entre altres faenes on ha cobrat per hores. Li atrau molt viure a l'estranger i ha manifestat la intenció de mudar-se a Praga per a tornar a tocar l’acordió al carrer.

Amb la pintura, la lectura o l’escriptura vaig descobrir que era capaç de quedar-me mitja hora quiet, dibuixant, sense ticsDavid Uclés - Escriptor

La novel·la del Premi Nadal

De la novel·la guardonada amb el Premi Nadal ha dit que és "onírica" i que pretén que el lector, quan tanque el llibre, haja visitat totes les versions de Barcelona que han existit i diga: “Au, ja he estat a Barcelona, a totes les Barcelones". Sobre la trama, ha avançat que durant un dia se'n va la llum, l'artificial i la solar, i només queda la llum del foc. És en eixe moment quan "totes les Barcelones que han existit tornen a la vida".

L'autor ha volgut fer una immersió cultural de Barcelona. Vol que el lector s'evadisca amb una història en la qual al voltant de huitanta intel·lectuals intenten lluitar contra la foscor, "perquè la llum desapareix en la història principal del llibre". També ha contat que les trobades entre personatges que hi ha a la novel·la són surrealistes. "Vorem una trobada entre Ana María Matute, quan era menuda, i Vargas Llosa, de major; o també de Rodoreda, que es trobarà amb Freddie Mercuri o Rosalia". L'escriptor ha parlat que ens trobarem l'any 1941 amb Carmen Laforet —primera Premi Nadal amb l'obra Nada—. Ha afegit que amb Laforet i el fet d'haver guanyat també ell el Premi Nadal tanca el cicle.