Un passeig pel terme de Xaló ric en vegetació i ple de sorpreses

En Terra viva hem estat passejant pel terme de Xaló, a la Marina Alta, al costat de l'arqueòleg municipal, Rubén Vidal, que ens ha contat part de la història agrícola i de la vegetació d’aquesta meravellosa localitat.

Prenent el camí que antigament connectava Xaló amb Bèrnia s'amaguen un fum de casetes disseminades que utilitzaven els agricultors quan la nit s’allargava. Però una altra de les coses que hi trobem i que tenen el seu encant històric són els assentaments procedents de l’època romana i andalusina.

Al llarg del passeig podem gaudir d’un gran ventall de vegetació, ja que l’entorn gaudeix d’una riquesa floral molt interessant. Per exemple, l’orquídia, una planta que al terme de Xaló compta amb més d’una vintena d'espècies diferents.

Una de les coses que més criden l’atenció per aquest camí és la forma dels seus bancals, que estan terrassats amb l’ús de la pedra seca, que serveix per a fer una separació d’uns camps i altres.

Encara que actualment l’agricultura que predomina a Xaló són la garrofa i l’oliva, fa temps el municipi subsistia gràcies al cultiu de la vinya. És per això que en alguns dels bancals esmenats abans podem trobar una espècie de forn que els agricultors utilitzaven per a escaldar-la i fer panses.

Una vegada fet aquest procés d’escaldar, era l’hora d'assecar la vinya. Per a aquest últim procés s'usaven les coves del Mançano, que feien la funció dels riuraus o sequeres i, per les condicions, permetien assecar la pansa ràpidament.

Per a sorpresa final d’aquest recorregut, i a les parets d’aquestes coves, trobem algunes pintures d’art rupestre de l'època prehistòrica que daten del Neolític. Sense dubte, un passeig ric en vegetació i ple de sorpreses.