Sorolla, l’artista que va ser rebutjat pels intel·lectuals del 98, per la seua alegria, optimisme i mediterraneïtat

Potser moltes persones desconeixen que pocs anys després de morir Sorolla, el seu nom va desaparéixer dels llibres d'història de l’art. L’historiador i crític d’art Tomàs Llorens diu en el documental Sorolla, el triunfo de la luz, “es difon entre els intel·lectuals espanyols un cert rebuig de Sorolla”, un rebuig que es va iniciar entre els membres de la Generació del 98. Un altre dels especialistes en el documental, l’assessor d’art Edmund Peel diu que el que li passa a Sorolla “també els va ocórrer als impressionistes francesos, que queden quasi en l'oblit total”.

Com a curiositat, el documental apunta que la de Sorolla és una trajectòria contrària a la de la majoria dels artistes, que en vida van ser ignorats i només són reconeguts després de morts. "Per tant, la història de Sorolla cal contar-la al revés, cal anar de l'èxit primer a l’oblit després", diu el documental.

El que li passa a Sorolla també li va ocórrer als impressionistes francesos, que van quedar quasi en oblit total”. Edmund Peel - Assessor d’art

Tot i la seua infància difícil, el jove Sorolla va poder tindre una formació. Blanca Pons Sorolla, besneta de Sorolla i especialista en la seua obra, ha explicat que el pare i la mare moren quan ell en tenia dos ―en pocs dies de diferència― pel còlera. “Però ell va ser un orfe amb sort, en ser acollit pels oncles, que els van tractar amb molt d'afecte”.

Influït per Muñoz Degrain i Pinazo

De jove va tindre una formació acadèmica i van influir en la seua obra valencians Muñoz Degrain, F. Domingo i Pinazo. Aquests grans mestres “li transmeten la visió lluminosa i colorista, que contrasta amb una altra manera diferent de mirar Espanya, com era la dels representants de la Generació del 98, una mirada pessimista sorgida pel desastre de Cuba i la pèrdua de les colònies”, ha explicat Felipe Garín.

“Aquella literatura pessimista no entenia la mirada de ser del món mediterrani, farcit de llum i alegria. Els representants de la Generació del 98 no entenen o no volen entendre ni l'obra de Sorolla ni la d'un amic seu, literat, Blasco Ibáñez”, segons Felipe Garín. L'assessor d'art Edmund Peel, continuant aquesta idea, comenta que “allò eren dues mirades oposades de mirar Espanya”. I aquell conflicte de “mirades” perseguirà el pintor durant tota la seua trajectòria i inclús després de mort. Mentrestant, el seu èxit als Estats Units i a ciutats com París va ser aclaparador.

Mira el documental ací