15 anys sense fum: com era el món sense la llei antitabac?

Al 2006 s'aplicà la primera llei antitabac, amb què es va regular on es podia fumar i on no. Els bars van habilitar espais lliures de fum i altres on es podia fumar. Cinc anys després, va arribar la segona llei antitabac, que llevava "el fum de qualsevol lloc privat amb treballadors". Sense aquesta llei, hi havia persones que per la seua faena estaven "obligades a inhalar fum". Així ho recorda Leire Pajín, ministra de Sanitat entre el 2010 i el 2011, en l'entrevista que ha oferit a No tenim trellat. "Costa imaginar aquell país, ha canviat radicalment", li comenta a Óscar Tramyores i Gemma Juan, presentadors del programa.

La segona llei antitabac va entrar en vigor un 2 de gener, perquè segons Leire Pajín, "no tenia sentit començar a prohibir-ho en un moment en què la gent ja estava als bars". A més, aquesta data és el moment de començar amb els nous hàbits per l'inici d'un nou any i els va semblar "coherent".

Una llei fàcil d'aprovar, però difícil d'aplicar

Molts al·legaven que aquesta llei no es compliria i seria un fracàsLeire Pajín - Ministra de Sanitat en 2011

De 2011, l'exministra de Sanitat recorda que va ser molt més complicat aplicar que aprovar la llei antitabac. Comptaven amb el consens parlamentari i amb els casos d'èxit dels països veïns, però a Espanya hi havia "molta pressió per part de molts sectors econòmics". Com ens conta l'exministra, "al·legaven que anava a repercutir econòmicament en la restauració, en el sector de venda de tabac i que seria un fracàs". Tot i això, Pajín reconeix que "el comportament de la gent va ser exemplar".

Deu anys després, el balanç és positiu: la llei antitabac "no sols va beneficiar les vides que salvàrem, sinó també el fumador que va deixar de fumar, el que no s'hi va iniciar, el que va reduir-ne el consum". L'exministra conclou: "És una decisió pública que ha tingut un impacte molt positiu en la vida de la gent".