<![CDATA[À Punt - Memòria històrica]]> 10 <![CDATA[À Punt - Memòria històrica]]> <![CDATA[Només 901 dels 163.355 nacionalitzats per la llei de nets podran votar el 29N per haver demostrat ser descendents d'exiliats]]> El govern ha entregat este dimecres al Tribunal Suprem la llista dels 163.355 nacionalitzats espanyols mitjançant l'anomenada llei de nets que no podrien votar en les pròximes eleccions generals si no acrediten que són descendents d'exiliats, tal com va sol·licitar l'alt tribunal divendres. Així ho han comunicat fonts de l'executiu a Europa Press, que han afegit que l'entrega s'ha produït dins del termini atorgat pel Suprem, que ha vençut a les 15:00 hores d'este dimecres.

Del total, tan sols 901 podran votar el 29N una vegada han acreditat que són descendents d'exiliats, segons informa EFE.

Les fonts consultades per Europa Press han afegit que l'Advocacia de l'Estat ha sol·licitat a l'alt tribunal que, en incloure dades sensibles de caràcter personal, declare la llista com a reservada per a evitar que les parts puguen fer un ús maliciós o il·legítim d'eixa informació. També han explicat que el Ministeri d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació ha coordinat la labor que realitzaven els consolats per al treball de revisió dels processos de nacionalització en les distintes oficines consulars i ha autoritzat la contractació de totes les assistències tècniques sol·licitades per a culminar este treball en el termini assenyalat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Només 91 dels 31.390 nacionalitzats per la llei de nets revisats acrediten descendir de persones exiliades]]> Només 91 dels 31.390 expedients revisats fins ara han acreditat que els sol·licitants de la nacionalitat espanyola per la coneguda com a llei de nets són descendents de persones exiliades. Segons les mesures cautelars del Tribunal Suprem, les altres 31.299 persones amb expedient revisat no podrien votar en les eleccions del pròxim 29 de novembre.

Les dades apareixen en una interlocutòria recent del Tribunal Suprem, que ha reclamat als ministres de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, que remeten abans del 28 d’octubre la identitat de les 163.020 persones que poden estar afectades per la suspensió cautelar del dret al vot. L’alt tribunal ha advertit que, si no complixen el requeriment, podrien afrontar multes o que es traslladen els fets per a exigir possibles responsabilitats.

Segons explica el tribunal, esta setmana s’han incorporat a les al·legacions de l’Advocacia de l’Estat un informe de l’Institut Nacional d’Estadística i dos de la Direcció General d’Espanyols a l’Exterior i Assumptes Consulars amb les dades dels expedients revisats i els certificats emesos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vandalitzen una escultura de Quart de Poblet que ret homenatge a catorze afusellats pel franquisme]]> L'Ajuntament de Quart de Poblet ha condemnat un acte vandàlic en l'escultura El pes de la Memòria, que ret homenatge a catorze veïns del municipi afusellats pel franquisme.

En la base de l'escultura han aparegut dos pintades, “un acte intolerable que ja s'està investigant”, segons ha indicat el consistori en xarxes socials, que afig que s'actuarà en conseqüència contra els responsables de l'acte vandàlic.

El monument El pes de la Memòria, com recorda el consistori, és “un espai de reconeixement i dignitat” que ret homenatge a catorze veïns del poble que van ser afusellats pel franquisme entre el 1939 i el 1942. “Ni l'odi ni l'incivisme esborraran mai el seu record ni el compromís de l’Ajuntament amb la memòria democràtica”, han afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Belles Arts de València homenatja Jaume I amb una obra de Pinazo prestada pel Prado]]> L'obra Últims moments del rei Jaume el Conqueridor, en l'acte d'entrega de la seua espasa al seu fill en Pere, del pintor valencià Ignasi Pinazo, arriba al Museu de Belles Arts de València (MuBAV) per a unir-se als actes de commemoració pel 750é aniversari de la mort d'esta figura “llegendària”.

La peça, un préstec “excepcional” del Museu del Prado, es podrà contemplar fins al 10 de gener. S'ha presentat este dimarts a la pinacoteca de la mà del director, Pablo González, i ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Carmen Martí, i del conservador de Pintura del segle XIX del Museu del Prado, Pedro J. Martínez.

El quadre, pintat el 1881, és un oli sobre llenç de grans dimensions (304 x 418 centímetres) amb el qual l'artista valencià es va presentar a l'Exposició Nacional de Belles Arts del mateix any, on va obtindre la segona medalla. Este reconeixement va consolidar el prestigi de Pinazo i va afavorir l'adquisició del quadre per part de l'Estat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Més enllà de Jaume I’: la història de les dones que sostingueren el conqueridor]]> Molt s'ha parlat de les batalles de Jaume I, però no tant de les dones que el van sostindre al llarg de la seua vida. Ara, en el 750 aniversari de la mort del conqueridor, un llibre il·lustrat de Bromera posa nom a esposes, filles i amants que la història ha silenciat. 

En un acte de sororitat, Irene Ballester i Lola Llopis fan protagonistes eixes dones fortes i valentes que envoltaren el regnat de Jaume I, que fou conqueridor de terres, però també de dones, amb el llibre ‘Més enllà de Jaume I’.

Ballester explica que el paper d’estes dones era “participar en una partida d’escacs en la qual elles eren només els peons, on no interessaven, on simplement estaven per a dur a terme intercanvis matrimonials”. Per tant, este llibre pretén “posar-les en el relat de la història”, afirma.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dèsset famílies recuperen les restes dels familiars represaliats]]> Després d'un llarg procés d'exhumació i identificació dels cossos de les víctimes, dèsset famílies han rebut este diumenge a Paterna les restes dels familiars, posant fi així a anys de recerca i de lluita i tancant una ferida que ha estat oberta durant dècades.

És la primera vegada que s'aconseguix identificar restes de fosses molt diferents, set en total. Però, en la majoria dels casos, els treballs s'han hagut de repetir per l'estat de conservació dels cossos.

El lliurament s'ha fet en una cerimònia emotiva que ha homenatjat els represaliats i ha destacat el paper de les famílies. "Suposa donar-los dignitat, que no estiguen enterrats en una fossa comuna i que tinguen el seu nom i el seu lloc", expressa Teresa Beltrán, familiar d'un dels represaliats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La genètica que posa nom a les víctimes de la dictadura]]> La identificació de les víctimes de la dictadura és possible, en bona part, gràcies a la investigació genètica forense. En la Fundació Fisabio, de la Generalitat, un equip de cinc científics treballa amb mostres procedents de fosses comunes i de familiars per a reconstruir perfils genètics i determinar possibles vincles de parentiu. El treball ha permés identificar més de 150 víctimes.

El procés comença amb les mostres recuperades de les fosses comunes incloses en el pla d’identificació de la Generalitat. Els investigadors n'extrauen la informació genètica i analitzen determinades regions del genoma que permeten establir el grau de parentiu entre les persones.

Però per a arribar a una identificació cal també disposar de mostres dels familiars que busquen els éssers estimats. Els perfils genètics de les restes i dels familiars es comparen mitjançant un programari específic que permet determinar les coincidències.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['El viaje del Tesoro', el llibre que narra l’odissea per a salvar les obres del Museu del Prado de la Guerra Civil]]> Quan es complixen 90 anys de l'inici del viatge de les grans obres d'art del Museu del Prado, l'Escorial o el Palau de Llíria per a posar-les fora de perill de la Guerra Civil, el llibre El viaje del Tesoro recorda l'odissea, el desgavell, la sort i el treball minuciós de centenars de persones que va suposar el trasllat.

El llibre es basa en els diaris personals de Manuel de Arpe, restaurador del Museu del Prado i única persona que acompanyà el tresor al llarg dels tres anys que va durar l'epopeia, des de la tardor del 1936 fins a la tardor del 1939. En el seu periple, les obres anaren primer a València, després a Catalunya, Ginebra i finalment de tornada a Madrid.

Van ser més de 3.000 quilòmetres en camions i trens carregats amb 1.868 caixes de més de 140 tones de pes per al trasllat de les quals van ser necessaris 72 camions i 22 vagons de trens que van patir tota classe de contratemps.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Orba commemora els 120 anys de la primera expedició d’emigrants de la Marina Alta a les Amèriques]]> Orba, a la Marina Alta, continua este dissabte amb les Jornades d’Emigració, una iniciativa de l’Ajuntament que commemora el 120é aniversari de la primera expedició d’emigrants de la comarca cap a les Amèriques, protagonitzada pels coneguts com els deu d’Orba. El programa posa el focus en la memòria d’aquelles persones que, a principis del segle XX, van deixar el municipi i la comarca per buscar un futur millor a l’altra banda de l’Atlàntic, però també en les migracions actuals.

Sota el lema «Llegat de coratge i empatia», les jornades van començar divendres i continuen este dissabte, a les 19.30 hores, a la plaça de l’Ajuntament, amb la taula redona «Experiències migratòries: passats i presents». L’activitat permetrà posar en diàleg les experiències migratòries del passat amb les realitats actuals.

A les 21.00 hores es projectarà el documental Del Montgó a Manhattan. 100 anys de somni americà, d’Info TV. La jornada acabarà amb un sopar de cabasset.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El cine i la música mantenen viva la figura de Lorca noranta anys després del seu assassinat]]> Noranta anys després de la seua mort, la figura literària i humana de Federico García Lorca ha suscitat entusiasme editorial, cinematogràfic i musical. Miguel Poveda ha cantat el seu poemari i ha estrenat documental, mentre que els Javis projectaran a finals de setembre l’adaptació al cine el seu relat inacabat La bola negra. 

La matinada del 18 d'agost del 1936, Federico García Lorca va fer dos viatges: un de real i forçós, que el du al punt on l'afusellaren, a Víznar (Granada), i un altre d'imaginari. L’últim és el que s'ha reconstruït en una memòria col·lectiva que s'alimenta de mites imperfectes que desperten alhora animadversió i idolatria.

“La seua obra encara ens interpel·la. Hi ha textos que fa més de cent anys que es van escriure i són d’una modernitat total. No han envellit”, explica Víctor Fernández, autor i expert en Lorca. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sueca projecta un panteó dedicat a afusellats i represaliats de la Guerra Civil]]> L'Ajuntament de Sueca (Ribera Baixa) construirà un panteó homenatge en l'espai que fins ara ocupava la fossa comuna del cementeri municipal. L'objectiu de la intervenció és dignificar la memòria i soterrar adequadament les restes de les persones afusellades i represaliades durant la Guerra Civil. El nou panteó tindrà capacitat per a poder acollir les restes de les 54 víctimes del franquisme assassinades entre maig i juliol del 1939 i exhumades de la fossa comuna de Sueca per a ser sotmeses a Madrid als estudis antropològics i d'identificació genètica.

Les obres del panteó començaran en breu i el disseny s'ha consensuat amb familiars de les víctimes. El projecte comptarà amb un pressupost total de 46.486 euros, dels quals 37.189 euros seran finançats per la Diputació de València a través de la seua àrea de Memòria Democràtica. El panteó suposarà "un lloc de justícia i de dignitat, un espai de reparació fet a mida del record que mereixen les persones que van ser afusellades i les seues famílies", segons ha explicat el regidor de Memòria Democràtica, Sergi Tomàs.

L'alcalde de Sueca, Julián Sáez, subratlla la implicació institucional amb la memòria democràtica: "Des del primer dia, l'actual govern municipal ha lluitat fermament per a saldar un deute històric del nostre poble amb els represaliats i les seues famílies. Gràcies a la col·laboració entre la Diputació de València i l'Ajuntament aconseguirem donar un descans digne a qui va patir la repressió i oferirem als seus descendents un lloc on poder recordar-los amb solemnitat".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Apareix un refugi de la Guerra Civil a El Toro durant la remodelació d'una travessia]]> En el municipi d’El Toro (Alt Palància) s’ha descobert un refugi de la Guerra Civil a la plaça del Jariz amb la remodelació de la travessia finançada per la Diputació de Castelló. Les obres, que començaren l'abril passat, han il·luminat un accés subterrani que, en una altra època, va ser resguard per als veïns de la localitat.

“És un vestigi més de la nostra història”, ha explicat José Arenes, alcalde de la localitat, qui ha assenyalat que la intenció és que tan prompte com disposen de fons, s'habilite un accés per a visitar-lo.

De moment, l'Ajuntament del Toro ha registrat este accés per a pròximament fer-lo accessible. Mentrestant, continuen les obres en la travessia amb l'avanç del projecte que està finançant la Diputació de Castelló.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cullera restaura el búnquer del far construït durant la Guerra Civil]]> Cullera (Ribera Baixa) avança en la restauració del búnquer del far, un complex defensiu construït al cap de Cullera l'any 1938, durant la Guerra Civil, que serà museïtzat perquè la ciutadania el puga visitar.

D'este sistema de defensa costanera també formava part un búnquer de control i vigilància, el qual feia les funcions de lloc de comandament avançat per a l'observació i la coordinació de la defensa del litoral, segons ha remarcat l'Ajuntament en un comunicat.

Situat en un promontori pròxim al refugi del Far, des d'este enclavament estratègic es controlava visualment tota la franja litoral compresa entre el cap de Cullera i Dénia, i es transmetien les ordres a les bateries encarregades de la defensa costanera.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Gandia ret homenatge a quatre víctimes del franquisme afusellades fa noranta anys]]> Gandia ha retut homenatge este dissabte a quatre víctimes del franquisme afusellades fa noranta anys. Els seus cossos han sigut recuperats, identificats i entregats a les famílies després de quasi un segle d'espera. Ells són Manuel Martín, José Giner, Antonio Orengo i Manuel Castillo; tenien entre 31 i 42 anys quan els van arrabassar la vida. "Són quatre persones que van ser afusellades pels seus ideals de democràcia, de llibertat i de justícia", ha expressat la vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix, present en l'acte.

Les restes foren identificades fa mes i mig després de ser recuperades de les fosses comunes del cementeri. Ara se'ls ret homenatge en un acte de dignitat, memòria, justícia i reparació. En el pensament de tots, els milers de víctimes del franquisme encara sense recuperar ni identificar. "Tota la faena de fa anys era per a poder arribar a un dia com el de hui", ha dit Alicia Izquierdo, regidora de Memòria Democràtica.

Des de l'Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de Gandia és un pas que ajuda a "la reparació". Són els primers d'una llista molt llarga de represaliats. Encara romanen 40 afusellats enterrats sota 220 nínxols en el cementeri de Gandia, on es van localitzar les restes de prop de 62 persones que, segons les investigacions, van ser executades en la capital de la Safor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Senda del Poeta Miguel Hernández comença amb polèmica per la retirada del finançament per part de la Generalitat]]> Desenes de persones seguixen des d’este divendres i fins diumenge els passos de Miguel Hernández a través dels llocs que van marcar la vida de l'escriptor —Orihuela, Albatera i Elx—, la coneguda com a Senda del Poeta. Esta ruta turística i cultural es recorre enguany marcada per la polèmica, donat que l’Institut Valencià de la Joventut, l’IVAJ, ha retirat el suport econòmic que destinava a esta activitat argumentant que el sender ha perdut “l’homologació per falta de manteniment”. Davant d'esta falta de suport econòmic de la Generalitat, el Ministeri de Cultura ha aportat 40.000 euros perquè es puga organitzar la ruta commemorativa.

Arran de la situació, l’Associació d’Amics de Miguel Hernández i la Fundació Cultural han assumit enguany la preparació de la Senda del Poeta. “És una edició diferent, perquè és la trigèsima i, sobretot, perquè suposa reivindicar la figura de Miguel Hernández no sols per al Baix Segura, sinó per a la Comunitat Valenciana”, afirmava Aitor Larrabide, director de la Fundació Cultural Miguel Hernández, a l’inici de l’itinerari.

A més, estes entitats tenien un motiu afegit enguany: la mort, el febrer, de Paco Esteve, alma mater d’esta activitat ludicocultural. Així, segons reconeixen en el web de la fundació, davant de la falta d’iniciativa de l’IVAJ enguany, la Fundació Cultural Miguel Hernández va acceptar “el compromís d’organitzar l’edició d’este any tan especial”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol ordena retirar l’escut feixista del panteó de Luburić al cementeri de Carcaixent]]> El govern ha ordenat la retirada immediata de l’escut del moviment feixista croat ústaixa del panteó funerari de Vjekoslav Luburić, situat al cementeri municipal de Carcaixent, a la Ribera Alta, després d’incloure’l en el Catàleg de Símbols i Elements contraris a la Memòria Democràtica.

Segons ha informat el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, el monument suposa una exaltació del feixisme i dels seus protagonistes, fet incompatible amb els valors democràtics i amb el deure de memòria, reparació i dignificació de les víctimes.

El panteó acull les restes de Luburić, conegut com “el carnisser”, un dels dirigents del camp de concentració i extermini de Jasenovac, on van ser assassinades desenes de milers de persones, entre elles població sèrbia, jueva i gitana. Després de la Segona Guerra Mundial, es va instal·lar a Espanya sota la protecció de la dictadura franquista, on va viure amb una identitat falsa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València obri els refugis antiaeris amb visites guiades i accés gratuït pel Dia Internacional dels Monuments]]> València se suma a la celebració del Dia Internacional dels Monuments i Llocs amb una programació especial centrada en els refugis antiaeris de la Guerra Civil, una proposta que combina divulgació, patrimoni i memòria històrica. Sota el títol "Relats de memòria urbana: Redescobrint els refugis antiaeris de València", s’oferix una proposta per “apropar-se al patrimoni de la Guerra Civil, amb la visita a alguns dels espais més singulars de la ciutat”, expliquen des del consistori.

Les activitats tindran lloc del 17 al 19 d’abril i oferiran una oportunitat poc habitual per a conéixer estos espais, molts dels quals no estan oberts de manera regular al públic.

El programa arrancarà este divendres 17 d’abril amb una jornada de conferències al refugi de l’Ajuntament de València amb especialistes en història i arquitectura que abordaran el valor històric, arqueològic i patrimonial d’estos espais, així com el seu paper en la memòria col·lectiva de la ciutat. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern sol·licita formalment a la justícia l'extinció de la Fundació Francisco Franco]]> El govern espanyol ha sol·licitat este dimarts formalment l'extinció judicial de la Fundació Francisco Franco, després de posar fi al procés administratiu i concloure que esta entitat fa “apologia” del franquisme i “humilia” les víctimes de la dictadura, segons ha anunciat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun.

“Enviarem al jutge un expedient sòlid que demostra que la Fundació Nacional Francisco Franco ha de ser tancada per anar contra l'interés general i per humiliar les víctimes. I perquè en una democràcia sòlida no pot haver-hi espai per a organitzacions que vulneren la dignitat de les víctimes i tracten de blanquejar la dictadura”, ha dit el ministre en una roda de premsa.

Els tràmits per a sol·licitar l'extinció de la Fundació Francisco Franco van començar el juny del 2024 a l'empara de la llei de memòria democràtica i de la normativa sobre fundacions, quan va començar a recopilar informació el Ministeri de Cultura, de qui depén el Protectorat Estatal de Fundacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les Corts donaran llum verda a les bonificacions fiscals per a ramaderia extensiva i per als afectats per l'incendi de Campanar]]> El ple de les Corts d'este dimecres viu una sessió històrica, no tant per la transcendència del debat com pel contingut dels temes que s'han presentat a la cambra: l'any Jaume I i una proposició de llei de Vox per a "protegir el patrimoni històric espanyol". O més concretament per a "evitar la destrucció, retirada o eliminació" de símbols que en opinió de la formació representen "el nostre patrimoni", com la Creu dels Caiguts d'Alacant o la Creu de Ribalta de Castelló de la Plana, protegint-les de la llei de memòria democràtica estatal. El PP ha compromés el seu vot a favor, justificant la proposició de llei com una alternativa mentre alguns preceptes de l'anomenada Llei Valenciana de la Concòrdia (substituta de la de memòria històrica del Botànic) continuen paralitzats pel Tribunal Constitucional. Per contra, en la sessió, dos temes d'acord: les bonificacions fiscals per a ramaderia extensiva i afectats per l'incendi de Campanar.

Anticipant la votació en contra en la proposició de llei de Vox, el síndic del PSPV, José Muñoz, ha qualificat el moviment com un pas més en la "defensa del feixisme" i ha subratllat el fet que el Partit Popular s'haja "llançat a les mans de Vox", recordant l'origen franquista de molts fundadors d'Aliança Popular, la nomenclatura original del PP.

Els grups han marcat les posicions en la junta de síndics, abans de passar a la batalla a les Corts. Dreta i esquerra han xocat a l'hemicicle per a una altra proposta amb arrels històriques, ara a proposta del PP: l'any Jaume I, que coincidix amb el 750 aniversari de la mort. "Crec que no hauria de ser una iniciativa polèmica", ha expressat el popular Alejo Font de Mora en l'exposició de la mesura. Però res més lluny de la realitat. El PSPV i Compromís han acusat els populars d'improvisació. Els han retret el retard en portar el tema a la cambra, quan l'any ja ha avançat quatre mesos, la falta de planificació i la incongruència de reivindicar la figura, clau en l'autogovern i seminal en la construcció institucional i identitària valenciana, mentre s'ataca "el seu llegat" com "la llengua pròpia" o les institucions, com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en paraules de José Chulvi (PSPV). "Honorar-lo és no trair-lo, és defendre la llengua de la qual vostés reneguen", ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una investigació de deu anys recupera la memòria de Les Vint Roses de Paterna]]> Més de 2.000 persones van ser afusellades a Paterna durant la repressió franquista. Vint eren dones, però moltes de les seues històries han quedat silenciades durant dècades. La Casa de la Dona de Paterna inaugura hui l'exposició "Roses de Paterna", disponible fins al 23 d'abril, per a recuperar-ne la memòria.

Durant deu anys i entre més de 2.000 expedients, la fotoperiodista Eva Mañez ha seguit de prop les exhumacions de vint dones que foren executades durant el franquisme. “Quan una dona és afusellada i després passen quaranta anys de franquisme, l'estima, la vergonya i l’assenyalament per a les famílies és molt gran”, declara Eva Mañez.

Rosario, de València; Trinidad, de Torrent; Rosa, de Cullera… les vint dones d’entre 21 i 65 anys eren ames de casa, infermeres, treballadores del camp i també regidores o militants de sindicats.“Hi ha dones de les quals no sabem res o quasi res, ja que han sigut doblement condemnades: primer a la mort i després a l’oblit”, conta Mañez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Manises descobrix un refugi de la Guerra Civil davall de la plaça Cor de Jesús]]> Les obres de remodelació integral de la plaça Cor de Jesús de Manises (València) han tret a la llum una troballa de gran valor històric: un refugi de la Defensa Passiva de la Guerra Civil espanyola, descobert durant el desenvolupament dels treballs de seguiment i control arqueològic fets en la fase de remocions de terra.

Segons els primers estudis duts a terme per l'arqueòleg Ignacio Hortelano, responsable de la intervenció, este refugi podria datar-se cap al 1938, en un moment ja avançat del conflicte, si bé se'n desconeix la data exacta de construcció en no tindre documentació d'arxiu.

El descobriment confirma l'existència d'estructures defensives en este punt de la localitat, "la memòria de les quals s'havia mantingut viva entre alguns veïns malgrat l'absència de documentació oficial en els arxius municipals", explica l'Ajuntament en un comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern accepta les primeres quinze peticions d'indemnització per morts de la repressió tardofranquista]]> El Govern d’Espanya està estudiant mig centenar de peticions perquè es repare i indemnitze altres tantes persones assassinades o que patiren lesions greus a conseqüència de la repressió franquista entre l'1 de gener de 1968 i el 29 de desembre de 1978 i ha donat llum verda a una quinzena, segons ha avançat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres.

Ho ha dit al ple del Congrés durant el debat de convalidació del decret llei pel qual es modifica la llei de memòria democràtica per a donar cobertura a este col·lectiu de víctimes i ampliar el marc temporal d'aplicació fins al 29 de desembre de 1978, data d'entrada en vigor de la Constitució. El ministre ha detallat que la comissió encarregada d'avaluar la concessió d'estes indemnitzacions ja ha rebut unes 50 sol·licituds dels potencials beneficiaris, n'ha estudiat 18 i n'ha acceptat 15, entre les quals hi ha la relativa a Manuel José García Caparrós, assassinat quan tenia 18 anys el 4 de desembre de 1977 durant una manifestació a Màlaga en defensa de l'autonomia d'Andalusia.

Però també s'indemnitzarà els familiars de Víctor Manuel Pérez, que tenia 23 anys quan el van assassinar a Portugalete (Biscaia) en rebre dos trets per l'esquena "pel simple fet de repartir pamflets en suport d'una vaga", i Amador Rey, que el març del 1972 va deixar vídua i tres fills quan, juntament amb el seu company Daniel, els va assassinar la policia franquista durant una vaga a Ferrol (Corunya).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres fills, 35 anys i sense antecedents polítics: Torrent rescata de l’oblit una de les 19 dones afusellades pel franquisme]]> Tenia 35 anys i tres fills, dos d’ells de curta edat, quan l’odi de la Guerra Civil la va matar. El motiu: una detenció injusta arran de la discussió amb el guarda que custodiava la presó de la Torre de Torrent, on acudia a visitar el seu home. Mancava d’antecedents polítics, però això no li va servir per a evitar un juí sumaríssim que la va condemnar a mort al mur d'afusellament de Paterna. Era Trinidad Garrigues, una veïna de Torrent a qui el pas de temps va soterrar en l’oblit. Ara, gràcies al treball del col·lectiu feminista Un Torrent de Dones, la història de Trinidad ha sigut rescatada.

L'agrupació retrà homenatge a Trinidad Garrigues Ortí el 17 d’abril. És part de l’esforç que ha fet l'entitat feminista per a difondre el cas d’esta veïna de Torrent, que al mateix temps ha sigut la de moltes valencianes víctimes de l’odi.

Un Torrent de Dones ha dut a terme una investigació que ha recorregut els registres civils de Torrent i Paterna, censos, arxius parroquials i el Ministeri de l'Interior per a reconstruir la trajectòria d’esta dona, que era desconeguda fins i tot per a alguns dels seus descendents.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un veí d’Albalat dels Sorells reconstruïx la història del seu iaio en la guerra de Cuba a partir d’un uniforme i cartes]]> Hi ha herències que van molt més enllà d’un objecte. A Albalat dels Sorells, a l’Horta Nord, un veí ha reconstruït els sis anys que el seu iaio va passar a la guerra de Cuba a partir d’un uniforme de milratlles en perfecte estat, documents militars i cartes enviades des del Carib a la família. Una recerca que pretén rescatar de l’oblit el paper dels soldats espanyols en una guerra perduda i sovint silenciada.

Joan Baptiste Martí va ser enviat a la força a la guerra de Cuba el 1893, quan feia el servei militar a Barcelona. Cent quaranta-tres anys després, el net, Toni Martí, ha heretat tant l’uniforme com l’informe militar de Capitania, un punt de partida que li ha permés reconstruir amb detall els anys més durs del seu avi en el conflicte. Respecte a l’uniforme, Toni explica que “volia donar-li un sentit". "Per a què ho vull si no té sentit? I a partir d’ací he tret tota la informació per a transmetre-ho a les futures generacions”, ha explicat en declaracions a À Punt.

La investigació ha anat peça a peça. Toni Martí ha documentat cada medalla i cada insígnia de l’uniforme, un treball minuciós que li ha revelat que el seu iaio va combatre com a gastador, una unitat militar d’avantguarda. “M’han demanat fotos dels botons que van en ferro, no en fil, perquè aleshores deien que així mai es perdien els botons”, ha contat, en referència a l’interés que el seu treball ha despertat entre especialistes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 2.000 estudiants passen pels cinemes de València per a vore 'La invasió dels bàrbars']]> El reconeixement del públic està permetent que La invasió dels bàrbars continue en cartellera per sisena setmana consecutiva a la Comunitat Valenciana. La pel·lícula, dirigida per Vicent Monsonís, amb la participació d'À Punt, s’ha consolidat com una de les propostes de cinema valencià amb més recorregut recent a les sales. A més, al llarg d’este mes de desembre, més de 2.000 estudiants d’instituts de la província de València estan acudint als cinemes per a vore el film en sessions matinals adreçades especialment a alumnat de 4t d’ESO, de 1r i 2n de batxillerat, i de cicles formatius.

La invasió dels bàrbars és un al·legat contra la intolerància i a favor de la memòria democràtica, que retrata la realitat de la immediata postguerra amb una mirada alhora dura i poètica. És una proposta valenta i compromesa que aborda un període clau de la història recent des d’una perspectiva pedagògica i reflexiva.

Per este motiu, la pel·lícula s’ha convertit en una eina especialment adequada per a treballar a l’aula matèries com llengua, història, història de l’art, filosofia, economia o comunicació audiovisual, entre d’altres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un llibre revela la memòria del periodista Isidre Escandell, afusellat pel franquisme al mur de Paterna el 1940]]> Després de 85 anys, s'ha pogut recuperar la memòria i la vida d'Isidre Escandell, periodista i referent socialista afusellat pel franquisme al mur de Paterna el 1940. Un sembrador d'idees és el llibre del professor Antoni Laguna que ara posa llum a una vida sepultada en la fossa 114 del cementeri de la localitat.   

Isidre Escandell és un dels vora 2.300 afusellats pel franquisme en el conegut mur de Paterna. Durant este temps, la seua memòria s’ha mantingut soterrada, però ara, gràcies a la investigació de Laguna, se sap que va ser un referent del periodisme progressista, expert en crònica internacional i diputat socialista per València el 1931. “Era un gran orador. Una persona que va sembrar la idea del socialisme entre la classe obrera”, assegura l’expert.

Tal com constata el llibre, el 28 de juny del 1940 van llançar el seu cos a la fossa 114 juntament amb 190 persones. “El seu cos i la seua memòria van desaparéixer en este espai tan reduït”, lamenta Laguna. La fossa on soterraren Escandell és una de les 612 que hi ha al territori valencià —les conegudes com a fosses de la vergonya—, una memòria soterrada que es pot descobrir en un webdoc que acaba de presentar l'àrea de memòria democràtica de la Diputació de València. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant recorda hui amb tres actes haver sigut "l'últim bastió" republicà l'any 1939]]> La ciutat d'Alacant és des d'este dissabte el primer punt de la Comunitat Valenciana declarat oficialment Lloc de memòria democràtica per, entre altres fites, haver sigut "l'últim bastió" republicà l'any 1939.

La distinció, que va ser publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dimarts passat, es produeix coincidint amb el mig segle de la mort del dictador, Francisco Franco i, per a celebrar-ho, el govern espanyol ha organitzat, a petició de comissions cíviques i associacions memorialistes, actes en tres dels punts més simbòlics de la ciutat en relació amb la memòria històrica: el Mercat Central on el 25 de maig de 1938 un bombardeig de l'aviació feixista va assassinar 273 veïns i en va ferir 244 més, el port des d'on es van exiliar els últims republicans i la tomba del poeta del poble, Miguel Hernández.

En la resolució publicada pel BOE també se citen altres símbols del final de la Guerra Civil i de l'exili com el camp de concentració dels Ametlers, el cinema Ideal i l'antic reformatori d'adults del barri de Benalua, on va morir Miguel Hernández.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Huitanta anys dels juís de Nuremberg contra la cúpula de l'Alemanya nazi]]> Este dijous, 20 de novembre, fa huitanta anys dels juís de Nuremberg a la cúpula de l'Alemanya nazi. Uns processos que posaren les bases del dret penal internacional per a perseguir els crims de guerra i contra la humanitat, però huit dècades després la impunitat s'escampa pel món.

L'anomenat juí del segle foren en realitat tretze processos que establiren les bases del dret internacional. Hi van intervindre huit jutges, dos per cada potència guanyadora en la Segona Guerra Mundial, i hi havia 22 acusats, tots líders de l’Alemanya nazi.

Per primera vegada s'investigaven crims de guerra i contra la humanitat. I va eixir a la llum el que va passar als camps de concentració, l'assassinat de sis milions de jueus. El procés va acabar amb dotze penes de mort i set condemnes a presó que deixen constància històrica de l'horror.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’oposició critica unes declaracions de Catalá sobre el franquisme]]> Polèmica per les declaracions que ha pronunciat este dijous l’alcaldessa de València, María José Catalá, sobre la dictadura franquista, just quan es complixen cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. En una entrevista al programa Más de uno d’Onda Cero, la també diputada a les Corts ha assegurat que esta etapa “té els seus aspectes positius i els negatius”. Unes afirmacions que han provocat dures crítiques dels dirigents del PSPV i Compromís.

Quan l'entrevistador Carlos Alsina li ha preguntat si preferia que el règim franquista no haguera existit, l'alcaldessa ha manifestat que "respecta totes les etapes del país". "Soc doctora en Dret Constitucional, crec moltíssim en el nostre procés democràtic, el conec bastant bé i soc molt respectuosa amb la història del país. Crec que tota la història s'ha d'entendre de forma assossegada i tranquil·la, i la veritat és que no m'agrada ni el revengisme ni tampoc una reivindicació que de temps passats foren millors", ha argumentat.

En este punt, Catalá ha asseverat que “evidentment” el franquisme "va tindre aspectes molt negatius” i per això la democràcia va ser “tan sana” i la Constitució espanyola i el marc constitucional “han donat la millor etapa de convivència del país".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Àlex Comes, politòleg: "La proliferació del franquisme entre els jóvens és producte de la rebel·lia contra un sistema que no sap resoldre els seus problemes"]]> Este dijous, 20 de novembre, fa cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. Per tot el que va significar, és una data marcada en la memòria de totes aquelles persones que la visqueren, després de quasi quatre dècades de dictadura marcades per la repressió i l'absència de llibertats. Però l'augment de la popularitat del general colpista entre les noves generacions i l'auge d'alguns discursos revisionistes de la història obliga a preguntar-se què queda, en la societat actual, de les idees que sustentaven el règim de Franco. Mig segle després, fins a quin punt continua viu el franquisme? Està oblidat i superat o, per contra, reviscola?

El programa Connexió Comunitat Valenciana ha dedicat un bloc a reflexionar sobre totes estes qüestions amb el politòleg Àlex Comes, especialitzat en l'estudi dels moviments socials i la memòria històrica. Els resultats d'enquestes com la publicada pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) evidencien que hi ha una part de la població que veu amb bons ulls la dictadura franquista: un de cada cinc espanyols pensa que va ser “bona o molt bona" i un 19% dels jóvens la troba a faltar. Fins i tot, el 17% de la joventut pensa que la democràcia actual és pitjor que el règim imposat per Franco. Per a Comes, és "evident" que el franquisme encara té empremta entre la societat, però veu "més preocupant" el fet que "està ressorgint, sobretot entre la gent més jove".

Per a Comes, darrere de la proliferació del franquisme entre la joventut jau una causa tant ideològica com emocional, vinculada amb la identitat. "La causa és una qüestió contestatària, de rebel·lia contra l'establishment actual enfront d'un sistema que no està sabent resoldre els seus problemes", ha explicat. En este sentit, ha apuntat que caldria preguntar-se fins a quin punt han influït els nous camps de comunicació i les xarxes socials per a fixar una percepció on s'assumix que la dictadura franquista va ser beneficiosa per a la societat. O el fet que hi haja un partit polític —en referència a Vox— que no rebutja este sistema autoritari, ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paco Cerdà: "La memòria històrica lluita hui contra l'oblit i la mentida, un laberint més complicat que fa vint anys"]]> Ja només queden 139.000 espanyols que van viure en primera persona la Guerra Civil i la repressió franquista dels primers anys de la dictadura. Mor la memòria viva i el buit que deixa l'està omplint un "arsenal de desinformació". "El relat del que va ser la guerra vindrà per TikTok, YouTube... fonts no autoritzades" (...) "la memòria ha de lluitar hui contra l'oblit i contra la mentida. És un laberint més complicat, embolicat del que hi havia fa vint anys". L'advertència l'ha feta als micròfons d'À Punt una de les veus que més llum ha posat sobre un dels episodis més desconeguts de la propaganda franquista. El periodista Paco Cerdà, premi Nacional de Narrativa amb Presentes, una obra que repassa l'episodi seminal de construcció del relat de poder de la dictadura en els primers compassos de la postguerra, a través de la litúrgia i la simbologia feixista: el trasllat a coll durant onze dies d'Alacant a El Escorial, del taüt amb les restes del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera.

"Va ser la demostració que Espanya tenia nous amos. Que ells manaven i el poble havia d'obeir. Fou terrorífic per a la gent que havia viscut la repressió en guerra i començaria a viure una altra repressió", ha subratllat Cerdà, que en l'obra representa també el contrast entre "l'Espanya real" de repressió i misèria, contra "l'Espanya Imperial" de la propaganda feixista.

Cinquanta anys després, les enquestes revelen noves simpaties per a un règim que la majoria no ha viscut, fins i tot idealitzat entre sectors molts joves de la societat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Polèmica a Castelló de la Plana per la presència de “simbologia feixista” en la fira]]> El grup municipal de Compromís per Castelló ha sol·licitat a l'Ajuntament que actue davant de la presència de llocs en la fira de Castelló “que exhibixen i venen objectes que exalten el feixisme i la dictadura franquista”. El portaveu de la formació al consistori, Ignasi Garcia, ha explicat que el grup ha sol·licitat formalment que la Policia Local “alce una acta de la situació i la trasllade a l'organisme competent, perquè es complisca la llei de memòria democràtica”. “No pot ser que en la nostra fira es permeten proclames i imaginaris de la dictadura feixista que va patir Espanya entre el 1939 i el 1975”, ha afegit.

Preguntat per À Punt Notícies per esta situació, fonts oficials del consistori asseguren que no tenen competències.

“El que demanem des de Compromís és que l'Ajuntament de Castelló i la Policia Local facen el seu treball, actuen amb responsabilitat i garantisquen que es complisca la llei. En definitiva, es tracta simplement d'això: de fer complir la llei”, ha insistit Garcia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos investigadors d’Orihuela han descobert un còdex medieval furtat de la catedral i que ara està a Catalunya]]> Entre les prestatgeries de l’arxiu del museu diocesà d'Orihuela hauria d’estar el llibre de cerimònies de la col·legiata furtat de la catedral de la ciutat a principis del segle XX. Ara, dos investigadors de la localitat han descobert un còdex medieval furtat de la catedral de la capital del Baix Segura i que ara està a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Es tracta d’un fons documental clau per a conéixer l'Orihuela del segle XV. El manuscrit possiblement va ser venut juntament amb el llibre dels repartiments.

El document manuscrit a dos colors amb lletra gòtica i fulles de pergamí és una peça única amb moltíssima informació d'Orihuela i la comarca en l'edat mitjana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La fúria del Carraixet a Bétera, un dels pobles més afectats en la riuada del 1949]]> Un dia com hui fa 76 anys, Bétera (Camp de Túria) va viure la pitjor catàstrofe que es recorda al poble, la riuada del 1949. El 28 de setembre d'aquell any, l'aigua va arrasar amb tot el que trobava en este municipi.

Eren poc abans de les cinc de la vesprada, plovia molt poc i no s’imaginaven que, en pocs minuts, una allau d’aigua, un tsunami de tres metres, inundaria l’avinguda de l’Albereda, situada al bell mig del poble. Esta via és la continuïtat urbana del barranc de Guasch, un dels afluents del barranc de Carraixet que naix a la Serra Calderona, a Gàtova, travessa el terme pel nord i desaigua cap a la mar passant per Alboraia.

Aquell 28 de setembre, l’Albereda es va convertir en la zona zero de la riuada, una via on centenars de famílies vivien i on, fins i tot, estava prohibit pescar feia segles. Uns esdeveniments que s'han quedat en l'oblit i que, en l'actualitat, ressonen més que mai en les nostres vides després de la barrancada del 29 d'octubre del 2024, que sembla confirmar aquella màxima que la història sempre es repetix.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“Una riuada com la del 49 podria repetir-se hui: el Pla Sud no és suficient per a tots els escenaris i hi ha zones encara sense regulació”]]> La riuada del 1949 —que va deixar un rastre de destrucció a l’Horta Sud, al Camp de Túria, a València i a les comarques del nord— és encara hui una lliçó pendent. Segons explica Ivan Portugués Molla, professor de Geografia de la Universitat de València i expert en inundacions i el riu Túria, “una riuada com la del 49 podria repetir-se hui, perquè hi ha zones que continuen sense regulació i el Pla Sud no és suficient per a tots els escenaris”.

L’expert recorda que aquella tempesta del 28 de setembre va afectar les conques de Túria, de Carraixet i de Poio, així com el riu Millars i Sec a Castelló. El que la va fer especialment mortal, apunta, va ser “una combinació de factors meteorològics i socials: es tractava d’una dana molt inestable i erràtica, la major part de les víctimes vivien en xaboles a la glera del Túria sense ser conscients del perill al qual estaven exposades”.

Portugués assenyala que el creixement urbanístic ha emmascarat molts barrancs i rambles, però no ha eliminat el risc: “Les riuades al Túria es produïxen, sobretot, a les rambles que baixen de la Calderona, no estan regulades. El mateix passa amb el Carraixet”. Encara que hi havia projectes de preses de laminació, com la de Vilamarxant, “mai s’han consumat”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un temporal marítim deixa al descobert restes de la Guerra Civil a la platja d’Oliva]]> Ni castells d’arena ni vestigis de la Primera Guerra Mundial. El temporal marítim que ha afectat la costa valenciana esta última setmana ha fet emergir una part del passat recent d’Oliva i de tota la comarca de la Safor: restes defensives de la Guerra Civil espanyola. Entre para-sols i tovalloles, un xicotet mur de pedra s’ha alçat sobtadament al mig de la platja. Es tracta d’un niu de metralladores, un dels diversos elements de defensa costanera que han quedat al descobert arran de les fortes marees.

“Fou l’any 2020 amb el temporal Gloria quan va eixir a la llum... Ara hi ha tornat”, explica Toni Vergel, arqueòleg. Segons assenyala, esta estructura apareix i desapareix amb el moviment del mar, ja que es troba molt prop de l’aigua. “És una resta arqueològica. No es pot entendre este mur sense entendre la Guerra Civil. La costa, ara platja, abans era frontera”, afirma, destacant la necessitat que hi havia aleshores de construir línies de defensa.

A Oliva se n’han localitzat un total d’onze i formen part d’un conjunt més ampli de nius de metralladores que es poden trobar al llarg del litoral valencià. Encara que mai van entrar en combat, el seu paper era clarament dissuasiu: vigilaven el mar i alertaven d’un possible desembarcament. De forma circular, d’uns tres metres de diàmetre i dos metres i mig d’altura, estaven dissenyats perquè les bales no els afectaren i per a poder camuflar-se perfectament en l’entorn.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El diari d’un soldat republicà d’Almàssera conta la vida en el front durant la Guerra Civil]]> Esta és la història de tretze llibretetes que contenen 753 dies de vida durant la Guerra Civil. Les va escriure Vicent Fuster, un llanterner d'Almàssera que després del colp d’estat va ser soldat republicà. Ara, el fill ha dedicat dos anys i mig a transcriure la lletra minúscula de son pare i ha fet un llibre.

Vicent Fuster fill ha ensenyat als informatius d’À Punt la caixa en què guarden el “tresor” que els va deixar son pare: el seu diari de la Guerra Civil, que va començar a escriure el 22 de març del 1937. Hi detalla els pobles per on anava passant quan se l’endugueren: Nules, Borriana, Vila-real, Almassora, entre altres.

Més de dos anys de relat condensat en tretze llibretes plenes d'una lletra diminuta, que Vicent Fuster pare va escriure en el front amb una tinta que es feia ell mateix amb les pols que li enviava la dona, detalla el fill. Però no només escrivia el diari, també cartes. Una cada dia a la nóvia. I decorava els sobres amb dibuixos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol desclassificarà per llei els documents secrets del franquisme i la Transició]]> El govern espanyol ha aprovat este dimarts el projecte de llei d'informació classificada que traurà a la llum els documents reservats del franquisme i la Transició, en establir l'alçament del secret de tots els documents classificats fa 45 anys o més. Així ho ha explicat el ministre de Justícia, Presidència i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que ha detallat que esta nova llei substituïx la norma de secrets oficials del franquisme, que es va aprovar el 1968, i ara es remetrà al Congrés perquè inicie el tràmit parlamentari.

Així, s'estableixen quatre categories d'informació classificada —"alt secret", "secret", "confidencial" i "restringit"— i a cadascuna d'elles se li assigna gradualment un límit temporal de classificació tenint en compte el risc de revelació no autoritzada o el seu ús indegut.

Bolaños ha detallat que per a la informació classificada com a alt secret el termini per a desclassificar-la automàticament serà de 45 anys, amb una possible pròrroga de 15 anys més, mentre que per a la documentació de secret seran de 35 anys amb pròrroga de 10 anys més. Per a la documentació classificada com a confidencial haurà d'estar desclassificada en un termini entre 7 i 9 anys, sense possibilitat de pròrroga, i per a la informació restringida serà un termini entre 4 i 5 anys, sense possibilitat de pròrroga.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El president del Parlament de les Balears, de Vox, a juí per trencar una foto de víctimes del franquisme]]> El president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), seurà al banc dels acusats per un delicte d'odi després que l'Audiència Provincial de les Balears haja desestimat el recurs que va interposar el processat el passat gener per a demanar que se l'exonerara en la causa. Al dirigent ultradretà se'l jutjarà per haver trencat una fotografia de tres víctimes del franquisme afusellades el 1937 durant un ple el passat 18 de juny, quan l'hemicicle debatia la derogació de la llei balear de memòria democràtica.

El tribunal ha rebutjat l'apel·lació que va plantejar Le Senne el febrer passat contra la imputació per part del titular del jutjat d'instrucció 1 de Palma, Juan Manuel Sobrino, que en contra del criteri de la Fiscalia va ordenar l'obertura de juí al diputat de Vox. Ell argumentava en el recurs que la decisió del jutge era "il·lògica i arbitrària" perquè feia "una interpretació esbiaixada i parcial de les diligències practicades", en les quals no s'havien obtingut prou indicis per a portar-lo a juí per uns fets accidentals.

Ara, la secció segona de l'Audiència Provincial ha donat la raó a l'instructor i estableix que les qüestions relatives a la suficiència dels indicis delictius de la conducta investigada han de resoldre's en fase de juí oral, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP i Vox defensen la llei de concòrdia després que el TC haja suspés diversos articles: “Amplia drets i no els restringeix”]]> El PP i Vox han defensat la llei de concòrdia valenciana després que el Tribunal Constitucional (TC) haja admés a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i haja suspés alguns preceptes de la norma. Les dos formacions, que van aprovar la llei l'11 de juliol del 2024 a les Corts, han reivindicat que la mateixa amplia les llibertats i els drets, protegeix “totes les víctimes” i “no fa distincions entre els uns i els altres”. A més, consideren que no envaeix competències estatals.

D'esta manera ho han valorat en declaracions als mitjans este dimecres al parlament valencià, on han posat l'accent en el fet que la suspensió dels articles de la llei és “un tràmit” que es du a terme de manera “automàtica” després del recurs interposat pel president de l’executiu central.

Des del PP, Juanfran Pérez Llorca s'ha mostrat “atent” a la decisió judicial que adopte el Tribunal Constitucional i ha argumentat que ell sempre respecta “molt” les decisions judicials i que no les valora o condemna, una “diferència clara que té el PP respecte a les altres formacions polítiques”. “Quan ixen actuacions que no agraden a Compromís del cas Mónica Oltra, de seguida ataquen els jutges. I el PSOE està cada dia atacant els jutges perquè cada dia ixen actuacions i resolucions que posen en escac el govern d'Espanya i moltes de les administracions governades pel partit”, ha exposat el síndic.

Continua llegint-ho en el web

]]>