<![CDATA[À Punt - Memòria històrica]]> 10 <![CDATA[À Punt - Memòria històrica]]> <![CDATA[La Senda del Poeta Miguel Hernández comença amb polèmica per la retirada del finançament per part de la Generalitat]]> Desenes de persones seguixen des d’este divendres i fins diumenge els passos de Miguel Hernández a través dels llocs que van marcar la vida de l'escriptor —Orihuela, Albatera i Elx—, la coneguda com a Senda del Poeta. Esta ruta turística i cultural es recorre enguany marcada per la polèmica, donat que l’Institut Valencià de la Joventut, l’IVAJ, ha retirat el suport econòmic que destinava a esta activitat argumentant que el sender ha perdut “l’homologació per falta de manteniment”. Davant d'esta falta de suport econòmic de la Generalitat, el Ministeri de Cultura ha aportat 40.000 euros perquè es puga organitzar la ruta commemorativa.

Arran de la situació, l’Associació d’Amics de Miguel Hernández i la Fundació Cultural han assumit enguany la preparació de la Senda del Poeta. “És una edició diferent, perquè és la trigèsima i, sobretot, perquè suposa reivindicar la figura de Miguel Hernández no sols per al Baix Segura, sinó per a la Comunitat Valenciana”, afirmava Aitor Larrabide, director de la Fundació Cultural Miguel Hernández, a l’inici de l’itinerari.

A més, estes entitats tenien un motiu afegit enguany: la mort, el febrer, de Paco Esteve, alma mater d’esta activitat ludicocultural. Així, segons reconeixen en el web de la fundació, davant de la falta d’iniciativa de l’IVAJ enguany, la Fundació Cultural Miguel Hernández va acceptar “el compromís d’organitzar l’edició d’este any tan especial”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol ordena retirar l’escut feixista del panteó de Luburić al cementeri de Carcaixent]]> El govern ha ordenat la retirada immediata de l’escut del moviment feixista croat ústaixa del panteó funerari de Vjekoslav Luburić, situat al cementeri municipal de Carcaixent, a la Ribera Alta, després d’incloure’l en el Catàleg de Símbols i Elements contraris a la Memòria Democràtica.

Segons ha informat el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, el monument suposa una exaltació del feixisme i dels seus protagonistes, fet incompatible amb els valors democràtics i amb el deure de memòria, reparació i dignificació de les víctimes.

El panteó acull les restes de Luburić, conegut com “el carnisser”, un dels dirigents del camp de concentració i extermini de Jasenovac, on van ser assassinades desenes de milers de persones, entre elles població sèrbia, jueva i gitana. Després de la Segona Guerra Mundial, es va instal·lar a Espanya sota la protecció de la dictadura franquista, on va viure amb una identitat falsa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València obri els refugis antiaeris amb visites guiades i accés gratuït pel Dia Internacional dels Monuments]]> València se suma a la celebració del Dia Internacional dels Monuments i Llocs amb una programació especial centrada en els refugis antiaeris de la Guerra Civil, una proposta que combina divulgació, patrimoni i memòria històrica. Sota el títol "Relats de memòria urbana: Redescobrint els refugis antiaeris de València", s’oferix una proposta per “apropar-se al patrimoni de la Guerra Civil, amb la visita a alguns dels espais més singulars de la ciutat”, expliquen des del consistori.

Les activitats tindran lloc del 17 al 19 d’abril i oferiran una oportunitat poc habitual per a conéixer estos espais, molts dels quals no estan oberts de manera regular al públic.

El programa arrancarà este divendres 17 d’abril amb una jornada de conferències al refugi de l’Ajuntament de València amb especialistes en història i arquitectura que abordaran el valor històric, arqueològic i patrimonial d’estos espais, així com el seu paper en la memòria col·lectiva de la ciutat. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern sol·licita formalment a la justícia l'extinció de la Fundació Francisco Franco]]> El govern espanyol ha sol·licitat este dimarts formalment l'extinció judicial de la Fundació Francisco Franco, després de posar fi al procés administratiu i concloure que esta entitat fa “apologia” del franquisme i “humilia” les víctimes de la dictadura, segons ha anunciat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun.

“Enviarem al jutge un expedient sòlid que demostra que la Fundació Nacional Francisco Franco ha de ser tancada per anar contra l'interés general i per humiliar les víctimes. I perquè en una democràcia sòlida no pot haver-hi espai per a organitzacions que vulneren la dignitat de les víctimes i tracten de blanquejar la dictadura”, ha dit el ministre en una roda de premsa.

Els tràmits per a sol·licitar l'extinció de la Fundació Francisco Franco van començar el juny del 2024 a l'empara de la llei de memòria democràtica i de la normativa sobre fundacions, quan va començar a recopilar informació el Ministeri de Cultura, de qui depén el Protectorat Estatal de Fundacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les Corts donaran llum verda a les bonificacions fiscals per a ramaderia extensiva i per als afectats per l'incendi de Campanar]]> El ple de les Corts d'este dimecres viu una sessió històrica, no tant per la transcendència del debat com pel contingut dels temes que s'han presentat a la cambra: l'any Jaume I i una proposició de llei de Vox per a "protegir el patrimoni històric espanyol". O més concretament per a "evitar la destrucció, retirada o eliminació" de símbols que en opinió de la formació representen "el nostre patrimoni", com la Creu dels Caiguts d'Alacant o la Creu de Ribalta de Castelló de la Plana, protegint-les de la llei de memòria democràtica estatal. El PP ha compromés el seu vot a favor, justificant la proposició de llei com una alternativa mentre alguns preceptes de l'anomenada Llei Valenciana de la Concòrdia (substituta de la de memòria històrica del Botànic) continuen paralitzats pel Tribunal Constitucional. Per contra, en la sessió, dos temes d'acord: les bonificacions fiscals per a ramaderia extensiva i afectats per l'incendi de Campanar.

Anticipant la votació en contra en la proposició de llei de Vox, el síndic del PSPV, José Muñoz, ha qualificat el moviment com un pas més en la "defensa del feixisme" i ha subratllat el fet que el Partit Popular s'haja "llançat a les mans de Vox", recordant l'origen franquista de molts fundadors d'Aliança Popular, la nomenclatura original del PP.

Els grups han marcat les posicions en la junta de síndics, abans de passar a la batalla a les Corts. Dreta i esquerra han xocat a l'hemicicle per a una altra proposta amb arrels històriques, ara a proposta del PP: l'any Jaume I, que coincidix amb el 750 aniversari de la mort. "Crec que no hauria de ser una iniciativa polèmica", ha expressat el popular Alejo Font de Mora en l'exposició de la mesura. Però res més lluny de la realitat. El PSPV i Compromís han acusat els populars d'improvisació. Els han retret el retard en portar el tema a la cambra, quan l'any ja ha avançat quatre mesos, la falta de planificació i la incongruència de reivindicar la figura, clau en l'autogovern i seminal en la construcció institucional i identitària valenciana, mentre s'ataca "el seu llegat" com "la llengua pròpia" o les institucions, com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en paraules de José Chulvi (PSPV). "Honorar-lo és no trair-lo, és defendre la llengua de la qual vostés reneguen", ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una investigació de deu anys recupera la memòria de Les Vint Roses de Paterna]]> Més de 2.000 persones van ser afusellades a Paterna durant la repressió franquista. Vint eren dones, però moltes de les seues històries han quedat silenciades durant dècades. La Casa de la Dona de Paterna inaugura hui l'exposició "Roses de Paterna", disponible fins al 23 d'abril, per a recuperar-ne la memòria.

Durant deu anys i entre més de 2.000 expedients, la fotoperiodista Eva Mañez ha seguit de prop les exhumacions de vint dones que foren executades durant el franquisme. “Quan una dona és afusellada i després passen quaranta anys de franquisme, l'estima, la vergonya i l’assenyalament per a les famílies és molt gran”, declara Eva Mañez.

Rosario, de València; Trinidad, de Torrent; Rosa, de Cullera… les vint dones d’entre 21 i 65 anys eren ames de casa, infermeres, treballadores del camp i també regidores o militants de sindicats.“Hi ha dones de les quals no sabem res o quasi res, ja que han sigut doblement condemnades: primer a la mort i després a l’oblit”, conta Mañez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Manises descobrix un refugi de la Guerra Civil davall de la plaça Cor de Jesús]]> Les obres de remodelació integral de la plaça Cor de Jesús de Manises (València) han tret a la llum una troballa de gran valor històric: un refugi de la Defensa Passiva de la Guerra Civil espanyola, descobert durant el desenvolupament dels treballs de seguiment i control arqueològic fets en la fase de remocions de terra.

Segons els primers estudis duts a terme per l'arqueòleg Ignacio Hortelano, responsable de la intervenció, este refugi podria datar-se cap al 1938, en un moment ja avançat del conflicte, si bé se'n desconeix la data exacta de construcció en no tindre documentació d'arxiu.

El descobriment confirma l'existència d'estructures defensives en este punt de la localitat, "la memòria de les quals s'havia mantingut viva entre alguns veïns malgrat l'absència de documentació oficial en els arxius municipals", explica l'Ajuntament en un comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern accepta les primeres quinze peticions d'indemnització per morts de la repressió tardofranquista]]> El Govern d’Espanya està estudiant mig centenar de peticions perquè es repare i indemnitze altres tantes persones assassinades o que patiren lesions greus a conseqüència de la repressió franquista entre l'1 de gener de 1968 i el 29 de desembre de 1978 i ha donat llum verda a una quinzena, segons ha avançat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres.

Ho ha dit al ple del Congrés durant el debat de convalidació del decret llei pel qual es modifica la llei de memòria democràtica per a donar cobertura a este col·lectiu de víctimes i ampliar el marc temporal d'aplicació fins al 29 de desembre de 1978, data d'entrada en vigor de la Constitució. El ministre ha detallat que la comissió encarregada d'avaluar la concessió d'estes indemnitzacions ja ha rebut unes 50 sol·licituds dels potencials beneficiaris, n'ha estudiat 18 i n'ha acceptat 15, entre les quals hi ha la relativa a Manuel José García Caparrós, assassinat quan tenia 18 anys el 4 de desembre de 1977 durant una manifestació a Màlaga en defensa de l'autonomia d'Andalusia.

Però també s'indemnitzarà els familiars de Víctor Manuel Pérez, que tenia 23 anys quan el van assassinar a Portugalete (Biscaia) en rebre dos trets per l'esquena "pel simple fet de repartir pamflets en suport d'una vaga", i Amador Rey, que el març del 1972 va deixar vídua i tres fills quan, juntament amb el seu company Daniel, els va assassinar la policia franquista durant una vaga a Ferrol (Corunya).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres fills, 35 anys i sense antecedents polítics: Torrent rescata de l’oblit una de les 19 dones afusellades pel franquisme]]> Tenia 35 anys i tres fills, dos d’ells de curta edat, quan l’odi de la Guerra Civil la va matar. El motiu: una detenció injusta arran de la discussió amb el guarda que custodiava la presó de la Torre de Torrent, on acudia a visitar el seu home. Mancava d’antecedents polítics, però això no li va servir per a evitar un juí sumaríssim que la va condemnar a mort al mur d'afusellament de Paterna. Era Trinidad Garrigues, una veïna de Torrent a qui el pas de temps va soterrar en l’oblit. Ara, gràcies al treball del col·lectiu feminista Un Torrent de Dones, la història de Trinidad ha sigut rescatada.

L'agrupació retrà homenatge a Trinidad Garrigues Ortí el 17 d’abril. És part de l’esforç que ha fet l'entitat feminista per a difondre el cas d’esta veïna de Torrent, que al mateix temps ha sigut la de moltes valencianes víctimes de l’odi.

Un Torrent de Dones ha dut a terme una investigació que ha recorregut els registres civils de Torrent i Paterna, censos, arxius parroquials i el Ministeri de l'Interior per a reconstruir la trajectòria d’esta dona, que era desconeguda fins i tot per a alguns dels seus descendents.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un veí d’Albalat dels Sorells reconstruïx la història del seu iaio en la guerra de Cuba a partir d’un uniforme i cartes]]> Hi ha herències que van molt més enllà d’un objecte. A Albalat dels Sorells, a l’Horta Nord, un veí ha reconstruït els sis anys que el seu iaio va passar a la guerra de Cuba a partir d’un uniforme de milratlles en perfecte estat, documents militars i cartes enviades des del Carib a la família. Una recerca que pretén rescatar de l’oblit el paper dels soldats espanyols en una guerra perduda i sovint silenciada.

Joan Baptiste Martí va ser enviat a la força a la guerra de Cuba el 1893, quan feia el servei militar a Barcelona. Cent quaranta-tres anys després, el net, Toni Martí, ha heretat tant l’uniforme com l’informe militar de Capitania, un punt de partida que li ha permés reconstruir amb detall els anys més durs del seu avi en el conflicte. Respecte a l’uniforme, Toni explica que “volia donar-li un sentit". "Per a què ho vull si no té sentit? I a partir d’ací he tret tota la informació per a transmetre-ho a les futures generacions”, ha explicat en declaracions a À Punt.

La investigació ha anat peça a peça. Toni Martí ha documentat cada medalla i cada insígnia de l’uniforme, un treball minuciós que li ha revelat que el seu iaio va combatre com a gastador, una unitat militar d’avantguarda. “M’han demanat fotos dels botons que van en ferro, no en fil, perquè aleshores deien que així mai es perdien els botons”, ha contat, en referència a l’interés que el seu treball ha despertat entre especialistes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 2.000 estudiants passen pels cinemes de València per a vore 'La invasió dels bàrbars']]> El reconeixement del públic està permetent que La invasió dels bàrbars continue en cartellera per sisena setmana consecutiva a la Comunitat Valenciana. La pel·lícula, dirigida per Vicent Monsonís, amb la participació d'À Punt, s’ha consolidat com una de les propostes de cinema valencià amb més recorregut recent a les sales. A més, al llarg d’este mes de desembre, més de 2.000 estudiants d’instituts de la província de València estan acudint als cinemes per a vore el film en sessions matinals adreçades especialment a alumnat de 4t d’ESO, de 1r i 2n de batxillerat, i de cicles formatius.

La invasió dels bàrbars és un al·legat contra la intolerància i a favor de la memòria democràtica, que retrata la realitat de la immediata postguerra amb una mirada alhora dura i poètica. És una proposta valenta i compromesa que aborda un període clau de la història recent des d’una perspectiva pedagògica i reflexiva.

Per este motiu, la pel·lícula s’ha convertit en una eina especialment adequada per a treballar a l’aula matèries com llengua, història, història de l’art, filosofia, economia o comunicació audiovisual, entre d’altres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un llibre revela la memòria del periodista Isidre Escandell, afusellat pel franquisme al mur de Paterna el 1940]]> Després de 85 anys, s'ha pogut recuperar la memòria i la vida d'Isidre Escandell, periodista i referent socialista afusellat pel franquisme al mur de Paterna el 1940. Un sembrador d'idees és el llibre del professor Antoni Laguna que ara posa llum a una vida sepultada en la fossa 114 del cementeri de la localitat.   

Isidre Escandell és un dels vora 2.300 afusellats pel franquisme en el conegut mur de Paterna. Durant este temps, la seua memòria s’ha mantingut soterrada, però ara, gràcies a la investigació de Laguna, se sap que va ser un referent del periodisme progressista, expert en crònica internacional i diputat socialista per València el 1931. “Era un gran orador. Una persona que va sembrar la idea del socialisme entre la classe obrera”, assegura l’expert.

Tal com constata el llibre, el 28 de juny del 1940 van llançar el seu cos a la fossa 114 juntament amb 190 persones. “El seu cos i la seua memòria van desaparéixer en este espai tan reduït”, lamenta Laguna. La fossa on soterraren Escandell és una de les 612 que hi ha al territori valencià —les conegudes com a fosses de la vergonya—, una memòria soterrada que es pot descobrir en un webdoc que acaba de presentar l'àrea de memòria democràtica de la Diputació de València. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant recorda hui amb tres actes haver sigut "l'últim bastió" republicà l'any 1939]]> La ciutat d'Alacant és des d'este dissabte el primer punt de la Comunitat Valenciana declarat oficialment Lloc de memòria democràtica per, entre altres fites, haver sigut "l'últim bastió" republicà l'any 1939.

La distinció, que va ser publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dimarts passat, es produeix coincidint amb el mig segle de la mort del dictador, Francisco Franco i, per a celebrar-ho, el govern espanyol ha organitzat, a petició de comissions cíviques i associacions memorialistes, actes en tres dels punts més simbòlics de la ciutat en relació amb la memòria històrica: el Mercat Central on el 25 de maig de 1938 un bombardeig de l'aviació feixista va assassinar 273 veïns i en va ferir 244 més, el port des d'on es van exiliar els últims republicans i la tomba del poeta del poble, Miguel Hernández.

En la resolució publicada pel BOE també se citen altres símbols del final de la Guerra Civil i de l'exili com el camp de concentració dels Ametlers, el cinema Ideal i l'antic reformatori d'adults del barri de Benalua, on va morir Miguel Hernández.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Huitanta anys dels juís de Nuremberg contra la cúpula de l'Alemanya nazi]]> Este dijous, 20 de novembre, fa huitanta anys dels juís de Nuremberg a la cúpula de l'Alemanya nazi. Uns processos que posaren les bases del dret penal internacional per a perseguir els crims de guerra i contra la humanitat, però huit dècades després la impunitat s'escampa pel món.

L'anomenat juí del segle foren en realitat tretze processos que establiren les bases del dret internacional. Hi van intervindre huit jutges, dos per cada potència guanyadora en la Segona Guerra Mundial, i hi havia 22 acusats, tots líders de l’Alemanya nazi.

Per primera vegada s'investigaven crims de guerra i contra la humanitat. I va eixir a la llum el que va passar als camps de concentració, l'assassinat de sis milions de jueus. El procés va acabar amb dotze penes de mort i set condemnes a presó que deixen constància històrica de l'horror.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’oposició critica unes declaracions de Catalá sobre el franquisme]]> Polèmica per les declaracions que ha pronunciat este dijous l’alcaldessa de València, María José Catalá, sobre la dictadura franquista, just quan es complixen cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. En una entrevista al programa Más de uno d’Onda Cero, la també diputada a les Corts ha assegurat que esta etapa “té els seus aspectes positius i els negatius”. Unes afirmacions que han provocat dures crítiques dels dirigents del PSPV i Compromís.

Quan l'entrevistador Carlos Alsina li ha preguntat si preferia que el règim franquista no haguera existit, l'alcaldessa ha manifestat que "respecta totes les etapes del país". "Soc doctora en Dret Constitucional, crec moltíssim en el nostre procés democràtic, el conec bastant bé i soc molt respectuosa amb la història del país. Crec que tota la història s'ha d'entendre de forma assossegada i tranquil·la, i la veritat és que no m'agrada ni el revengisme ni tampoc una reivindicació que de temps passats foren millors", ha argumentat.

En este punt, Catalá ha asseverat que “evidentment” el franquisme "va tindre aspectes molt negatius” i per això la democràcia va ser “tan sana” i la Constitució espanyola i el marc constitucional “han donat la millor etapa de convivència del país".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Àlex Comes, politòleg: "La proliferació del franquisme entre els jóvens és producte de la rebel·lia contra un sistema que no sap resoldre els seus problemes"]]> Este dijous, 20 de novembre, fa cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. Per tot el que va significar, és una data marcada en la memòria de totes aquelles persones que la visqueren, després de quasi quatre dècades de dictadura marcades per la repressió i l'absència de llibertats. Però l'augment de la popularitat del general colpista entre les noves generacions i l'auge d'alguns discursos revisionistes de la història obliga a preguntar-se què queda, en la societat actual, de les idees que sustentaven el règim de Franco. Mig segle després, fins a quin punt continua viu el franquisme? Està oblidat i superat o, per contra, reviscola?

El programa Connexió Comunitat Valenciana ha dedicat un bloc a reflexionar sobre totes estes qüestions amb el politòleg Àlex Comes, especialitzat en l'estudi dels moviments socials i la memòria històrica. Els resultats d'enquestes com la publicada pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) evidencien que hi ha una part de la població que veu amb bons ulls la dictadura franquista: un de cada cinc espanyols pensa que va ser “bona o molt bona" i un 19% dels jóvens la troba a faltar. Fins i tot, el 17% de la joventut pensa que la democràcia actual és pitjor que el règim imposat per Franco. Per a Comes, és "evident" que el franquisme encara té empremta entre la societat, però veu "més preocupant" el fet que "està ressorgint, sobretot entre la gent més jove".

Per a Comes, darrere de la proliferació del franquisme entre la joventut jau una causa tant ideològica com emocional, vinculada amb la identitat. "La causa és una qüestió contestatària, de rebel·lia contra l'establishment actual enfront d'un sistema que no està sabent resoldre els seus problemes", ha explicat. En este sentit, ha apuntat que caldria preguntar-se fins a quin punt han influït els nous camps de comunicació i les xarxes socials per a fixar una percepció on s'assumix que la dictadura franquista va ser beneficiosa per a la societat. O el fet que hi haja un partit polític —en referència a Vox— que no rebutja este sistema autoritari, ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paco Cerdà: "La memòria històrica lluita hui contra l'oblit i la mentida, un laberint més complicat que fa vint anys"]]> Ja només queden 139.000 espanyols que van viure en primera persona la Guerra Civil i la repressió franquista dels primers anys de la dictadura. Mor la memòria viva i el buit que deixa l'està omplint un "arsenal de desinformació". "El relat del que va ser la guerra vindrà per TikTok, YouTube... fonts no autoritzades" (...) "la memòria ha de lluitar hui contra l'oblit i contra la mentida. És un laberint més complicat, embolicat del que hi havia fa vint anys". L'advertència l'ha feta als micròfons d'À Punt una de les veus que més llum ha posat sobre un dels episodis més desconeguts de la propaganda franquista. El periodista Paco Cerdà, premi Nacional de Narrativa amb Presentes, una obra que repassa l'episodi seminal de construcció del relat de poder de la dictadura en els primers compassos de la postguerra, a través de la litúrgia i la simbologia feixista: el trasllat a coll durant onze dies d'Alacant a El Escorial, del taüt amb les restes del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera.

"Va ser la demostració que Espanya tenia nous amos. Que ells manaven i el poble havia d'obeir. Fou terrorífic per a la gent que havia viscut la repressió en guerra i començaria a viure una altra repressió", ha subratllat Cerdà, que en l'obra representa també el contrast entre "l'Espanya real" de repressió i misèria, contra "l'Espanya Imperial" de la propaganda feixista.

Cinquanta anys després, les enquestes revelen noves simpaties per a un règim que la majoria no ha viscut, fins i tot idealitzat entre sectors molts joves de la societat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Polèmica a Castelló de la Plana per la presència de “simbologia feixista” en la fira]]> El grup municipal de Compromís per Castelló ha sol·licitat a l'Ajuntament que actue davant de la presència de llocs en la fira de Castelló “que exhibixen i venen objectes que exalten el feixisme i la dictadura franquista”. El portaveu de la formació al consistori, Ignasi Garcia, ha explicat que el grup ha sol·licitat formalment que la Policia Local “alce una acta de la situació i la trasllade a l'organisme competent, perquè es complisca la llei de memòria democràtica”. “No pot ser que en la nostra fira es permeten proclames i imaginaris de la dictadura feixista que va patir Espanya entre el 1939 i el 1975”, ha afegit.

Preguntat per À Punt Notícies per esta situació, fonts oficials del consistori asseguren que no tenen competències.

“El que demanem des de Compromís és que l'Ajuntament de Castelló i la Policia Local facen el seu treball, actuen amb responsabilitat i garantisquen que es complisca la llei. En definitiva, es tracta simplement d'això: de fer complir la llei”, ha insistit Garcia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos investigadors d’Orihuela han descobert un còdex medieval furtat de la catedral i que ara està a Catalunya]]> Entre les prestatgeries de l’arxiu del museu diocesà d'Orihuela hauria d’estar el llibre de cerimònies de la col·legiata furtat de la catedral de la ciutat a principis del segle XX. Ara, dos investigadors de la localitat han descobert un còdex medieval furtat de la catedral de la capital del Baix Segura i que ara està a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Es tracta d’un fons documental clau per a conéixer l'Orihuela del segle XV. El manuscrit possiblement va ser venut juntament amb el llibre dels repartiments.

El document manuscrit a dos colors amb lletra gòtica i fulles de pergamí és una peça única amb moltíssima informació d'Orihuela i la comarca en l'edat mitjana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La fúria del Carraixet a Bétera, un dels pobles més afectats en la riuada del 1949]]> Un dia com hui fa 76 anys, Bétera (Camp de Túria) va viure la pitjor catàstrofe que es recorda al poble, la riuada del 1949. El 28 de setembre d'aquell any, l'aigua va arrasar amb tot el que trobava en este municipi.

Eren poc abans de les cinc de la vesprada, plovia molt poc i no s’imaginaven que, en pocs minuts, una allau d’aigua, un tsunami de tres metres, inundaria l’avinguda de l’Albereda, situada al bell mig del poble. Esta via és la continuïtat urbana del barranc de Guasch, un dels afluents del barranc de Carraixet que naix a la Serra Calderona, a Gàtova, travessa el terme pel nord i desaigua cap a la mar passant per Alboraia.

Aquell 28 de setembre, l’Albereda es va convertir en la zona zero de la riuada, una via on centenars de famílies vivien i on, fins i tot, estava prohibit pescar feia segles. Uns esdeveniments que s'han quedat en l'oblit i que, en l'actualitat, ressonen més que mai en les nostres vides després de la barrancada del 29 d'octubre del 2024, que sembla confirmar aquella màxima que la història sempre es repetix.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“Una riuada com la del 49 podria repetir-se hui: el Pla Sud no és suficient per a tots els escenaris i hi ha zones encara sense regulació”]]> La riuada del 1949 —que va deixar un rastre de destrucció a l’Horta Sud, al Camp de Túria, a València i a les comarques del nord— és encara hui una lliçó pendent. Segons explica Ivan Portugués Molla, professor de Geografia de la Universitat de València i expert en inundacions i el riu Túria, “una riuada com la del 49 podria repetir-se hui, perquè hi ha zones que continuen sense regulació i el Pla Sud no és suficient per a tots els escenaris”.

L’expert recorda que aquella tempesta del 28 de setembre va afectar les conques de Túria, de Carraixet i de Poio, així com el riu Millars i Sec a Castelló. El que la va fer especialment mortal, apunta, va ser “una combinació de factors meteorològics i socials: es tractava d’una dana molt inestable i erràtica, la major part de les víctimes vivien en xaboles a la glera del Túria sense ser conscients del perill al qual estaven exposades”.

Portugués assenyala que el creixement urbanístic ha emmascarat molts barrancs i rambles, però no ha eliminat el risc: “Les riuades al Túria es produïxen, sobretot, a les rambles que baixen de la Calderona, no estan regulades. El mateix passa amb el Carraixet”. Encara que hi havia projectes de preses de laminació, com la de Vilamarxant, “mai s’han consumat”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un temporal marítim deixa al descobert restes de la Guerra Civil a la platja d’Oliva]]> Ni castells d’arena ni vestigis de la Primera Guerra Mundial. El temporal marítim que ha afectat la costa valenciana esta última setmana ha fet emergir una part del passat recent d’Oliva i de tota la comarca de la Safor: restes defensives de la Guerra Civil espanyola. Entre para-sols i tovalloles, un xicotet mur de pedra s’ha alçat sobtadament al mig de la platja. Es tracta d’un niu de metralladores, un dels diversos elements de defensa costanera que han quedat al descobert arran de les fortes marees.

“Fou l’any 2020 amb el temporal Gloria quan va eixir a la llum... Ara hi ha tornat”, explica Toni Vergel, arqueòleg. Segons assenyala, esta estructura apareix i desapareix amb el moviment del mar, ja que es troba molt prop de l’aigua. “És una resta arqueològica. No es pot entendre este mur sense entendre la Guerra Civil. La costa, ara platja, abans era frontera”, afirma, destacant la necessitat que hi havia aleshores de construir línies de defensa.

A Oliva se n’han localitzat un total d’onze i formen part d’un conjunt més ampli de nius de metralladores que es poden trobar al llarg del litoral valencià. Encara que mai van entrar en combat, el seu paper era clarament dissuasiu: vigilaven el mar i alertaven d’un possible desembarcament. De forma circular, d’uns tres metres de diàmetre i dos metres i mig d’altura, estaven dissenyats perquè les bales no els afectaren i per a poder camuflar-se perfectament en l’entorn.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El diari d’un soldat republicà d’Almàssera conta la vida en el front durant la Guerra Civil]]> Esta és la història de tretze llibretetes que contenen 753 dies de vida durant la Guerra Civil. Les va escriure Vicent Fuster, un llanterner d'Almàssera que després del colp d’estat va ser soldat republicà. Ara, el fill ha dedicat dos anys i mig a transcriure la lletra minúscula de son pare i ha fet un llibre.

Vicent Fuster fill ha ensenyat als informatius d’À Punt la caixa en què guarden el “tresor” que els va deixar son pare: el seu diari de la Guerra Civil, que va començar a escriure el 22 de març del 1937. Hi detalla els pobles per on anava passant quan se l’endugueren: Nules, Borriana, Vila-real, Almassora, entre altres.

Més de dos anys de relat condensat en tretze llibretes plenes d'una lletra diminuta, que Vicent Fuster pare va escriure en el front amb una tinta que es feia ell mateix amb les pols que li enviava la dona, detalla el fill. Però no només escrivia el diari, també cartes. Una cada dia a la nóvia. I decorava els sobres amb dibuixos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol desclassificarà per llei els documents secrets del franquisme i la Transició]]> El govern espanyol ha aprovat este dimarts el projecte de llei d'informació classificada que traurà a la llum els documents reservats del franquisme i la Transició, en establir l'alçament del secret de tots els documents classificats fa 45 anys o més. Així ho ha explicat el ministre de Justícia, Presidència i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que ha detallat que esta nova llei substituïx la norma de secrets oficials del franquisme, que es va aprovar el 1968, i ara es remetrà al Congrés perquè inicie el tràmit parlamentari.

Així, s'estableixen quatre categories d'informació classificada —"alt secret", "secret", "confidencial" i "restringit"— i a cadascuna d'elles se li assigna gradualment un límit temporal de classificació tenint en compte el risc de revelació no autoritzada o el seu ús indegut.

Bolaños ha detallat que per a la informació classificada com a alt secret el termini per a desclassificar-la automàticament serà de 45 anys, amb una possible pròrroga de 15 anys més, mentre que per a la documentació de secret seran de 35 anys amb pròrroga de 10 anys més. Per a la documentació classificada com a confidencial haurà d'estar desclassificada en un termini entre 7 i 9 anys, sense possibilitat de pròrroga, i per a la informació restringida serà un termini entre 4 i 5 anys, sense possibilitat de pròrroga.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El president del Parlament de les Balears, de Vox, a juí per trencar una foto de víctimes del franquisme]]> El president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), seurà al banc dels acusats per un delicte d'odi després que l'Audiència Provincial de les Balears haja desestimat el recurs que va interposar el processat el passat gener per a demanar que se l'exonerara en la causa. Al dirigent ultradretà se'l jutjarà per haver trencat una fotografia de tres víctimes del franquisme afusellades el 1937 durant un ple el passat 18 de juny, quan l'hemicicle debatia la derogació de la llei balear de memòria democràtica.

El tribunal ha rebutjat l'apel·lació que va plantejar Le Senne el febrer passat contra la imputació per part del titular del jutjat d'instrucció 1 de Palma, Juan Manuel Sobrino, que en contra del criteri de la Fiscalia va ordenar l'obertura de juí al diputat de Vox. Ell argumentava en el recurs que la decisió del jutge era "il·lògica i arbitrària" perquè feia "una interpretació esbiaixada i parcial de les diligències practicades", en les quals no s'havien obtingut prou indicis per a portar-lo a juí per uns fets accidentals.

Ara, la secció segona de l'Audiència Provincial ha donat la raó a l'instructor i estableix que les qüestions relatives a la suficiència dels indicis delictius de la conducta investigada han de resoldre's en fase de juí oral, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP i Vox defensen la llei de concòrdia després que el TC haja suspés diversos articles: “Amplia drets i no els restringeix”]]> El PP i Vox han defensat la llei de concòrdia valenciana després que el Tribunal Constitucional (TC) haja admés a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i haja suspés alguns preceptes de la norma. Les dos formacions, que van aprovar la llei l'11 de juliol del 2024 a les Corts, han reivindicat que la mateixa amplia les llibertats i els drets, protegeix “totes les víctimes” i “no fa distincions entre els uns i els altres”. A més, consideren que no envaeix competències estatals.

D'esta manera ho han valorat en declaracions als mitjans este dimecres al parlament valencià, on han posat l'accent en el fet que la suspensió dels articles de la llei és “un tràmit” que es du a terme de manera “automàtica” després del recurs interposat pel president de l’executiu central.

Des del PP, Juanfran Pérez Llorca s'ha mostrat “atent” a la decisió judicial que adopte el Tribunal Constitucional i ha argumentat que ell sempre respecta “molt” les decisions judicials i que no les valora o condemna, una “diferència clara que té el PP respecte a les altres formacions polítiques”. “Quan ixen actuacions que no agraden a Compromís del cas Mónica Oltra, de seguida ataquen els jutges. I el PSOE està cada dia atacant els jutges perquè cada dia ixen actuacions i resolucions que posen en escac el govern d'Espanya i moltes de les administracions governades pel partit”, ha exposat el síndic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El TC admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat del govern d'Espanya a la llei de concòrdia valenciana]]> El ple del Tribunal Constitucional ha admés a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel president del govern en relació amb diversos articles de la llei de concòrdia de la Comunitat Valenciana, aprovada en el ple de les Corts l'11 de juliol del 2024, amb els vots del PP i de Vox, i que derogava la llei de la memòria històrica.

En concret, esta decisió afecta l’article primer, apartat 3, que “reconeix el mateix règim de protecció i reconeixement a les víctimes de la Segona República i del terrorisme que a les víctimes a les quals fa referència la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica”.

També l’article segon, que recull “els drets de les víctimes i els seus familiars”. Com a conseqüència, als apartats 1 i 5 de l’article 3, on es menciona l'article 2, el text perd validesa, per quedar sense efecte “les obligacions establides en l'article segon”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol declararà Alacant Lloc de Memòria Democràtica per estar vinculada a fets de "singular rellevància" històrica]]> La Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica ha iniciat el procediment de declaració de la ciutat d'Alacant com a Lloc de Memòria Democràtica, per estar vinculada a fets de singular rellevància històrica com són el bombardeig sobre el Mercat Central el 1938, l'exili republicà a través del port i la tomba de Miguel Hernández al cementeri municipal.

El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica publica este dissabte en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) una resolució del 20 de maig amb l'acord d'incoació del procediment. La declaració d'un Lloc de Memòria Democràtica ha d'estar motivada; en el cas de la capital alacantina, està vinculada estretament a la memòria democràtica d'Espanya a través de tres episodis especialment significatius: el bombardeig perpetrat per l'aviació feixista italiana sobre el Mercat Central el 25 de maig de 1938 i el dramàtic exili a través del port de la ciutat que va acabar en tragèdia per a les vora 20.000 persones que no aconseguiren fugir, així com la tomba del poeta oriolà Miguel Hernández al cementeri d'Alacant.

"Estes fites constitueixen, per si mateixes, fets d'una singular rellevància per la repercussió en la memòria col·lectiva, vinculada a la repressió i la violència sobre la població a conseqüència de la resistència al colp d'estat de juliol de 1936, la guerra i la dictadura, així com l'exili. Uns fets que es van produir en la fase final de la Guerra Civil d'Espanya i durant la dictadura franquista configuren la ciutat d'Alacant com un important i singular Lloc de Memòria Democràtica", assenyala el text.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els reis d'Espanya homenatgen a Mauthausen els republicans “que van lluitar per la llibertat”]]> Els reis d'Espanya han homenatjat este diumenge els morts en el camp de concentració nazi de Mauthausen, entre ells prop de 5.000 espanyols, en un acte en el qual han recordat “els milers d'espanyols republicans que van lluitar contra el nazisme i per la llibertat”.

Així ho han deixat escrit Felip VI i la reina Letícia en el llibre d'homenatge en l'acte de commemoració del 80é aniversari de l'alliberament de Mauthausen i Gusen. Ha sigut la primera visita d'un cap d'Estat espanyol a este camp de concentració nazi, on van ser internats prop de 7.000 espanyols —incloent-hi uns 400 valencians— entre el 1940 i el 1945.

“Participem amb respecte i emoció en l'homenatge i sentit record a totes les víctimes ací assassinades o que van patir violència i crueltat. D'un mode especial, recordem els milers d'espanyols republicans que van lluitar contra el nazisme i per la llibertat. Que la memòria dels crims ací comesos i el record dels nostres compatriotes romanguen intactes per a preservar la seua dignitat i per a no oblidar mai l'horror”, han escrit els reis d'Espanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les parets d'Oriola reten homenatge a Miguel Hernández]]> El poeta oriolà més universal torna a cobrar vida a la ciutat que el va veure nàixer. Les façanes de la capital del Baix Segura es converteixen en llenços en una nova edició de Murals de Sant Isidre, en homenatge a la figura de Miguel Hernández.

El festival, que ja s'ha celebrat durant onze anys, homenatja Hernández a través de la pintura mural, la música, la poesia i la participació ciutadana. El conjunt es tradueix en un cap de setmana farcit d'activitats que fan d'este barri oriolà en un referent cultural any rere any.

"Els visitants venen a viure l'essència de Miguel Hernández i, sobretot, a gaudir d'un art molt particular, que és efímer i de carrer", apunta Emilio Zaplana Polo, organitzador dels Murals de Sant Isidre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor als 103 anys Margot Friedländer, una de les últimes supervivents de l'Holocaust]]> Margot Friedländer, una de les últimes supervivents de l'Holocaust, ha mort este divendres als 103 anys, segons ha informat la seua pròpia fundació.

Friedlander va ser presonera del camp de Theresienstadt, a Terezín, a la República Txeca, mentre que a sa mare i al germà els van assassinar a Auschwitz.

Al gener va ser homenatjada amb motiu dels huitanta anys de l'alliberament d'Auschwitz, símbol del terror de l'Holocaust. Segons va defensar la mateixa Friedländer, són els supervivents els qui "saben què va succeir i com va ser". "Vaig perdre tota la família", va contar, i va alertar de l'augment de l'extremisme i dels discursos d'ultradreta a Europa. "Vagen amb compte. No ho facen. Respecten les persones. Això és el més important", va sostindre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paterna recorda les víctimes del franquisme pels 94 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola]]> Per tot l’estat espanyol s’ha commemorat este diumenge l'aniversari de la Segona República amb actes que han anat de les manifestacions als homenatges que busquen memòria i reparació. Al cementeri de Paterna, on està la fossa més gran d'Espanya, també han recordat este diumenge les víctimes del franquisme. Ho han fet els familiars dels represaliats amb una ofrena de flors.

Juntament amb entitats memorialistes, han protagonitzat l'homenatge per a commemorar els 94 anys de la proclamació de la Segona República. En l'acte, que organitza la Plataforma 14 d'Abril per la Tercera República, han demanat que els crims comesos durant el franquisme es declararen de lesa humanitat i que l’Estat demane perdó. 

El president de la Fossa 128 de Paterna, Daniel Galán, ha afirmat que això és necessari perquè “deixe de considerar-se els seus familiars com a criminals, que no ho eren”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alcoi retorna les restes de dos alcoians assassinats pel franquisme als familiars]]> Alcoi ha acollit este diumenge a la sala de plens un acte solemne per a retornar als familiars les restes de José Sanchis Gracia i Antonio Barber Moltó, dos veïns afusellats pel règim franquista després d’un consell de guerra injust i sense garanties. Les restes han estat localitzades al cementeri d’Alacant gràcies a la tasca de l’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme.

L’acte, impulsat per l’Ajuntament d’Alcoi, “no és només un homenatge, sinó una denúncia oberta i clara dels crims del franquisme, que va executar milers de persones com a part d’un sistema de terror instaurat després del colp d'estat del 1936”, ha informat el consistori. “El franquisme va assassinar, va silenciar i va sotmetre a la por generacions senceres, i hui encara amb massa víctimes per recuperar i massa veus per escoltar, continuem exigint veritat, justícia i reparació”.

“José Sanchis i Antonio Barber no eren delinqüents, eren lluitadors per la llibertat, per la democràcia i pels drets socials. Van ser condemnats a mort per defensar els valors que hui considerem fonamentals. Recuperar les restes i entregar-les als familiars és un acte de justícia que arriba massa tard, però que arriba amb tota la dignitat”, ha declarat l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vox presenta una esmena a les Corts que insta a retornar la creu al parc Ribalta de Castelló]]> Més de dos anys després de la seua polèmica retirada, la creu del parc Ribalta de Castelló de la Plana torna a encendre el debat polític al municipi. Una esmena de Vox a la llei de concòrdia del Consell, presentada a les Corts, insta a tornar-la al seu lloc dins d'este espai verd de la ciutat, de forma que es restituïsquen els elements retirats per la llei de memòria històrica.

L’oposició denuncia que el PP es plega a la ultradreta. Ignasi Garcia, portaveu de Compromís al consistori municipal, els ha acusat de "voler posar el mateix monument feixista" i que esta estratègia suposa un atac a l’autonomia de Castelló. També Patricia Puerta, portaveu del grup socialista municipal, ha assenyalat a l'alcaldessa del PP, Begoña Carrasco, per "plegar-se als interessos del seu amo i tancar files", sense "lluitar pels interessos de Castelló".

Mentrestant, Vicent Sales, portaveu del govern a l’Ajuntament d'esta ciutat de la Plana, defenen que la decisió és només competència municipal. "Ningú li ha de dir el que ha de posar o llevar d'un jardí de la ciutat", ha afirmat. Una autonomia que contradiu en xarxes la presidenta de les Corts, Llanos Massó (Vox), que assegura que el Ribalta tindrà la creu per l'esmena de la seua formació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nova querella a Paterna per crims contra la humanitat en el franquisme: “Al meu besoncle el van matar per venjança”]]> Juan Canet, un agricultor de Cullera, va ser assassinat amb 24 anys el 1941. I ara, més de huitanta anys després, la seua besneboda, Patricia Canet, ha presentat una querella, que se suma a les més de 115 interposades per crims contra la humanitat durant la dictadura franquista: “Al meu besoncle el van matar per venjança. Davant de la impossibilitat d'actuar contra un altre membre de la família, el van assassinar a ell. El meu avi estava en la guerra i l'altre germà havia fugit a França quan va esclatar la contesa”, ha explicat.

Així ho ha manifestat en la roda de premsa que ha oferit este dimarts en la qual ha estat acompanyada per Aràdia Ruiz, advocada de la cooperativa El Rogle, i Lucila Aragó, en representació de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra Crims del Franquisme (CEAQUA). També han assistit a l'acte la diputada del PSPV Mercedes Caballero i la diputada de Compromís Isaura Navarro. 

Canet, també presidenta de l'Associació de Familiars de la Fossa 146 del cementeri de Paterna, ha indicat que ha presentat la querella als jutjats de Paterna per l'assassinat i desaparició forçada del seu besoncle. És una de les 2.238 persones soterrades a les fosses comunes de la necròpoli de l’Horta Sud. La querella se suma a les més de cent presentades a tot l'Estat que exigeixen la investigació judicial de crims franquistes, que continuen impunes. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les “restes simbòliques” de l'últim fill de Tupac Amaru arriben al Perú després de 227 anys]]> Les “restes simbòliques” de Fernando Tupac Amaru, el fill menor del líder de la rebel·lió contra el poder colonial que es considera la llavor dels moviments independentistes a Amèrica, han sigut homenatjades per les autoritats peruanes a Lima, després d'haver-hi arribat este diumenge al país, 227 anys després de la mort a Espanya.

La Policia Nacional ha custodiat les restes (dins d’un cofre de fusta decorat amb l'estil dels murs de pedra de les construccions inques) que s’han col·locat sobre una bandera peruana, amb el fons d'una imatge de la ciutadella de Machu Picchu. En la cerimònia, celebrada en la seu del Club Departamental Cusco, a Lima (Perú), hi han participat l'alcalde provincial del Cusco, Luis Pantoja, i el cap del Comando Conjunt de les Forces Armades, el general David Ojeda Parra. També hi eren presents el president de l'Associació Bicentenari 2021, Raúl Chanamé Orbe, i el president del Club Departamental Cusco, César Aguilar Zúñiga, a més de diverses desenes de convidats.

Fernando Tupac Amaru va morir als 30 anys “en estat d'indigència, sepultat en qualitat d'almoina (de misericòrdia)”, segons la partida de defunció, en un cementeri que va ser bombardejat durant la Guerra Civil, ha relatat Pantoja a l'emissora RPP.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol adverteix que la llei de concòrdia valenciana vulnera la Constitució i els acords internacionals]]> El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha exposat este dimecres les raons per les quals considera que la llei de concòrdia de la Generalitat —aprovada en un ple de les Corts l’11 de juliol passat, amb els vots del PP i de Vox, quan encara formava part del govern autonòmic— "vulnera la Constitució i els acords internacionals sobre drets humans i protecció de les víctimes". 

Este text, tramitat ara just fa un any (abril del 2024), va entrar en vigor el 26 d’agost passat, durant l'últim ple del parlament valencià abans de les vacances d'estiu, substituint la llei de memòria democràtica, que va ser totalment derogada.

En el seu moment, l’oposició va criticar durament la mesura, que equipara la dictadura franquista amb la democràcia durant la Segona República. La norma tampoc va agradar en l'àmbit acadèmic. Veus expertes en història i memòria democràtica van mostrar el seu rebuig a la llei durant els últims mesos de tramitació i la preocupació davant d'una norma que consideraren que té “greus mancances científiques, pel desconeixement dels fonaments bàsics de les qüestions que aborda”. Així ho traslladaren, en concret, en una declaració conjunta el passat maig els departaments d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València (UV), Humanitats Contemporànies de la Universitat d'Alacant (UA) i Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un diputat balear de Vox rememora el triomf de Franco l’1 d’abril del 39: "Feliç Dia de la Victòria"]]> El diputat de Vox en el parlament balear Sergio Rodríguez ha rememorat este dimarts en la cambra autonòmica el triomf del bàndol franquista en la Guerra Civil l'1 d'abril de 1939. “Els desitge un feliç Dia de la Victòria”, ha assenyalat en al·lusió a l'efemèride que se celebrava durant la dictadura.

“Permeten-me que inicie la meua intervenció, jo que soc molt ben manat, obeint el govern d'Espanya i el seu president, Pedro Sánchez, en el seu any de celebracions i hui, primer d'abril, els desitge un feliç Dia de la Victòria”, ha dit Rodríguez abans de plantejar una pregunta sobre educació.

Després de les protestes de diversos diputats, que han acusat el diputat d’enaltiment del franquisme, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, també de Vox, ha refusat demanar al seu company de grup que retirara les seues paraules perquè només li han semblat “una broma”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una reivindicació ciutadana sobre Miguel Hernández acaba amb l'expulsió d'assistents del ple d'Oriola]]> La policia, per orde de l’alcalde, va expulsar un grup de persones que assistia al ple municipal d’Oriola (Baix Segura) d’este dijous. L’expulsió es produïa arran d’una intervenció de la regidora Anabel García, de Vox, en què responia a una integrant de l’Ateneu Sociocultural Viento del Pueblo. Esta entitat s’interessava per la data de reposició dels vinils del poeta Miguel Hernández retirats del Racó Hernandià al desembre i que havien de reposar-se, en compliment d’una moció aprovada en el ple fa uns mesos. L'incident es va viure tot just la vespra de l'aniversari de la mort del poeta, sentenciat a mort pel règim franquista.

“Per què no s’han reposat? En quina data tenen previst fer-ho?”, es preguntava la portaveu de l’Ateneu Sociocultural Vent del Poble en el ple. Estes qüestions feien referència als vinils que es van retirar de la façana del Racó Hernandià al desembre, amb el pretext que estaven deteriorats, i que no s’han substituït a hores d’ara.

Algunes de les imatges retirades evidenciaven “el compromís de Miguel Hernández amb el comunisme i la República, representaven el seu pensament”, com va expressar la portaveu de l'ateneu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La llei del PSOE per a dissoldre associacions franquistes avança al Congrés]]> La proposició de llei del PSOE per a dissoldre les associacions que facen apologia del franquisme avança al Congrés i finalment es votarà en el ple. La comissió Constitucional ha debatut i ha votat este dimarts el dictamen per a reformar la llei d'associacions, que ha tirat avant amb el vot a favor dels socialistes i els seus socis parlamentaris, el rebuig de Vox i l'abstenció del Partit Popular, que en el seu moment va votar a favor de la presa en consideració de la norma.

El dictamen aprovat és pràcticament igual a la proposició de llei que va presentar originàriament el PSOE, ja que només s'ha inclòs una esmena transaccional pactada entre els socialistes i els seus socis per a permetre al ministeri fiscal no només dissoldre una associació franquista per la via civil, sinó també valorar la via penal i imputar un delicte d'associació il·lícita.

Ara, després de passar per la comissió, la reforma de la llei d'associacions avança en la tramitació parlamentària i només queda pendent la votació definitiva en el ple del Congrés, que previsiblement donarà llum verda a la norma. En concret, la proposició de llei demana reformar la llei orgànica reguladora del dret d'associació per a incloure com a causa de dissolució d'una associació l'apologia del franquisme, adaptant així esta norma, del 2002, a la llei de memòria democràtica, del 2022.

Continua llegint-ho en el web

]]>