<![CDATA[À Punt - Política]]> 10 <![CDATA[À Punt - Política]]> <![CDATA[Baldoví reclama avançar les eleccions després de tres anys de govern del PP i Vox]]> El president de Més-Compromís, Joan Baldoví, ha reclamat la convocatòria immediata d'eleccions anticipades a la Comunitat Valenciana després d'assegurar que l'actual govern del PP, amb el suport de Vox, ha demostrat una "negligència, ineptitud i incompetència manifesta". La petició ha rebut el suport unànime del consell nacional de la formació, que ha aprovat una resolució per a exigir també la dimissió del Consell.

Baldoví considera que, després de tres anys de govern de la dreta i l'extrema dreta, ha arribat el moment de "tornar la veu als valencians i valencianes" perquè decidisquen a les urnes el futur de la Comunitat Valenciana. El dirigent valencianista ha afirmat que "tenim un poble digne que mereix un govern decent" i ha posat com a exemple la resposta solidària de la societat valenciana durant la dana.

La resolució sosté que el govern valencià no ha estat a l'altura en la gestió de la dana ni tampoc en qüestions com l'accés a l'habitatge, el deteriorament de la sanitat i l'educació públiques, l'augment del cost de la vida o les mancances del transport públic. També critica les retallades als servicis públics i el que qualifica de negacionisme de la violència masclista i l'emergència climàtica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pedro Sánchez es compromet en el comité federal a aprovar pressupostos i a esgotar la legislatura]]> El PSOE ha convocat este dissabte un dels comités federals més delicats dels últims anys, marcat pels casos de corrupció que afecten antics dirigents del partit i amb la mirada posada en la intervenció del president del govern i secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez. La reunió ha començat amb un minut de silenci en record de les víctimes dels terratrémols registrats a Veneçuela.

La convocatòria, la primera del màxim òrgan de direcció del partit en un any, ha començat amb una ovació dreta a Sánchez per part dels membres del comité. El president ha intervingut davant dels dirigents socialistes en una sessió centrada en la resposta del partit per les investigacions judicials que afecten el seu entorn polític.

Pedro Sánchez ha defés en l'obertura del comité federal els avanços aconseguits durant els huit anys de govern socialista i ha admés que encara no s'ha fet prou per a erradicar la corrupció de la vida política. Tot i això, ha assegurat que Espanya travessa "un dels millors moments de la seua història democràtica recent", ha rebutjat el discurs "apocalíptic" del PP i Vox i ha afirmat que el país "serà encara millor" el 2027 i el 2031 "amb quatre anys més de govern progressista". El líder socialista també ha recordat el problema de l'habitatge com un dels principals reptes pendents.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem confirma la primera sentència de 7 anys de presó al 'ionqui dels diners']]> El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència Provincial de València que va condemnar a set anys i 10 mesos de presó l'exgerent de l'empresa pública de la Diputació de València Imelsa i autodenominat ionqui dels diners, Marcos Benavent, en el primer dels juís del cas Imelsa.

El Suprem ha resolt que la sentència de 2023 de l'Audiència de València "no condemna a partir de meres sospites ni desplaça sobre els acusats la càrrega de provar la seua innocència", sinó que "ho fa sobre un conjunt probatori ampli i convergent" com ara expedients administratius, factures proforma, factures finals i correus electrònics intervinguts, entre altres, que "permet reconstruir amb suficient claredat l'operativa enjudiciada".

En la resolució, feta pública este divendres pel Tribunal Superior de Justícia valencià, sí que s'ha estimat parcialment el recurs de cassació interposat per Benavent i li ha reduït a una sisena part les costes processals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un excap de l'UCO confirma davant del jutge que li van parlar de "posar-se de perfil" en la investigació del germà de Sánchez]]> L'excap de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, el general Rafael Yuste, ha ratificat davant del jutge de l'Audiència Nacional que investiga el conegut com a cas Leire Díez que li van parlar de "posar-se de perfil" en investigacions que afectaven el govern espanyol, entre elles la que afecta David Sánchez, germà del president del govern, Pedro Sánchez.

Segons fonts jurídiques, Yuste ha confirmat el contingut dels informes de l'UCO, encara que ha matisat que no va interpretar aquella indicació com una forma de pressió per a no investigar casos pròxims al govern espanyol o al PSOE.

D'acord amb el sumari de la causa, l'exresponsable de la unitat va explicar davant dels agents que tant l'aleshores director general de la Guàrdia Civil, Leonardo Marcos, com el director adjunt operatiu, Manuel Llamas, li van traslladar la conveniència de "posar-se de perfil" en la investigació i esperar que fora l'autoritat judicial qui "prenguera la iniciativa".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern valida 1.100 milions per a obres locals postdana i el Consell demana accelerar els tràmits per a poder executar-les]]> El govern d'Espanya ha destacat que ja ha validat obres per 1.100 milions d'euros per a la reconstrucció d'infraestructures municipals danyades per la dana, dels 1.745 milions habilitats, mentre que l'executiu valencià ha reclamat canvis normatius per a accelerar-ne les obres.

Així ho han assenyalat este divendres el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, després de la segona reunió de la comissió mixta per a la reconstrucció i recuperació pels danys provocats per la dana del 29 d'octubre de 2024, que s'ha celebrat a Algemesí.

“Hui dia, des del Govern d'Espanya s'han ingressat més de 9.600 milions d'euros en ajudes directes, inversió pública, vivenda, escut social, empreses i sector primari, la qual cosa equival al 12% del PIB de la Comunitat Valenciana. En ajudes directes són 8.000 milions, a fons perdut, que no s'han de tornar”, ha explicat Torres als mitjans de comunicació. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un sindicat denuncia errades en nòmines de la vaga docent i Educació assegura que subsanarà els errors]]> El sindicat de docents STEPV ha denunciat este divendres que ha rebut queixes per part de professors d’ensenyament públic no universitari als quals "els estan descomptant més dies dels que corresponen" després de la vaga indefinida que van iniciar l'11 de maig i van suspendre l'11 de juny.

"Hi ha professorat que ha estat de servicis mínims i eixa jornada la descompten", ha anunciat el sindicat en els seus canals oficials. A més, expliquen que alguns "han estat de permís o en qualsevol altra circumstància i els descompten eixes jornades", amb la conseqüència que "s'han sumat més dies de vaga dels que realment han fet".

Així mateix, STEPV ha informat que als professors els ha arribat un missatge, a través de l'Oficina Virtual del Docent (OVIDOC), que avisa que començaran a descomptar-se els dies de salari en el període comprés entre l'11 i el 22 de maig, ambdós dies inclosos, en la nòmina de juny.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell aprova modificar el currículum de batxillerat per a adequar-lo a la normativa estatal i a les PAU]]> El ple del Consell ha aprovat este divendres la modificació del currículum de Batxillerat per a adequar les assignatures impartides al que establix la normativa estatal i garantir la igualtat d'oportunitats en les Proves d'Accés a la Universitat (PAU).

El conseller portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha explicat en la roda de premsa posterior al ple que esta revisió afecta la totalitat de les matèries comunes i de modalitat, ja que els currículums han sigut reformulats per a harmonitzar-los amb la resta d'Espanya.

D'esta manera, els canvis, que es faran progressivament en dos cursos acadèmics per a facilitar l'adaptació dels centres educatius, incideixen en les competències específiques, els criteris d'avaluació i els sabers bàsics. Les novetats relacionades amb l'ordenació acadèmica i els currículums de les matèries de primer curs de batxillerat entraran en vigor el curs 2026-2027, mentre que els canvis corresponents al segon curs s'implantaran el curs 2027-2028.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La comissió mixta de la dana es reunix per segona vegada este divendres a Algemesí]]> La segona reunió de la comissió mixta entre la Generalitat i el Govern d'Espanya per a la reconstrucció i recuperació després dels danys per la dana del 2024 tindrà lloc este divendres a Algemesí (Ribera Alta), amb el president del Consell, Juanfran Pérez Llorca, i el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, al capdavant.

La primera reunió d'esta comissió va ser el 18 de febrer a Riba-roja de Túria (Camp de Túria), un dels municipis afectats per la barrancada que va devastar part de la província de València i va deixar 230 morts, mentre que per a la segona trobada s'ha triat una altra localitat afectada per les inundacions, Algemesí.

La creació de la comissió mixta va ser un acord entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat al desembre, i hi estan representats també la Diputació de València i tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana afectats per la dana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'advocat de Santos Cerdán diu al jutge que el PSOE el va contractar per a analitzar casos judicials del partit]]> Noves dades sobre el cas Leire, que s'investiga als jutjats de l'Audiència Nacional per a esclarir l'existència d'una presumpta trama orquestrada entorn de l'exmilitant del PSOE Leire Díez per a entorpir procediments judicials que pogueren afectar el partit. En la ronda d'interrogatoris, este dijous ha declarat Jacobo Teijelo, advocat de l'exsecretari d'organització socialista Santos Cerdán i un dels imputats.

El compareixent ha admés al jutge instructor, Santiago Pedraz, que el PSOE el va contractar com a assessor jurídic per analitzar casos judicials que esguitaren la formació. Teijelo s'ha emparat, però, en el secret professional per a no haver d'aprofundir en els encàrrecs que li va fer el partit de Pedro Sánchez, pels quals va arribar a cobrar tres factures per un total de 125.000 euros. Si bé ha dit, de manera genèrica, que es va tractar de l'elaboració d'anàlisi de prospectiva de certs procediments, han indicat a EFE fonts presents en la declaració. Amb el mateix argument del secret professional ha evitat donar detalls sobre les dos reunions que va mantindre al març i abril de 2025 a la Fiscalia General de l'Estat amb la mà dreta d'Álvaro García Ortiz i a les quals el va acompanyar Leire Díez. Ell ha negat que la presentara com a advocada del seu despatx.

El lletrat de Cerdán ha prestat declaració com a investigat per delictes de revelació de secrets, suborn i contra les institucions de l'Estat davant del jutge instructor. Pedraz considera que va coadjuvar als interessos de la suposada xarxa liderada per la també coneguda com la fontanera del PSOE per a tractar d'anul·lar causes judicials que afecten el govern espanyol o el partit mitjançant maniobres contra jutges, fiscals o responsables de l'UCO.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Congrés aprova la moció del PP que insta Sánchez a sotmetre's a una qüestió de confiança i dimitir]]> El ple del Congrés ha aprovat este dijous, amb el suport de Junts i Vox, una moció del PP en què s'insta el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a sotmetre's a una qüestió de confiança i a assumir amb la dimissió les responsabilitats pels casos de corrupció aflorats en els darrers mesos i que afecten persones amb vinculació amb el PSOE o de l'entorn.

Es tracta de la iniciativa parlamentària que van presentar els populars la setmana passada sobre la situació política derivada de les recents investigacions i processos judicials com, per exemple, el cas Plus Ultra, en què està imputat l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero; el cas de les mascaretes, amb l'exministre José Luis Ábalos condemnat a 24 anys de presó, o l'obertura de juí oral contra Begoña Gómez, la dona de Sánchez. La proposició, a què s'han afegit també els dos diputats d'Unió del Poble Navarrés (UPN) i Coalició Canària (CC), no té caràcter vinculant i s'ha votat l'endemà de la compareixença del president del govern este dimecres, en la qual va reiterar que tenia intenció d'esgotar la legislatura. "Com no continuarem?", va proclamar en un tens debat amb els partits de l'oposició.

La mesa del Congrés, amb majoria del PSOE i Sumar, va frenar la tramitació d'una moció anterior del PP, amb una esmena de Junts, que exigia dissoldre les Corts i anar a eleccions anticipades, una facultat que correspon exclusivament al president espanyol, d'acord amb l'articulat de la Constitució. Així, el text que finalment s'ha sotmés a consideració dels diputats i diputades s'ha votat separadament per punts i acurtada sobre la versió original.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP accedix a l'alcaldia de Callosa de Segura després de prosperar la moció contra el PSPV i EU-Podem]]> El PP ha recuperat este dijous l'alcaldia a la localitat de Callosa de Segura, després de prosperar la moció de censura, presentada juntament amb Vox i amb el suport de l'edil no adscrit, José Antonio Illán, contra l'alcaldessa del PSPV-PSOE, Amparo Serrano.

El popular Juan Antonio Franco ha assumit la vara de comandament en un ple celebrat al consistori, tancant així 21 mesos de govern del PSPV-PSOE, Esquerra Unida-Unides Podem. Fins al passat mes de març, també hi formava part UCIN (Unió de Ciutadans Independents), formació encapçalada per l'expopular Javier Pérez.

En les primeres paraules com alcalde, Franco ha assegurat que assumix el càrrec amb “humilitat, respecte a la institució i la ferma convicció que la ciutat mereix un futur millor”. És conscient, ha dit, que “no es pot transformar la ciutat en onze mesos —fins a les pròximes eleccions—, però sí prendre decisions que marquen una ciutat en els pròxims anys”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'ex xòfer de Bárcenas es desvincula del robatori dels mòbils i admet que va informar Villarejo sobre activitats de l'esposa]]> Sergio Ríos, qui va ser conductor de Luis Bárcenas en l'època en què presumptament va produir-se el desplegament de l'anomenada operació Kitchen per a espiar l'extresorer del PP, ha negat haver participat ni tindre coneixement d'algunes de les actuacions més qüestionades atribuïdes al suposat entramat, que es va pagar amb fons reservats de l'Estat i que presumptament va ser orquestrat pel Ministeri de l'Interior entre 2013 i 2015, durant el govern de Mariano Rajoy. L'objectiu d'este grup parapolicial, segons les acusacions era furtar informació delicada a Bárcenas i obstaculitzar, suposadament d'eixa forma, les investigacions sobre l'existència d'una comptabilitat opaca en el si del PP.

L'ex xòfer, que ha declarat este dimecres en l'Audiència Nacional com a acusat en el juí per esta causa, ha desmentit que ell no sabia de cap il·legalitat i que, en donar la direcció del taller de restauració de la dona de Bárcenas —Rosalía Iglesias— algú li manifestara que era per a accedir-hi vulnerant la llei. "És la policia", ha recalcat a preguntes de la seua advocada, Paloma López.

Ríos, actualment policia nacional suspés, ha negat igualment haver entregat al comissari Enrique García Castaño telèfons de Bárcenas que li havien sostret en un establiment de menjar ràpid de Madrid per a clonar-los, segons la versió d'este càrrec policial. "Jo no vaig anar a eixe Vips", ha replicat. També ha defensat que no va tindre accés a documentació ni va entregar-la a les cúpules de la Policia Nacional o del Ministeri de l'Interior, encara que sí que ha admés haver traslladat caixes amb expedients des de la seu del PP al local de Rosalía Iglesias, i del primer advocat de Bárcenas al qual després va prendre el testimoni.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Ministeri d'Educació abaixarà les ràtios en l'etapa 0-3: màxim de quatre menors d'un any per educador]]> El Ministeri d'Educació ha proposat baixar la xifra de menuts per aula a les escoles infantils de 0 a 3 anys, fins a 4 menors de menys d'un any per educadora i amb un màxim de 8 en edats d'entre dos i tres anys. Així es desprén de l'esborrany d'un nou decret que el Ministeri ha traslladat als sindicats per a regular les ràtios en el cicle de 0 a 3 anys i que preveu 4 bebés per educadora a les aules amb menors d'un any, 6 en les d'un a dos anys i 8 en les classes de dos a tres anys.

El text del decret, al qual ha tingut accés EFE, assenyala que "seran d'aplicació des del curs escolar 2027-2028 per al primer curs del primer cicle de l'etapa i amb aplicació progressiva en els següents cursos escolars als cursos segon i tercer, a fi que la seua plena aplicació siga al començament del curs acadèmic 2029-2030".

La ministra d'Educació, Milagros Tolón, es compromet així amb les demandes de les educadores de primer cicle d'infantil que s'han manifestat en els últims mesos per tota Espanya en contra d'aules massificades i a favor de la parella educativa i d'una reducció de xiquets per classe. El Ministeri ha fet esta proposta en el marc de la revisió del decret de 2010 sobre requisits mínims dels centres que impartisquen ensenyaments del segon cicle d'infantil, primària i secundària i després que les educadores infantils denunciaren ràtios de fins a 8 bebés menors d'un any per professional, 13 xiquets o xiquetes en aules d'un a dos anys, i fins a 20 en les de dos a tres anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UDEF assenyala que Zapatero va cobrar 200.000 euros per mediar amb el govern de Bolívia a favor d'una empresa]]> Un nou informe de la Unitat central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional assenyala l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero com a receptor de presumptes comissions per la mediació amb autoritats de Bolívia en favor d'una empresa privada.

El document policial, que té data del 22 de juny, situa Zapatero en una "dinàmica d'intermediació i influències" amb les autoritats del país sud-americà "orientades a beneficiar els interessos" del grup empresarial Gloria, "mediant una contraprestació econòmica de 200.000 euros".

El pagament per la presumpta "influència" l'hauria cobrat l'exmandatari a través de la societat peruana Focus Social Research, detalla l'informe, que la Policia Nacional ja ha lliurat al jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas, José Luis Calama.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge de Plus Ultra cita com a imputat el 12 de juliol l'amic de Zapatero, Julio Martínez]]> El jutge que investiga el rescat de l'aerolínia Plus Ultra ha citat l'empresari d'Elda (Vinalopó Mitjà) Julio Martínez Martínez, amic de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero el 21 de juliol per a declarar com a imputat.

Els investigadors el consideren el "receptor i executor d'instruccions directes" de l'expresident del govern, i "responsable d'un entramat societari destinat a canalitzar els fons" amb què presumptament s'hauria remunerat la suposada mediació de Zapatero en l'ajuda a l'aerolínia.

Els principals pagaments sota sospita a l'expresident i les filles es van fer a través de la societat de Martínez Análisis Relevante.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Begoña Gómez entrega el passaport al jutjat per orde del jutge Peinado]]> Begoña Gómez ja ha entregat al jutjat d'instrucció 41 de Madrid el passaport, una de les mesures cautelars que ha ordenat el jutge Juan Carlos Peinado i que la dona del president del govern espanyol va recórrer en contra davant de l'Audiència Provincial de Madrid. Estava citada a la seu judicial de plaça de Castilla este dimecres a les sis de la vesprada. Fonts jurídiques han confirmat a Europa Press que Gómez, acompanyada del seu advocat, Antonio Camacho, han lliurat el document pocs minuts després d'eixa hora. El tràmit s'ha allargat a penes vint minuts. Igual que altres vegades, l'entrada ha sigut pel garatge dels jutjats, a sol·licitud del Departament de Seguretat de Moncloa, en considerar la jutgessa degana de Madrid, María Jesús del Barco, que hi ha un "possible risc per a la integritat física" de l'esposa de Pedro Sánchez.

El magistrat que investiga Begoña Gómez des d'abril del 2024 va dictar dissabte esta mesura, juntament amb la prohibició d'eixir del país i l'obligació de comparéixer cada quinze dies en el jutjat. Ho va fer en la resolució que enviava a juí amb jurat a popular Gómez, la seua assessora, Cristina Álvarez (que també va recórrer en contra este dimarts contra les limitacions preventives decretades per Peinado) i l'empresari Juan Carlos Barrabés.

El jutge va citar Gómez i Álvarez dimecres per a "notificar-les i requerir-les en legal forma i fer lliurament del passaport expedit al seu nom" i les va instar a comunicar si "tenen algun passaport addicional a l'espanyol, ordinari, ja siga diplomàtic o d'una altra nacionalitat". Cristina Álvarez es va avançar i ja ho va fer ahir dimarts, mentre que Begoña Gómez havia de fer-ho este dimecres, la quinta vegada que visita els jutjats madrilenys de plaça de Castilla.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Feijóo reclama eleccions: “Dissolga les Corts i anem a votar”]]> El president del PP, Alberto Núñez Feijóo ha instat Pedro Sánchez a convocar eleccions, en el torn de paraula durant la compareixença del president del govern hui al Congrés sobre les causes judicials que afecten directament i indirectament el PSOE i el govern. “Dissolga les Corts i anem a votar”, ha resumit a l'inici de la intervenció. Feijóo li ha dit al president que els casos investigats no són “pedres en el camí”, sinó “la seua corrupció”.

Feijóo ha criticat la “supèrbia” de Sánchez i la “indignitat” dels grups que donen suport al govern. “El debat és si Espanya pot seguir en mans d’un govern corrupte, sense suports, sense pressupostos, sense un altre projecte que no siga resistir i sense la més mínima autoritat moral que exigix el càrrec”, ha dit Feijóo. “La legislatura està exhausta i el clima polític que ha generat és incompatible amb la normalitat democràtica”, ha criticat el líder dels populars.

Feijóo ha fet referència a la seua trajectòria política i ha remarcat que no ha tingut en el seu executiu cap cas de corrupció. El president del PP ha dit que Sánchez és un “llast” per a Espanya. "La responsabilitat política la té tota vosté", li ha emfatitzat Feijóo a Sánchez. En la intervenció ha parlat de "degradació" del govern.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez, al Congrés: "En este país no deu haver-hi cap espai per a la impunitat de persones corruptes, siga qui siga"]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha parlat este dimecres en el Congrés sobre les causes judicials que afecten directament i indirectament el PSOE i el govern. És la primera compareixença de Sánchez després de la sentència del conegut com a cas Mascaretes, que ha condemnat a 24 anys de presó l'exministre de Transports, José Luis Ábalos i a 19 anys Sántos Cerdán, que també va ostentar la secretaria d'Organització del PSOE.

"Soc plenament conscient que en les últimes setmanes el debat públic s'ha reblit d'una reguera de notícies judicials. Notícies que se succeïxen mesclant-se amb mitges veritats i mentides que causen una legítima preocupació i una confusió raonable en la ciutadania. Vull dir-los que no li reste en absolut importància", ha defensat Sánchez a l'inici de la compareixença. I després de dividir en tres realitats les causes, ha conclòs amb un missatge de confiança: "Confiaré en la justícia del meu país encara que hi haja actuacions que coste compartir i comprendre. Confiaré en el sistema, perquè sé que la majoria dels jutges fan un treball modèlic, essencial i objectiu", ha conclòs. I ha demanat a la justícia que "siga justa".

La compareixença l'han sol·licitada els grups parlamentaris, però també el mateix Sánchez ha demanat parlar en la cambra baixa. El president ha dit que darrere d'este fet hi ha tres realitats diferents: la primera és la corrupció que va afectar l'exsecretari d'organització del PSOE. Un cas, ha dit, que es va conéixer el febrer del 2024. També ha mencionat que el passat maig es van conéixer informacions que apunten que en eixe mateix grup operava també "la senyora Leire Díaz". "En este país, com a gran democràcia que és, no hi deu haver cap espai per a la impunitat de persones corruptes, siguen qui siguen", ha conclòs després de mostrar el seu respecte per la sentència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez compareix al Congrés amb la sentència d’Ábalos, el juí al germà i la dona i el cas Leire com a rereferons]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareix este dimecres en el Congrés per a pronunciar-se sobre els últims casos de corrupció que han esguitat el seu entorn i el del partit que representa.

El cap de l’executiu pujarà a la palestra en una setmana marcada per la sentència de qui fora un dels homes forts del seu govern, l’exministre de Transports José Luis Ábalos, que s’enfronta a 24 anys de presó per la trama de les mascaretes. També, amb el cas Leire en el rerefons, la imputació de l’expresident Zapatero pel cas Plus Ultra o el juí a Badajoz al germà, David Sánchez.

Amb totes estes investigacions planejant en el panorama polític, s’afig la investigació judicial a la dona, Begoña Gómez, a qui el jutge Juan Carlos Peinado investiga per suposats delictes de tràfic d'influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i malversació de cabals públics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Felipe González diu que les dos opcions "més clares" per a Sánchez són "dimitir o convocar eleccions"]]> L'expresident del govern espanyol Felipe González considera que, després de la sentència que condemna a 24 anys de presó l'exsecretari d'organització del PSOE José Luis Ábalos, les dos opcions "més clares" per al cap de l'executiu, Pedro Sánchez, són dimitir o convocar eleccions generals anticipades. Perquè "et ratifiquen o et rectifiquen", ha dit en un acte a Toledo que ha compartit amb el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page.

Tant González com Page són dos veus habitualment crítiques amb Sánchez dins del socialisme. No és la primera vegada que cap dels dos demanen avançar els comicis estatals o fins i tot una eventual moció de censura a Sánchez, però esta vegada la proclama ha sigut més contundent. Felipe González ha insistit que després de la sentència a Ábalos i els indicis que apunten també a l'exsecretari d'organització Santos Cerdán, dos persones que eren de la confiança de Pedro Sánchez, "hi ha una responsabilitat política evident". "No fa falta que t'espenten. Hi ha un moment en què cal assumir la responsabilitat política. En això consisteix el lideratge no mercenari o el lideratge que es fa càrrec de l'estat d'ànim dels altres", ha assenyalat l'expresident. Amb tot, ha recordat que ell ja ha manifestat en ocasions anteriors que Sánchez havia d'haver convocat ja eleccions.

D'altra banda, ha fet referència a la investigació judicial entorn d'altre expresident, José Luis Rodríguez Zapatero, a propòsit de les joies que l'UCO va trobar en la seua caixa forta durant un escorcoll, valorades en 1,3 milions d'euros en una taxació encomanada pel jutjat de l'Audiència Nacional que instruïx el cas. I ha instat "retornar-les com més prompte millor" si corresponen a regals que va rebre en la seua etapa al capdavant de la Moncloa. En este sentit, li ha reclamat que "explique el que haja d'explicar".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'UCO situa el PNB en l'òrbita de la trama de Leire Díez per mostrar interés en el rescat de Tubos Reunidos]]> El nom del Partit Nacionalista Basc (PNB) ha irromput en la investigació de la trama que envolta a l'exmilitant del PSOE Leire Díez per, suposadament, dur a terme maniobres amb l'objectiu d'entorpir causes judicials i aconseguir ajudes públiques. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha situat la formació jeltzale en les negociacions per al rescat de l'empresa basca Tubos Reunidos, que va rebre de l'Estat una injecció de 112,9 milions d'euros en 2021 en suport per l'impacte de la pandèmia. Així consta en un informe d'esta unitat d'elit de la Benemèrita a què ha tingut accés EFE, que també revela l'interés de l'aleshores president del PNB, Andoni Ortuzar, per l'ajuda a esta companyia especialitzada en la fabricació de tubs d'acer sense soldadura.

La documentació s'ha remés al titular del jutjat central número 6, Santiago Pedraz, que investiga un suposat entramat que buscava desestabilitzar procediments judicials que afectaren el PSOE o el govern espanyol. Anticorrupció sosté que el grup denominat Hirurok (Nosaltres tres, en basc, i presumptament integrat per Leire Díez, l'expresident de la Societat Estatal de Participacions Industrials [SEPI] Vicente Fernández i l'empresari basc Antxon Alonso) hauria dut a terme "accions tendents a l'atorgament" de les ajudes. A canvi d'esta gestió van percebre un total de 114.950 euros per servicis de prospecció de mercats a través de l'empresa Mediacions Martínez, pagaments dels quals consten factures però que l'UCO considera "mentideres" ja que la verdadera motivació" vindria per les gestions efectuades perquè la SEPI aprovara l'ajuda a Tubos Reunidos.

En l'informe, l'UCO explica que Leire Díez i Vicente Fernández "van proposar acudir" a Santos Cerdán i Antxon Alonso (empresari al qual els investigadors consideren soci de l'exdirigent socialista) per a "impulsar" l'ajuda pública quan estava bloquejada. Així mateix, sosté que el grup Hirurok va mediar amb "algun membre del Partit Nacionalista Basc", la cosa que "podria haver contribuït" al fet que l'ajuda es materialitzara.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Begoña Gómez i l'assessora demanen a l'Audiència de Madrid que revoque la retirada del passaport que demana el jutge Peinado]]> Les defenses de Begoña Gómez, dona del president del govern espanyol, i de l'assessora, Cristina Álvarez, han demanat a l'Audiència Provincial de Madrid que revoque com més prompte millor les mesures cautelars que els ha imposat el jutge Juan Carlos Peinado, entre elles la retirada del passaport, en subratllar que no hi ha cap risc de fugida. L'advocat de Gómez, Antonio Camacho, ha presentat un recurs de queixa contra la resolució del jutge Juan Carlos Peinado en què decreta per a ella i Cristina Álvarez la retirada del passaport, la prohibició d'eixir d'Espanya i l'obligació de comparéixer cada quinze dies en el jutjat.

En la mateixa resolució, Peinado acordava l'obertura de juí oral davant d'un tribunal del jurat contra elles per quatre delictes, inclosa corrupció en els negocis i malversació, i també contra l'empresari Juan Carlos Barrabés.

L'advocat de Gómez ha presentat l'escrit un dia abans de la citació per a entregar el passaport. Demana a l'Audiència de Madrid que alce esta i la resta de mesures cautelars per afectar d'una sèrie de drets fonamentals. En l'escrit, que cita Europa Press, argumenta que no hi ha risc de fugida possible, perquè està permanentment sotmesa a un dispositiu de seguretat gestionat per la Policia Nacional, com a dona del president del govern.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barrachina tanca el semestre de representació autonòmica a la UE amb una crida a la reprocitat amb les importacions]]> El conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha reclamat en el Consell de Ministres d'Agricultura de la Unió Europea reciprocitat perquè els productes agroalimentaris importats complisquen les mateixes regles que s'exigixen als agricultors i ramaders europeus. Barrachina, que ha participat en el torn de representació autonòmica que ha exercit la Comunitat Valenciana este semestre, ha defés la posició comuna sobre igualtat de tracte i reciprocitat dels productes agroalimentaris importats a la Unió Europea. En concret, reclama que cap producte agroalimentari procedent de tercers països puga accedir al mercat europeu sense complir les mateixes exigències fitosanitàries que s'apliquen als productes europeus.

També planteja clàusules espill obligatòries i verificables en els acords comercials, reforçar els controls en frontera, més auditories en països tercers, inspeccions físiques i mostrejos en origen, traçabilitat digital completa, sistemes d'alerta ràpida i salvaguardes comercials àgils davant d'incompliments reiterats. Barrachina ha subratllat que "defendre l'agricultura valenciana i espanyola a Europa implica defendre controls reals, etiquetatge clar i les mateixes regles per a tots".

El posicionament comú de les autonomies també reclama reforçar la vigilància preventiva davant de l'entrada de plagues i malalties, harmonitzar els límits màxims de residus amb el règim europeu de substàncies actives i activar mecanismes de reacció ràpida quan es detecten riscos sanitaris, fitosanitaris o incompliments reiterats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zapatero veu motius de nul·litat en l'ús de la informació dels dispositius que serviren al jutge per a imputar-lo en el cas Plus Ultra]]> L'expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero ha apuntat a una possible nul·litat del cas Plus Ultra si no s'acredita quina resolució judicial va autoritzar l'anàlisi de les converses de WhatsApp intervingudes que van motivar la "imputació" a l'exlíder socialista. El seu advocat, Víctor Moreno, ha enviat un escrit al jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama en què adverteix que, sense autorització, estes converses "han de ser excloses del procediment", "amb les conseqüències processals" que podria suposar, inclosa la possibilitat de "promoure un incident de nul·litat". Zapatero està investigat com a presumpte líder d'una trama de tràfic d'influències en favor del préstec de 53 milions de l'aerolínia Plus Ultra a canvi de suposades comissions, en què també estan imputades les filles.

La defensa de l'expresident del govern espanyol reclama la Fiscalia que indique quina resolució judicial va autoritzar "les forces policials a l'anàlisi de les comunicacions privades", perquè assegura que no l'ha aconseguida trobar, ni dirigida a Anticorrupció ni a la policia judicial sobre el dispositiu.

Moreno es refereix a un disc dur "crucial" que conté converses d'un advocat imputat en el cas, Miguel Palomero, i altres "privades de tercers afectats per les entrades i registres" que es van practicar en 24 d'octubre de 2024 en atenció a sol·licituds de cooperació jurídica internacional de França i Suïssa, en què inicialment s'investigava una presumpta xarxa internacional de blanqueig de capitals vinculada a fons procedents de Veneçuela.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les Corts amplien el calendari de sessions per a aprovar la llei d’acompanyament dels pressupostos abans d’agost]]> La Mesa de les Corts, on el PP i Vox tenen majoria absoluta, ha decidit este dimarts ampliar el període de sessions fins al 31 de juliol perquè el parlament valencià aprove abans del mes d’agost la llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat, una norma imprescindible perquè es puguen aplicar els comptes públics.

El projecte de llei d’acompanyament és essencial perquè els pressupostos entren en vigor, donat que contempla les reformes tributàries o administratives necessàries perquè es puguen aplicar els comptes públics.

El Consell va aprovar la setmana passada l'avantprojecte de llei d'estes mesures, setmanes després de donar llum verda al projecte de pressupostos per a 2026, que ascendeix a 33.305 milions d'euros, 1.014 milions més que en 2025. Esta aprovació dels pressupostos d'enguany va arribar dies després que Vox anunciara un acord amb el Consell basat en tres pilars: prioritat nacional, reducció fiscal i accés a l'habitatge.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les víctimes de la dana demanen a Madrid mantindre viva la comissió del Congrés i llevar l'aforament a Mazón]]> Les associacions de víctimes de la dana majoritàries s'han reunit este dimarts amb els grups parlamentaris que van impulsar la comissió sobre la barrancada al Congrés per a reclamar que mantinguen viu l'òrgan d'investigació de responsabilitats polítiques. "Que continuen amb el treball de preguntar a les persones a les quals la jutgessa (de Catarroja) no pot citar", ha manifestat a les portes de les Corts Generals, acompanyada d'un grup de desenes de damnificats, la presidenta de l'Associació de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre, Mariló Gradolí. Considera que les últimes revelacions, com el xat de WhatsApp dels consellers, evidencien que queden moltes proves a aflorar per a esclarir la gestió de la crisi. Gradolí espera reunir-se amb tots els grups amb l'excepció de PP i Vox, que van votar en contra d'esta comissió.

Els familiars de les víctimes també han escenificat a les portes del Tribunal Constitucional la demanda d'emparament, que van presentar el 10 de juny, per a aconseguir que s'alce l'aforament a l'expresident Carlos Mazón, després que el ple de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) rebutjara l'exposició motivada de la magistrada de Catarroja i la possibilitat d'investigar l'expresident.

A les portes del Congrés, l'advocada de l'Associació de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre, Míriam Salmerón, ha defensat que l'aforament s'ha d'aplicar de manera restrictiva i Mazón no se n'hauria de beneficiar perquè "hem demostrat que fa un ús espuri de l'escó" i "no n'hi ha nexe funcional entre els presumptes delictes que se li podien imputar amb l'activitat com a diputat. L'advocada considera que el TSJCV va "usurpar funcions d'una audiència provincial" quan va "resoldre el fons" de la possible investigació a Mazón, entrant a "deliberar sobre el tipus penal i la posició de garant", en lloc de limitar-se a assumir o no la causa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La condemna d'Ábalos, a les Corts: PP i Vox exigixen eleccions, el PSPV la qualifica de desproporcionada i Compromís parla d'anomalia jurídica]]> Els síndics de les Corts han parlat este dilluns de la sentència que ahir va condemnar el valencià José Luis Ábalos a 24 anys de presó per delictes d'organització criminal, suborns, malversació i tràfic d'influències. Preguntats en la roda de premsa posterior a la Junta de Síndics, per al PSPV la sentència és desproporcionada, Compromís la qualifica d'anomalia jurídica i PP i Vox demanen la convocatòria urgent d'eleccions.

El síndic del PP, Nando Pastor, ha dit que la secretària general del PSPV, Diana Morant, i el propi partit "ho tenen mal". Pastor ha assegurat que la valenciana és la delegació socialista "més sanchista". També ha criticat el "paper de Compromís", que ha lamentat que dedique més temps a Víctor de Aldama (condemnat a 4 anys i mig pero que no entrarà en presó per haver col·laborat en la justícia) que a la sentència. El síndic popular ha dit que la sentència "és la gota que colma el got per a poder demanar una convocatòria electoral en clau nacional urgent".

El síndic del PSPV, José Muñoz, ha declarat que respecta les decisions judicials i que "qui la fa l'ha de pagar". Muñoz ha considerat la sentència desproporcionada. "En el cas de Maje se li va condenar a 22 anys de presó, en el cas dels pares d'Asunta, la condemna va ser de 18 anys; José Luis Ábalos ha sigut condemnat a 24 anys de presó", ha esgrimit. També ha considerat "perillosa" la sensació d'impunitat que la sentència atorga a Víctor de Aldama i ha lamentat que les causes contra el PP se dilataren durant més d'una dècada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Audiència de València absol el 'ionqui dels diners' i quatre acusats més pels contractes de la Regidoria de Cultura de València]]> L'Audiència de València ha absolt l'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, i quatre acusats més en la peça E del cas Taula, dins de la macrocausa Imelsa, que jutjava possibles irregularitats en els contractes de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València entre els anys 2003 i 2006.

Els altres quatre absolts dels delictes de prevaricació, suborn i malversació són Vicente Burgos, exdirectiu de la Fundació Jaume II el Just, i tres representants legals o apoderats d'empreses adjudicatàries: Enrique Aleixandre, Carlos Turró i Carlos Vicent.

El tribunal e la secció quinta de l'Audiència ha conclòs que les proves exposades no han permés acreditar el frau en les contractacions ni el cobrament de comissions il·legals a canvi, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez es reafirma en la continuïtat del seu govern, "malgrat les pedres en el camí", en la primera intervenció després de la condemna a Ábalos]]> El president del govern, Pedro Sánchez, ha fet referència, per primera vegada este dimarts al matí, a les veus que demanen que convoque eleccions, després que el Tribunal Surprem va condemnar ahir a 24 anys de presó a qui va ser ministre de Transports i secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos. Sánchez ha afirmat, davant dels qui es pregunten per què vol continuar el seu executiu "malgrat totes les dificultats i les pedres en el camí", que ho fa per a millorar la vida de la gent.

El president ha defensat la continuïtat del seu govern en la intervenció que ha fet en una trobada sobre polítiques de suport a la discapacitat i la dependència i enmig de noves peticions de dimissió per part de l'oposició després de la sentència del cas Mascaretes, pel qual el Tribunal Suprem ha condemnat a 24 anys de presó l'exministre José Luis Ábalos.

El cap de l'executiu, que ahir no es va pronunciar sobre la condemna, ha fet les declaracions en un acte en què ha anunciat que en la reunió del Consell de Ministres d'este dimarts s'aprovarà un reial decret llei amb la més inversió en dependència de la democràcia, un total de 2.218 milions extra. Segons ha dit, la decisió fa d'esta jornada un d'eixos dies que recorden per què val la pena dedicar-se al servici públic. "I als qui es pregunten per què este executiu vol continuar malgrat totes les dificultats i les pedres en el camí, la resposta és esta, la resposta és ací", ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell de Ministres aprova un increment extra de 2.218 milions d'euros per a la dependència]]> El Consell de Ministres, reunit al palau de la Moncloa, ha aprovat este dimarts un reial decret per a augmentar el finançament de la dependència en 2.218 milions d'euros extra per a enguany. "Hui el Consell de Ministres, que celebrarem en escassos minuts, aprovarà un Reial decret llei amb la inversió en dependència més gran de la nostra història democràtica. Estem parlant en concret de 2.218 milions d'euros extra per a cuidar més i millor a qui més ho necessiten", ha avançat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una trobada sobre polítiques de suport a la discapacitat i la dependència, a la seu de l'IMSERSO.

D'esta manera, l'aportació de l'Estat a este pilar de l'estat del benestar superarà els 7.200 milions d'euros el 2027, ha assegurat Sánchez. Esta reforma ampliarà les quantitats que l'Estat repartix a les comunitats autònomes per cada persona que té reconegut un grau de dependència i implica duplicar les quanties de les persones que necessiten més recursos. En total, estos increments impliquen que l'aportació econòmica del Govern a la dependència arribarà als 5.513,8 milions d'euros en 2026 i als 7.239,4 milions d'euros en 2027.

Es tracta d'una reforma estructural que amplia les quanties que l'Estat transferix als governs autonòmics per cada persona que té reconegut un grau de dependència, i implica duplicar les quanties de les persones que requerixen més suports.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els socis de govern demanen al PSOE mesures més contundents contra la corrupció]]> Els socis del govern de Pedro Sánchez han valorat positivament la condemna imposada este dilluns del Tribunal Suprem a l’exministre de Transports José Luis Ábalos, condemnat a 24 anys i 3 mesos de presó per les irregularitats relacionades amb la compra de mascaretes durant la pandèmia i per contractacions irregulars en empreses públiques; però demanen mesures al PSOE i la mateixa contundència amb els corruptors.

La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha expressat el seu respecte i s'ha mostrat sorpresa que l'empresari Víctor de Aldama no ingresse a la presó. 

El Tribunal Suprem ha condemnat Ábalos a 24 anys i tres mesos de presó per mossegades en la compra de mascaretes en pandèmia i per la contractació irregular de dones en empreses públiques; a més, ha imposat una pena de 19 anys i huit mesos de presó al seu exassessor Koldo García, mentre que al comissionista Víctor de Aldama li suspén la pena de quatre anys i mig després de col·laborar amb la Justícia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'exdirector general d'Emergències es desvincula de l'àudio retallat de l'Aemet que investiga un jutjat de Llíria]]> Alberto Martín Moratilla, que era director general d'Emergències de la Generalitat el 29 d'octubre de 2024, ha negat este dilluns en la compareixença a la comissió d'investigació de la dana del Congrés haver tingut cap vinculació amb la filtració d'un àudio manipulat de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Este arxiu reproduïa la conversa telefònica entre una treballadora del Centre de Coordinació d'Emergències de l'Eliana i una tècnica d'Aemet, en la qual la segona l'informava que es mantenia l'avís roig i advertia que la situació es complicaria de cara a la vesprada.

L'audio que es va difondre en diversos mitjans era una versió retallada, que deia que les precipitacions màximes "anirien cap al nord i cap a l'interior", per a fer l'efecte que els meteoròlegs no havien alertat del perill i que no anaven a "marejar" amb els avisos. La filtració de l'àudio és investigada en un jutjat d'instrucció a Llíria, que té un informe de la Guàrdia Civil que apunta al fet que dos càrrecs de la Conselleria d'Interior van tindre accés a la gravació: l'exsotssecretari Ricardo García —a qui la Fiscalia demana investigar en la causa— i el mateix Martín Moratilla.

"Mai en la meua vida he tingut ni accés a eixa gravació, ni m'han donat cap mena de gravació, ni jo tinc claus per a accedir a l'agència a cap mena de gravació. No li la vaig passar a Presidència, ni manipulada ni res. La primera vegada que vaig sentir jo eixa gravació va ser a través de xarxes socials i de premsa", ha garantit de manera categòrica, a preguntes de la diputada de Compromís, Àgueda Micó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Feijóo reclama eleccions urgents i el PSOE qüestiona la suspensió de la pena a Aldama]]> Les reaccions a la sentència del cas Mascaretes no han tardat en arribar. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha convocat una roda de premsa per a analitzar la sentència. Durant la intervenció, Feijóo ha recordat que Ábalos era el número 2 de Pedro Sánchez, ha expressat màxim respecte a les decissions judicials i ha qualificat la situació de la política espanyola de "gravíssima". "La justícia ha parlat i ara té que parlar la política", ha afegit. El líder dels populars ha assenyalat a Pedro Sánchez com a responsable polític. "És Pedro Sánchez qui ara ha d'anarse'n", ha defensat. "Pedro Sánchez se n'ha d'anar darrere d'ell", "és la fi de l'escapada", ha defensat. El líder del principal partit de l'oposició ha afegit que d'esta situació només se pot ixir convocant eleccions "de forma immediata".

Preguntat per la premsa, Feijóo s'ha dirigit als "socis" de la investidura i els ha preguntat que més necessiten per a retirar-li el suport a Sánchez. Feijóo, en tot cas i a preguntes dels periodistes, ha insistit en què no presentarà una moció de censura perquè no la pot guanyar i només donaria alé al president del govern.

El president del govern, Pedro Sánchez, tenia un acte este matí al Teatre Reial de Madrid, però no ha fet declaracions sobre la sentència. Sí s'ha pronunciat ha sigut el ministre Óscar Puente qui, en un missatge en X, ha escrit, en al·lusió a Aldama: "Li ha eixit a compte. Quin èxit! Tot un exemple per a la joventut d'este país. Entre este i el nóvio…", en referència, en este cas, a la parella d'Isabel Ayuso.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bernabé acusa el Consell de "sostraure" i "manipular" proves de la dana mentre PP i Vox diuen que la delegada no admet la seua "corresponsabilitat"]]> "Tot es va fer malament, perquè tot es va fer tard", ha sentenciat la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, per a resumir la gestió de la Generalitat de l'emergència per la dana en la seua declaració de la comissió d'investigació del Congrés. En línia amb l'exposició que va eren el jutjat de Catarroja, Bernabé ha insistit a culpar d'imprevisió el govern valencià, a què retrau haver convocat massa tard el Cecopi, que ha descrit com un "caos". Acusa el Consell d'haver incomplit el Pla d'Inundacions des de la preemergència (quatre dies abans de la barrancada) d'haver ocultat informació als organismes de l'estat en el Cecopi i d'haver-se enfocat només a construir un relat per a ocultar estes irregularitats, fins i tot alterant evidències. El govern valencià "va sostraure" i "va manipular proves" per a tractar d'evitar que es coneguera què havia passat, ha afirmat textualment.

"És que jo em vaig assabentar, no sé quant temps després, que havia manipulat un àudio on deien ara 'ens hem de preocupar nosaltres dels barrancs'. I m'he assabentat fa quatre dies que a les sis de la vesprada ja sabien membres del Cecopi que s'estava desbordant el riu a Chiva, i un poc més tard a Torrent. I ells ho han negat una vegada i una altra, i mai van dir res en el Cecopi" (...). El que va passar el dia 29 va ser l'anatomia del despropòsit", ha afirmat, a manera de balanç de la gestió de la Generalitat durant la crisi.

Ha lamentat que a diferència del que es va fer anys anteriors, en 2024 no hi va fer-se la reunió prèvia de coordinació davant la previsió de les danes, per a assenyalar que sempre s'anava un pas per darrere de la crisi. Ha ubicat en el migdia del 29-O el punt d'inflexió sobre la barrancada. En eixe moment, l'exconsellera Salomé Pradas va rebutjar la seua oferta perquè reclamara la Unitat Militar d'Emergències. "Li vaig demanar a les 12 que reclamara l'UME. Si s'haguera fet llavors, tot probablement hauria canviat radicalment", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem condemna Ábalos a 24 anys de presó per delictes d'organització criminal, suborns, malversació i tràfic d'influències]]> El Tribunal Suprem ha condemnat l'exministre de Transports i exdiputat per València José Luis Ábalos a 24 anys de presó per delictes d'organització criminal, suborns, malversació i tràfic d'influències. En el mateix pronunciament, Koldo García ha sigut condemnat a dènou anys pels mateixos delictes.

L'alt tribunal també ha condemnat Víctor de Aldama a quatre anys i mig, "però li suspenen l'execució de la pena per la seua aportació al descobriment dels delictes i amb la condició de no delinquir, presentar un informe semestral d'activitats i fer un any de treballs en benefici de la comunitat", explica la resolució. A l'eixida del tribunal, Aldama s'ha mostrat satisfet per la sentència.

Adoptada per unanimitat, la resolució judiciall conclou que Ábalos, Garcia i Aldama "formaren una organització criminal amb repartiment de funcions que va cometre greus delictes de corrupció".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana registra sis morts atribuïbles a la calor en sis dies consecutius, del 30 de maig al 4 de juny]]> La Comunitat Valenciana ha registrat sis morts atribuïbles a la calor des de l'1 de maig. Totes (cinc dones i un home) s'han registrat en un període de sis dies, entre el 30 de maig i el 4 de juny.

Així ho indica el sistema de vigilància de la mortalitat diària del Ministeri de Sanitat, conegut com a MoMo, segons els càlculs per al període estival de les persones que han faltat per damunt de les previsions estadístiques en este segment temporal.

El MoMo estima que hi ha 215 defuncions atribuïbles a la calor des de l'1 de maig a tot Espanya: 146 dones i 69 homes. De les sis morts a la Comunitat Valenciana, cinc han tingut lloc a la província de València i la sisena a la de Castelló. A Alacant no se n'ha registrat cap.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Congrés interroga este dilluns la delegada del govern i l'exdirector d'Emergències de la Generalitat sobre la gestió de la dana]]> La comissió del Congrés que investiga la catàstrofe de la dana del 29 d'octubre del 2024 reprendrà este dilluns la faena amb les compareixences de la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, i de l'aleshores director general d'Emergències de la Generalitat, Alberto Martín Moratilla.

La sessió l'obrirà Bernabé, que ja va declarar davant de la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal per la barrancada. En la seua compareixença judicial, la delegada va assegurar que va advertir a les 19:00 hores, durant la reunió del Cecopi, del desbordament del barranc de Poio després de rebre una telefonada de l'alcaldessa de Paiporta, que li havia alertat que hi havia persones ofegant-se.

Segons el seu relat, en eixe moment va demanar a l'aleshores consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, que enviara l'ES-Alert a la població i que l'estenguera a tota la província. També va explicar que havia oferit la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME) a les 12:23 hores, encara que la petició formal no va arribar fins després de les 14:54 hores. Fins i tot, segons va relatar, en una telefonada a les 14:33 hores va insistir a Pradas: "Demaneu-me l'UME, per favor".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Acaba sense acord la reunió extraordinària del CGPJ per a decidir si expedienten el jutge Peinado]]> Acaba sense acord la reunió extraordinària de la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) celebrada este diumenge per a estudiar la resolució que va emetre dissabte el jutge Juan Carlos Peinado. La interlocutòria enviava a juí Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i també apuntava que els seus escortes podrien ajudar-la en una possible fugida. La comissió ha programat una reunió dilluns per a tractar d'arribar a un acord i estudiar si expedienta Peinado per les afirmacions que fa en el document.

La reunió, que s'ha celebrat de manera telemàtica, ha arribat després que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, traslladara este dissabte la "més enèrgica queixa" al CGPJ i sol·licitara l'adopció de "les mesures que puguen resultar procedents fent ús de les seves atribucions". Hores abans, Peinado va enviar a juí Begoña Gómez per quatre delictes i va fixar com a mesures cautelars la retirada del passaport, la prohibició d'eixir del territori nacional i una compareixença quinzenal en el jutjat.

En la resolució, el magistrat apunta que "no hi ha dubte" que els agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat que formen part de l'escorta de Gómez "poden ser precisament els que col·laboren en l'acció o accions que es duguen a terme per a facilitar la fugida que faça impossible que l'acusada es trobe a la disposició de la justícia", tant si és per iniciativa pròpia o seguint ordes dels seus superiors jeràrquics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rafa Carrió, de Compromís, assumix l'alcaldia de Dénia]]> Dénia (Marina Alta) ha viscut este dissabte un canvi institucional destacat amb la investidura de Rafa Carrió, de la coalició Compromís, com a nou alcalde de la ciutat. El relleu es produïx en compliment de l'acord de govern subscrit a l'inici de la legislatura entre el PSPV i la formació valencianista, que contemplava l'alternança en la màxima responsabilitat municipal una vegada transcorreguts tres anys de mandat.

Carrió pren així el testimoni de Vicent Grimalt, que va formalitzar la renúncia durant un ple extraordinari celebrat el 15 de juny, posant fi a una etapa de més d'onze anys al capdavant de l'Ajuntament. Durant el comiat, Grimalt ha reivindicat la transformació urbana, cultural i social experimentada per la ciutat des del 2015, alhora que ha agraït el suport rebut per la ciutadania i els diferents col·lectius locals.

En les hores prèvies a la seua investidura, Carrió ha llançat un missatge de consens i diàleg dirigit a totes les forces polítiques amb representació municipal. El nou alcalde ha manifestat la voluntat de governar per al conjunt de la ciutadania i de buscar acords en els grans projectes estratègics de la ciutat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Moncloa denuncia l'"obsessió" del jutge Peinado contra Begoña Gómez mentre el PP demana eleccions]]> La decisió del jutge Juan Carlos Peinado, feta pública este dissabte, d'obrir juí oral a Begoña Gómez i imposar-li mesures cautelars —retirada del passaport, prohibició d’eixir d’Espanya i compareixences quinzenals al jutjat— ha provocat una allau de reaccions polítiques tant en les files socialistes com en les d'altres formacions polítiques. També s'hi han pronunciat els sindicats policials, que consideren una "autèntica barbaritat" que el jutge insinue que personal adscrit a la seguretat del president puga col·laborar en la hipotètica "fugida" de Gómez.

Des de la Moncloa i el PSOE han carregat amb duresa contra la resolució judicial. Fonts del govern espanyol han qualificat la decisió de "persecució", "obsessió" i "desproporció", especialment pel fet d’imposar mesures cautelars a una persona sense antecedents i amb arrelament familiar i professional a Espanya.

Els socialistes sostenen que el que ha ocorregut este dissabte és "un pas més en eixa estratègia" i consideren que les mesures cautelars adoptades són "desmesurades, desproporcionades i impossibles de justificar" després de "dos anys d'investigació en els quals no ha aparegut prova que acredite cap delicte".

Continua llegint-ho en el web

]]>