<![CDATA[À Punt - Articles]]> 10 <![CDATA[À Punt - Articles]]> <![CDATA[Maite Vela (Redeia): “Si tots els operadors complixen, una apagada com la de fa un any no pot tornar a passar”]]> La delegada a la Comunitat Valenciana de Redeia, matriu de Red Eléctrica, Maite Vela, ha assegurat en una entrevista en Les notícies del matí d’À Punt que una apagada com la que va afectar la península Ibèrica fa poc més d’un any “no pot tornar a passar” si tots els actors del sistema elèctric complixen amb les seues obligacions.

Vela ha explicat que Red Eléctrica està “quaranta anys treballant per a garantir la seguretat del sistema elèctric” amb “els estàndards més alts de qualitat i seguretat” i ha remarcat que, després de l’apagada, els canvis normatius han reforçat tant el paper de l’operador del sistema com els mecanismes de control sobre la resta d’operadors.

“Si tots els operadors complixen amb la seua funció, això no pot tornar a passar”, ha insistit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La directora de l’aeroport de Castelló apunta a un estiu de rècord amb setze rutes operatives]]> L’aeroport de Castelló, l’únic de gestió autonòmica de la Comunitat Valenciana, manté l’aposta pel creixement de rutes i passatgers i per la consolidació del seu vessant industrial i aeroespacial. Així ho ha explicat la directora, Raquel París, en una entrevista en Les notícies del matí d’À Punt. L’aeroport afronta el 2026 amb la seua operativa més gran fins ara, amb setze rutes confirmades, 2.400 vols regulars i 400.000 places previstes.

París ha detallat que l’estratègia de la infraestructura passa per la diversificació de l’activitat. “Per un costat volem el creixement de rutes i passatgers i també el desenvolupament de les empreses de manteniment d’aeronaus i del sector aeroespacial”, ha assenyalat. L’objectiu —ha afegit— és atraure noves companyies i reforçar el paper de l’aeroport com a motor econòmic del territori.

Segons París, les dades del primer trimestre ja reflectixen un increment del 16,5% en el nombre de passatgers respecte a l’any anterior. De cara a l’estiu, les previsions apunten a mantindre la tendència de creixement, malgrat el context internacional marcat per la incertesa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[María Pastor i Leire Arellano, bellees del foc 2026: “Ha sigut un moment inoblidable”]]> Alacant ja té des d’este cap de setmana les seues màximes representants per a les Fogueres de 2026. María Pastor, de la foguera Esplanada, i Leire Arellano, de la foguera Plaça del Mediterrani, han sigut elegides bellea del foc i bellea del foc infantil, respectivament. Les dos han participat este dilluns en el programa Les notícies del matí d’À Punt, en la seua primera entrevista televisiva després de l’elecció.

La nova bellea del foc, María Pastor, ha reconegut que va viure la gala amb intensitat i sorpresa. “Ho vaig viure molt ràpid, amb moltíssims nervis, però també amb molta il·lusió. Encara no puc creure el que va passar”, ha explicat. Pastor ha destacat també l’emoció del moment en què va escoltar el seu nom: “No m’ho podia creure, les meues companyes em deien 'ix, ix, que eres tu'”.

Per la seua part, Leire Arellano ha assegurat que la seua elecció va ser “molt emocionant” i que ho va viure amb “molta il·lusió i alegria”. A més, ha subratllat el suport de la seua comissió, que enguany fa història en aconseguir per primera vegada una bellea del foc infantil: “Estaven allí esperant-me i em van animar moltíssim, va ser molt emocionant”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde d'Alcoi: "La participació plena de les dones en la festa és una realitat"]]> Alcoi es convertix el cap de setmana en epicentre festiu de la Comunitat Valenciana amb la celebració dels Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, un patronatge que complix 750 anys. Les festes, que emetrà la televisió d'À Punt, estan declarades d'interés turístic internacional des del 1980 i han sigut a més reconegudes com a bé d'interés cultural immaterial (BIC). Este divendres comença ja la Trilogia Festera, amb el Dia dels Músics i l'esperada nit de l'Olla. La ciutat bull d'emoció i ho té ja tot preparat, amb "moltíssimes ganes de gaudir de la festa", ha dit l'alcalde, Toni Francés, entrevistat en Les notícies del matí.

Segons ha explicat, les celebracions dels dies grans es traslladen enguany al cap de setmana en lloc de mantindre les dates oficials del 22 al 24 d'abril, com ja s'ha fet altres vegades, per un acord que ja figura en els estatuts de l'associació de Sant Jordi, principal impulsora. L'objectiu és intentar acostar als dies no laborables el punt àlgid de la festa perquè més persones puguen gaudir-les, tant els visitants com els festers. "Ahí estan les dades, Alcoi està ple de gom a gom", ha dit l'alcalde.

En un any marcat per la polèmica entorn de la presència o no de les dones en esdeveniments festius arran de l'ocorregut en la Setmana Santa de Sagunt, Francés ha reivindicat el cas alcoià com a un exemple d'inclusió. "Fa anys que hem fet passos importants per a la participació plena de les dones en la festa. Hui podem dir que eixa participació en igualtat de drets és una realitat gràcies al treball conjunt de la societat, els festers i festeres i a l'impuls decidit per part de l'Ajuntament d'Alcoi".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El president del Gremi de Llibrers de València: “El sector està sa a la Comunitat Valenciana; tenim cinc noves llibreries, la majoria de barri”]]> “El sector de llibre a la Comunitat Valenciana està sa; de fet, l’informe del Gremi de Llibrers revela que en l’últim curs tenim cinc noves altes de llibreries, la majoria llibreries de barri, i en uns temps en què el xicotet comerç es veu envaït per les grans superfícies, el sector de les llibreries està fort”. És l’estat de salut que presenta un sector que este dijous viu el seu dia gran, el Dia del Llibre, a ulls del president del Gremi de Llibrers de València, Juan Pedro Font de Mora.

Paral·lelament a la venda de llibres, tampoc va malament l’hàbit lector, encara que el sector troba un mur encara pendent de tombar: l’abandonament d’este hàbit en l’adolescència. Els informes revelen que els xiquets i els adolescents lligen, encara que en esta etapa és moltes vegades crítica perquè és quan molts lectors abandonen l’hàbit, com ha explicat Font de Mora.

“Hi ha un sector, el dels adolescents, que deixa de llegir. És la barrera que hem de trencar i, en canvi, hi ha un món d’escriptors que escriu per a ells i que per a ells [els adolescents] esta gent són els seus ídols. De fet, en la Fira del Llibre, les cues més llargues sempre són les dels escriptors que escriuen per a la gent jove”, exposava el president del Gremi de Llibrers de València durant la intervenció, este dijous, en Les notícies del matí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Col·legi d'Advocats de València resol alguns dubtes sobre la regularització extraordinària de migrants]]> El procés de regularització extraordinària de migrants impulsat pel govern espanyol ja està en marxa i comença este dilluns l'atenció presencial en més de 400 oficines. Vora mig milió de persones que viuen a Espanya sense papers podran legalitzar la seua situació administrativa i obtindre un permís temporal per a treballar. Rebeca Lino, vicedegana del Col·legi d'Advocats de València (ICAV) i especialista en estrangeria, ha resolt en una entrevista este dilluns en Les notícies del matí els principals dubtes i problemes que planteja este procés, contra el qual la Generalitat ja ha anunciat que recorrerà judicialment en considerar que s'adopta sense una memòria econòmica clara ni coordinació amb les comunitats autònomes.

Segons ha recordat Lino, este permís de residència a Espanya no és vitalici, sinó que es dona amb una vigència només d'un any a les persones que complisquen les condicions d'arrelament, que estigueren al país des d'abans de l'1 de gener del 2026 i que manquen d'antecedents penals. Passat este període, els interessats poden demanar la pròrroga i continuar el procés per les vies habituals que establix la llei d'estrangeria, sempre que s'ajusten als requisits: "Si no complixen, no podran renovar i es quedaran sense documentació", ha aclarit.

A diferència d'altres procediments de regularització semblants que s'han dut a terme en èpoques anteriors, com el 2000, 2005, o fins i tot el 2024 amb motiu de la dana, l'actual té un "matís positiu", ha explicat l'experta. Perquè esta vegada els sol·licitants, una vegada han presentat la documentació a l'administració, reben una autorització provisional que els habilita per a treballar fins que obtenen la resolució definitiva del seu cas. En cas afirmatiu, podran quedar-se durant el període de vigència d'un any, però si els deneguen la regularització per no complir els requisits, eixe permís provisional es revoca i tornen a quedar en situació irregular, sense poder treballar ni viure a Espanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Daniel Juan (Arxidiòcesi de València): "El patiment d’una persona abusada és molt difícil de reparar, però alguna mesura moral s’havia de fer"]]> Des d'este dimecres, les víctimes de pederàstia del clergat espanyol ja poden sol·licitar una reparació en l'Oficina per al Reconeixement i la Reparació dels Abusos Sexuals en l'àmbit de l'Església catòlica, acabada d'estrenar. Es tracta d'un mecanisme compartit entre el sector eclesiàstic i l'Estat, fruit d'un protocol segellat el passat 30 de març, que té com a objectiu la restauració i indemnització de les víctimes d'aquells casos en què no s'ha pogut acudir a la justícia, bé perquè han prescrit o perquè el presumpte agressor ha mort.

Des de l'Arxidiòcesi de València han valorat este pas com a "històric" i remarquen que, a partir d'ara, "s'obri una nova porta" en la reparació integral a les víctimes. Així ho ha assenyalat una entrevista en Les notícies del matí Daniel Juan Tortosa, delegat episcopal de Prevenció d’Abusos i responsable de l'Oficina de Protecció al Menor de l’arquebisbat de València, que es va posar en marxa el 2020. En este sentit, ha remarcat que la circumscripció valenciana de l'Església ha sigut pionera en esta mena d'actuacions, perquè ara fa cinc anys, al 2021, ja va activar un protocol de prevenció i detecció d'abusos sexuals en l’àmbit educatiu, catòlic i pastoral.

"El patiment d’una persona abusada i del seu entorn és molt difícil de reparar, però alguna mesura a escala moral s’havia de fer. Este protocol és una porta diferent de la porta eclesial", ha apuntat Juan Tortosa, en referència al nou mecanisme mixt Estat-Església que ara entra en vigor, amb l'oficina que estarà coordinada pel defensor del poble i adscrita al Ministeri de Justícia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’astrofísic Fernando Ballesteros avança que Artemis II és el pas previ per a tindre una base permanent a la Lluna]]> L’astrofísic de la Universitat de València, Fernando Ballesteros, ha avançat que la missió Artemis II, amb el primer vol tripulat al voltant de la Lluna en més de cinquanta anys, és un pas previ perquè es puga establir una base permanent al satèl·lit. “Per a tindre una base permanent a la Lluna, abans s’ha d’establir bé el sistema de coets i un mecanisme d’anada i tornada. És important fer proves per a saber que pots dur gent rutinàriament i que estiga en bones condicions físiques”, ha assegurat. 

En una entrevista este dimarts en Les notícies del matí, l’investigador ha comparat esta missió amb la de l’Apollo. Ha detallat que, tot i que la tecnologia bàsica és la mateixa, les grans diferències s’aprecien en la millora informàtica —”ara les trajectòries les fan programes molt sofisticats—, l’optimització del combustible i l’evolució del disseny dels coets, que ara són més potents amb habitacles més grans. 

Pel que fa als avanços científics, Ballesteros té clar que el més important és haver fet l’òrbita més llarga al voltant del satèl·lit. “Havíem perdut esperit d’aventura i ara hem représ el fet d’enviar gent a fer una cosa que pot fer una màquina [...] La cara oculta de la Lluna ja la coneixíem. No és un misteri, però és emocionant vore-la per primera vegada així”, manifesta. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ángel Zaera (ATV): “Les incidències amb les noves deduccions autonòmiques se solucionaran la setmana que ve”]]> La campanya de la renda 2025-2026, que va començar dimecres i s’allargarà fins al 30 de juny, ha començat amb incidències en l’aplicació de les noves deduccions autonòmiques. El director general de l’Agència Tributària Valenciana (ATV), Ángel Zaera, ha llevat ferro a la situació i ha assegurat que es tracta d’un “desajust temporal” que quedarà resolt a partir de la setmana que ve, possiblement, ja des de dimarts.

En una entrevista en Les notícies del matí, Zaera ha explicat que el problema "no respon a cap error informàtic ni és atribuïble a cap administració", sinó a un "desajust" de terminis entre l’aprovació de les noves mesures fiscals i l’adaptació del programa estatal Renda Web.

Segons ha detallat, els contribuents podran presentar la declaració amb normalitat a partir de la setmana que ve, una vegada habilitada la casella per a aplicar les noves deduccions autonòmiques. A més, ha garantit que aquelles persones que ja hagen presentat la declaració sense incloure-les "podran corregir-ho fàcilment" sense necessitat de fer una rectificativa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pla Barber (Caixa Ontinyent), sobre la guerra al Pròxim Orient: “La banca espanyola està molt sanejada i és una de les millors d’Europa”]]> El president de Caixa Ontinyent, Josep Pla Barber, s’ha mostrat confiat sobre la fortalesa del sistema bancari espanyol a l’hora d’enfrontar els possibles efectes econòmics si s’allarga la guerra al Pròxim Orient, després dels atacs dels Estats Units i Israel a l’Iran fa poc més d’un mes. Tot i això, sí que ha reconegut que la incertesa del conflicte pot acabar provocant unes pujades de preu més altes, un repunt de la inflació i una caiguda de les borses. 

“Estàvem en una situació prou estable, amb uns interessos raonables i una taxa d’inflació raonable, però la incertesa és molt gran i no sabem on anirà. La part positiva és que els bancs espanyols són molt més potents, amb matalassos de capital i de liquidesa que no tenien en altres crisis. La banca espanyola està molt sanejada i possiblement siga de les millors en l'àmbit europeu”, ha declarat. 

En una entrevista este dimecres en Les notícies del matí, el president de Caixa Ontinyent ha anunciat els resultats del 2025 de la que és l’única caixa d’estalvis a la Comunitat Valenciana i una de les dos úniques que queda a tot Espanya, juntament amb la balear Caixa Pollença. En el 2025, l’entitat va obtindre uns beneficis nets de catorze milions d’euros, un 20% més que en 2024. A més, la ràtio de capital s’ha elevat fins al 24,4%, un indicador que, diu, “demostra la solvència de la caixa”. “Això significa que de cada cent euros que deixem, 24 euros són nostres. És una mostra del futur que tenim al davant”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sandra Capsir (Bromera): "Les editorials hem de saber conversar amb les formes d'oci digital i convertir-les en altaveus de la creació literària"]]> L'abril és el mes del llibre per excel·lència, i enguany arriba amb un aniversari literari de pes: l’editorial Edicions Bromera, fundada a Alzira en gener del 1986, fa quaranta anys. L'informatiu matinal d'À Punt, Les notícies del matí, ha entrevistat este dimarts Sandra Capsir, la directora general, que ha fet un repàs de la trajectòria d'este projecte empresarial i cultural creat per Josep Gregori per a fomentar el llibre en valencià, actualment integrat en el grup Planeta. Mirant arrere, diu, el balanç és "positiu".

Són quatre dècades a l'esquena en què hi ha hagut moments "complicats", com la crisi del 2012 que va provocar retallades en el sector editorial, la pandèmia del 2020 o la recent dana d'octubre del 2024, enumera. Però amb les adversitats s'entremescla la consecució de fites que l'editorial valenciana reivindica amb orgull, entre altres, l'avanç en la professionalització del sector o haver sigut capaços de "consolidar equips estables" en un context marcat pels baixos índex de lectura en llengua pròpia, entre el 2% i el 3%. "Som un sector que és exemple de resiliència, hem hagut d'adaptar-nos als canvis en la forma de llegir i als sotracs econòmics", resumix Capsir.

La directiva ha abordat els reptes que enfronta el sector del llibre en un moment marcat per la irrupció de les noves formes de consum digital i ha recalcat que, en contra de la creença generalitzada, no és cert que la població de menys edat haja perdut interés per la lectura. "Els joves lligen molt més que els adults. Sense entrar en temes de llengua, les xifres del sector general a Espanya mostren com el creixement majoritari s'ha produït justament en la franja juvenil", exposa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fuster (Hosbec): "El preu dels hotels es manté estable per Setmana Santa malgrat la guerra a l'Iran"]]> El president de la patronal hotelera valenciana Hosbec, Fede Fuster, ha explicat este dijous en una entrevista en Les notícies del matí que el conflicte del Pròxim Orient encara "no ha tingut un impacte directe" en les tarifes d'estes vacances de Setmana Santa, tot i que advertix que podrien pujar si s’allarga per l’encariment de l’energia.

De moment, on sí que s’està notant l’efecte és en els vols de llarg recorregut, amb pujades de preu en destinacions com el Carib o Àsia. Esta situació, segons Fuster, pot reforçar la competitivitat de la Comunitat Valenciana, que "manté preus entre un 10% i un 15% més baixos que la mitjana estatal i pot captar turistes que han hagut de cancel·lar altres viatges".

Encara que, segons Fuster, és prompte per a avaluar si els turistes gastara menys per la guerra, el sector detecta una tendència clara: el turisme internacional creix i "augmenta la despesa", mentre que el mercat nacional mostra signes d’estancament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Santiago Carbó, sobre l’estratègia dels EUA al Pròxim Orient: “La història no jutjarà bé este episodi, que farà un dany irreparable a l’economia”]]> “La història no jutjarà bé este episodi perquè no s’aconseguirà cap objectiu i es farà un dany irreparable a l’economia, almenys durant uns mesos”. Així de contundent s’ha pronunciat el catedràtic d’Economia, Santiago Carbó, sobre les accions que pren cada dia l’administració dels Estats Units en la guerra que lliuren, juntament amb Israel, al Pròxim Orient. Una estratègia que, diu, està “calculada” i que no depén en exclusiva del president Donald Trump. 

“No es pot posar tota la responsabilitat en una persona. Pensar que només ell pren les decisions és massa simple. En general, no hi ha molta incomoditat en el seu entorn (en referència a Trump). Al final, és una estratègia dels Estats Units que no li ha eixit molt bé, tot amb l’objectiu de tindre més control del petroli, més força en una zona important o de donar més suport a Israel”, ha assegurat l’expert. 

En una entrevista este dimecres en Les notícies del matí, el també investigador de l’Ivie ha apuntat que les últimes declaracions de Trump, en què retrau a diversos països de l’OTAN la falta d’implicació en la guerra, es deuen precisament al fet que “l’evolució no està sent com pensaven”. “És una eixida més de Trump i l’administració per a no donar la cara. Tot, sabent que la solució passa per la pau i perquè es restablisquen les infraestructures, que han patit danys considerables”, ha valorat. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ismael García (Ascer): "El gas ha pujat un 67% per la guerra i necessitem ajudes per als sectors gasointensius com el ceràmic"]]> La guerra al Pròxim Orient està colpejant de ple el sector tauleller de Castelló, un dels pilars de l’economia de la Comunitat Valenciana. L’increment del preu del gas, que ha pujat un 67% des de l’inici del conflicte, i l’encariment generalitzat dels costos han encés les alarmes en la indústria, que reclama ajudes de l'Estat específiques per als sectors gasointensius. El president d'Ascer, Ismael García Peris, advertix en una entrevista este dimarts a Les notícies del matí que el context bèl·lic ha generat “inestabilitat i incertesa” i ha alterat completament el funcionament del comerç internacional.

Un dels principals impactes és el bloqueig pràctic del comerç amb el Pròxim Orient, "una regió que representa el 12% de les exportacions del sector". A més, mercats clau com Israel, el quint més important, han quedat afectats, en un context en què el transport marítim s’ha encarit i allargat per a evitar l’estret d’Ormuz.

Segons García Peris, "els vaixells han de rodejar Àfrica, fet que incrementa els dies de trànsit i els costos logístics".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Menys IVA o ajudes directes: les propostes dels artistes fallers per a frenar l'abandó dels professionals]]> Des d’una reducció de l’IVA dels monuments, fins a un reconeixement oficial de l’ofici, subvencions directes als artistes i, pel que fa al si del gremi, fer autocrítica i assumir que la competició pel primer premi és qüestió de les comissions i no dels artistes.

Són alguns dels canvis que reivindica Vicente Julián, mestre major del Gremi d'Artistes Fallers de València, per a poder eixir del problema estructural que travessa el sector i que està fent que molts professionals rebutgen plantar monuments d’Especial a València o, fins i tot, que abandonen el sector, com ha comunicat este cap de setmana l’artista faller Raúl Martínez, conegut com a Chuky.

Durant la seua intervenció este diluns en Les notícies del matí, una de les alternatives que ha reivindicat Julián per a eixir de la crisi que, segons assegura, ofega molts artistes, és la reducció de l’IVA. “Si dona ajudes al cine, a nosaltres també ens podria donar un xicotet paquet”, ha reclamat, en al·lusió al govern central. Així mateix, el mestre major del gremi ha reclamat un reconeixement de la professió, pel que fa a la formació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’actor Josep Manel Casany: “El teatre valencià sempre gaudix de bona salut, però sempre està a l’UCI”]]> “El teatre valencià gaudix de bona salut, però sempre està a l’UCI”. És el paral·lelisme sanitari que ha usat l’actor Josep Manel Casany per a explicar com està el panorama teatral a la Comunitat Valenciana. “Artísticament, és a dir, pels actors i actrius, els dramaturgs, les produccions... el teatre està fantàstic, però sempre li falta un suport de manera clara”, ha agregat l’intèrpret en referència al suport de les polítiques públiques que rep esta disciplina artística.

Amb motiu del Dia Mundial del Teatre, l’actor valencià reivindicava més suport públic per als projectes teatrals. “Els governants no han entés que el teatre és una indústria”, ha afegit durant la intervenció este divendres en Les notícies del matí.

En la mateixa línia, ha apuntat que “políticament, no hi ha interés ni pel teatre ni per la professió”. “El teatre ha anat a menys. Abans es feien més produccions públiques i hi havia més espais públics per a exhibir-les, per exemple el Talia o el Moratín, que ara l’administració s’ha desfet d’ells”, ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Agustín Carrilero (ESIC): "La demanda de perfils laborals formats en IA ha crescut un 70% en un any"]]> La intel·ligència artificial (IA) ja transforma el mercat laboral i el teixit productiu, i ho fa a un ritme accelerat. En només un any, la demanda de perfils professionals familiaritzats amb esta tecnologia ha crescut un 70%, segons ha explicat el director general d’ESIC Business & Marketing School a la Comunitat Valenciana, Agustín Carrilero, en una entrevista este dijous en Les notícies del matí d’À Punt.

Carrilero ha subratllat que el canvi tot just comença ara. “El 2023 només el 8% de les empreses europees utilitzaven IA, i el 2025 ja hem arribat al 20%. Estes xifres creixeran de manera exponencial”, ha afirmat.

Segons ha explicat, és un canvi de paradigma comparable a l’aparició de l’electricitat, que transformarà la manera de treballar i d’organitzar les empreses. "És un canvi de paradigma del coneixement acumulat a un altre on el que prevaldrà és el pensament aplicat".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una foto dels anys vint, la reproducció digital dels frescos i uns bacteris “ensinistrats”, les claus de la restauració de Sant Joan del Mercat]]> Una foto del 1920, un tractament innovador per a reproduir digitalment les imatges i uns bacteris “ensinistrats” per a menjar-se les restes que hi havia damunt dels frescos. Van ser els ingredients amb què es va cuinar la minuciosa restauració dels 1.200 metres quadrats de la cúpula barroca de l’església de Sant Joan del Mercat de València, que havien començat a rehabilitar fa més de huitanta anys, però que no s’ha pogut concloure completament fins fa uns mesos.

Són alguns detalls de l'ingent treball que ha coordinat Pilar Roig, catedràtica i investigadora de l'Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València, i que ha compartit en Les notícies del matí este dimecres. Els treballs de restauració, que van concloure en la tardor, han permés tornar l’aspecte que el pintor barroc Antonio Palomino va donar a 1.200 metres quadrats de volta.

L’interior d’esta cèntrica església de València, situada al costat del Mercat Central i davant de la Llotja, estava afectat per un incendi del 1939. Va ser una de les primeres esglésies de València a què van botar foc en començar la Guerra Civil, de manera que sols quedaven la meitat dels frescos que havia pintat Palomino. Per tant, calia primer que res conéixer amb detall com eren els frescos originals per a procedir després a la restauració.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carolina Perales (al·lergòloga): "Les al·lèrgies ja no són només de primavera i afecten més del 20% de la població"]]> Les al·lèrgies ja no són exclusives de la primavera. La contaminació i el canvi climàtic han fet que els símptomes es prolonguen al llarg de tot l’any, amb pics més intensos en determinades èpoques. Així ho ha advertit l’al·lergòloga Carolina Perales, de l’Hospital La Fe de València, en una entrevista este dimarts en Les notícies del matí d’À Punt.

Segons l’especialista, les pol·linitzacions s’han allargat i conviuen amb altres al·lèrgens molt presents en l’entorn quotidià, com els àcars de la pols, els fongs o els animals domèstics. “El pol·len marca un pic en primavera, però la resta de l’any també tenim al·lèrgies”, ha explicat.

De cara a esta primavera, Perales ha alertat que els nivells de pol·len estan batent rècords des de finals del febrer. Les pluges de l’hivern han sigut un factor clau: "fan baixar el pol·len a terra, però després afavorixen el creixement de les plantes i una nova dispersió en l’aire que incrementa els símptomes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La mare de Marta Calvo lamenta la negativa del Congrés d’ampliar la presó permanent: “No pararé fins que la llei tire avant”]]> El debat sobre la presó permanent revisable torna a la primera línia política. El Congrés ha rebutjat prendre en consideració una proposició no de llei per a ampliar-la als casos en què l’assassí oculta el cos de la víctima o reincidència criminal. La iniciativa va tindre els vots a favor del PP, Vox, la UPN i Coalició Canària i els vots en contra del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB, Podem, el BNG i Compromís. 

És una petició per la qual ha lluitat molt Marisol Burón, mare de Marta Calvo, que en Les notícies del matí d’este dilluns ha assegurat sentir-se amb molta ràbia i impotència després de vore el resultat de la votació. “No entenc que justifiquen que la llei és innecessària a Espanya i que suposa legislar en calent. És una vergonya. Afortunadament, l’assassí de la meua filla està a la presó després de la meua lluita en estos últims anys. Però vull que altres famílies no passen per on he hagut de passar jo”, afirma. 

Fa més de sis anys, el 7 de novembre del 2019, Marta Calvo Burón va desaparéixer al municipi de Manuel. Quasi quatre anys després, el 23 de setembre del 2023, el Tribunal Suprem va condemnar Jorge Ignacio Palma a la presó permanent revisable per l’assassinat de la jove valenciana de 25 anys, així com per l’homicidi de dos dones (Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas) i intentar-ho amb sis més, entre juny del 2018 i novembre del 2019. Així i tot, el considerat per la justícia un criminal en sèrie no va aclarir mai on està el cadàver de Marta Calvo. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'ús problemàtic i excessiu de les xarxes socials afecta especialment les famílies amb menys recursos]]> Este divendres, en què se celebra el Dia Internacional de la Felicitat, hem sabut precisament que l'ús problemàtic i excessiu de les xarxes socials afecta amb una incidència major les famílies amb menys recursos. És la conclusió principal que es desprén d'un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona, que té al capdavant l'investigador Pablo Gracia, amb el testimoni del qual hem comptat a Les notícies del matí.

"El que volem entendre amb l'estudi és com la digitalització i la desigualtat afecten els joves i el seu benestar", conta Gracia als micròfons d'À Punt Notícies. "Les famílies més desafavorides acostumen a tindre treballs més precaris i dificultats econòmiques, i això fa que tinguen menys possibilitats de supervisar el temps digital dels seus adolescents per a detectar a temps problemes i posar mesures pal·liatives per a millorar la situació digital i mental dels adolescents", explica l'investigador.

Segons apunta, Espanya en este sentit està en una situació molt bona o, almenys, "no està tan malament com altres països". A pesar d'això, segons l'estudi, en el cas espanyol continua havent-hi una escletxa evident entre les famílies amb més recursos, en les quals els problemes de salut mental són menors, i les famílies amb menys recursos, en les quals estos problemes són més pronunciats i és més probable trobar pares amb dificultats en competències digitals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les agències de viatges lamenten l'impacte de la guerra: "Ens hem quedat aïllats de l'Orient Mitjà i de tot Àsia"]]> Les agències de viatges contenen l'alé i miren de reüll cap a l'Orient Mitjà, epicentre de l'escalada bèl·lica després de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l'Iran. L'impacte sobre el turisme ja s'està materialitzant i, encara que no hi ha xifres definitives perquè no s'han calculat, les agències de viatges auguren "pèrdues milionàries" a causa de cancel·lacions i la impossibilitat d'arribar a les destinacions d'Àsia i el golf Pèrsic a causa de la gran inestabilitat que viu esta regió. Eva Blasco, vicepresidenta de la Confederació Espanyola d’Agències de Viatges (CEAV) i recentment nomenada presidenta de la World Travel Agents Associations Alliance (WTAAA), ha reflexionat este dimarts en Les notícies del matí sobre la situació que travessa el sector a causa de la guerra. La conseqüència més immediata ha sigut la "desconnexió" d'Espanya i Europa amb el continent asiàtic a causa de les limitacions de mobilitat: "Ens hem quedat aïllats de l’Orient Mitjà i de tot Àsia. Ha passat amb els viatges i també amb els intercanvis econòmics", ha resumit Blasco.

La també presidenta de la Confederació Empresarial Valenciana a la província de València ha explicat que encara hi ha "milers de clients" atrapats en destinacions properes a la zona del conflicte, que no han pogut tornar a casa, i també gent que "ha vist truncades les vacances" que havien comprat. El problema fonamental, ha apuntat, és la impossibilitat d'arribar a destinacions populars com per exemple el Vietnam o les Maldives, al sud-est asiàtic, perquè els aeroports de connexió habituals (Doha o Dubai) estan ara mateix fora de l'abast, de manera que s'han de buscar altres opcions i això és el que incrementa els preus. "Ja no hi ha bitllets d’avió, les rutes alternatives amb altres companyies tenen els vols plens. No és que s’hagen encarit els bitllets, és que sols queden les places més cares. Hi ha menys operativa, menys seients", ha subratllat Blasco.

En este escenari tan convuls, en què ningú sap què passarà en els pròxims dies, tampoc és fàcil aconseguir el reembossament dels diners. "El problema és la incertesa. A qui té un vol d'ací a tres setmanes, la companyia li diu que encara no li ho pot reembossar, i els hotels el mateix", assenyala l'experta en operacions turístiques. Encara que les agències estan negociant amb els proveïdors per a reclamar la devolució íntegra dels viatges que no es poden dur a terme, Blasco recomana fer reserves amb assegurances, per a cobrir-se l'esquena. "Les agències estem fent la faena del matalafer, fer i desfer. Fa tres setmanes que estem desvenent el que havíem venut els mesos previs, però la prioritat són els clients", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[José Javier Bleda (Semaf): “Hi ha una cultura del castic sobre els maquinistes quan la seguretat i l’organització ferroviària fan aigües”]]> El secretari de Ferrocarrils Autonòmics del sindicat Semaf, José Javier Bleda, ha denunciat este dilluns les deficients condicions de seguretat en les quals treballen els maquinistes de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), en un sistema que ha qualificat “d’anacrònic” i que està per davall de la regulació estatal. En este sentit, ha lamentat que els “forats” de seguretat acaben assumint-los els treballadors, quan la gestió hauria de ser “corresponsabilitzada”. “Hi ha una cultura del castic i focalització sobre el maquinista, a qui s’acaba expedientant, quan la seguretat i organització fan aigües. La seguretat d'FGV està molt per davall de la ferroviària estatal i això implica que el marge que hi ha per a sustentar una errada és molt baix”, ha remarcat. 

En una entrevista en Les notícies del matí, Bleda ha detallat els motius que han portat el sindicat a convocar parades parcials en el Tram d’Alacant i en Metrovalència coincidint amb els dies de gran afluència a la ciutat amb motiu de les Falles. Així, ha demanat que s’establisquen una sèrie de mesures que garantisquen la seguretat dels maquinistes des d’un punt de vista tècnic, normatiu, d’infraestructures i d’unitats de tren. “Al maquinista se li exigix sempre tindre un 100% de condicions tècniques, mèdiques i psicofísiques. El nivell d’exigència és elevadíssim. I a la vegada, les condicions de treballs són vertaderament estressants, perquè la plantilla s'enfronta a centenars de possibles torns de treball, amb diferents hores d’entrada, eixida o prolongacions de torn”, ha asseverat. 

“Els maquinistes han de prendre decisions en qüestió de pocs segons que són crítiques i tenen un abast directe en la salut de les persones. Després s’analitzen per perits o advocats que decidixen si es va atendre bé o mal, sense tindre en compte les condicions on treballa”, ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paloma Segrelles, vicepresidenta del Club Siglo XXI: "Per a una democràcia plena és fonamental poder parlar entre tots"]]> La vicepresidenta del Club Siglo XXI, Paloma Segrelles, ha apel·lat este dijous en Les notícies del matí a l'esperit de la transició, marcat per la voluntat de consens i diàleg que va propiciar durant la dècada dels setanta l'entesa necessària entre la classe política per a poder avançar cap a la democràcia. "Perquè realment tinguem una democràcia plena és fonamental parlar entre tots", ha opinat en una entrevista en què ha reflexionat també sobre el moment de polarització que es viu en l'actualitat i que fa a la societat retrocedir "com els crancs".

El Club Siglo XXI, actualment un dels fòrums de debat més influents d'Espanya, va constituir-se al 1969 i va esdevindre durant els anys següents un pilar clau per a consumar el pas d'una dictadura a una democràcia. Símbol de la voluntat de reconciliació va ser el fet que al 1977 va congregar en una mateixa taula de diàleg dos figures d'espectres ideològics totalment oposats, el conservador Manuel Fraga, ministre de la dictadura de Franco, i l'aleshores secretari general del Partit Comunista, Santiago Carrillo. Els dos dirigents polítics "tenien un cap d'estat, eren conscients que Espanya havia de canviar i que havien d'afluixar la corda perquè les coses funcionaren", ha assenyalat Segrelles.

La directiva del fòrum de debat veu "complicat" repetir una estampa semblant, que ajunte els líders dels principals partits de l'actualitat per debatre en una taula redona, començant per Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. En este sentit, ha reivindicat la figura dels polítics de la transició, caracteritzats per una "cultura", una "profunditat" i "il·lusió pel diàleg", que hui dia és més difícil de trobar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fuster (Hosbec) alerta de "la crisi reputacional d’Espanya als EUA per l’efecte en el turista nord-americà"]]> El sector turístic valencià observa amb atenció les conseqüències que pot tindre l’escalada del conflicte al Pròxim Orient sobre l’economia i els viatges internacionals. No obstant això, la principal preocupació actual no està tant en el tancament parcial de l’espai aeri en alguns punts estratègics com en la possible crisi reputacional d’Espanya als Estats Units. Així ho ha assegurat el president d’Hosbec, Fede Fuster, en una entrevista en Les notícies del matí d’À Punt, on ha advertit que la tensió política entre el govern espanyol i l’administració nord-americana podria afectar l’arribada de turistes dels Estats Units, un mercat que havia experimentat un fort creixement en els últims anys.

Fuster ha explicat que el tancament parcial de l’espai aeri o les dificultats per a volar des de grans hubs internacionals com Dubai o Doha tenen un impacte molt reduït en el turisme valencià. Segons ha detallat, "menys del 2% dels visitants arriben a través d’estos aeroports", que funcionen principalment com a punts de connexió per al trànsit entre Àsia i Europa. En molts casos, els vols estan sent redirigits cap a altres grans centres de connexió com Istanbul, "que podria beneficiar-se de la situació", segons ha dit.

Per això, el responsable de la patronal hotelera considera que esta situació “no preocupa especialment” al sector valencià. La inquietud principal se centra en l’impacte que puga tindre la tensió política entre Espanya i els Estats Units en la imatge del país. Segons Fuster, en alguns mitjans i entorns polítics nord-americans s’està difonent "un discurs crític amb Espanya que podria perjudicar" el turisme procedent d’eixe país.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mónica Payá: "Ceràmica, químic i automoció són els sectors més exposats si el conflicte al Pròxim Orient s’allarga"]]> La directora general d’Emprenedoria i Internacionalització de la Generalitat, Mónica Payá, assegura que el conflicte al Pròxim Orient està generant “preocupació i incertesa” en el teixit empresarial valencià, però que, de moment, no s’ha traduït en conseqüències econòmiques directes. En una entrevista en Les notícies del matí d’À Punt, Payá ha explicat que la tensió geopolítica i l’augment dels preus de l’energia i del combustible preocupen especialment les empreses exportadores depenen fortament del gas i del petroli de sectors com la ceràmica, la indústria química o l’automoció, tot i que l’impacte real encara és limitat.

“Estem davant d'una situació d’incertesa que és sempre el pitjor enemic de les exportacions valencianes, però encara no estem assistint a conseqüències molt palpables”, ha afirmat Payá.

La responsable d’Internacionalització ha advertit que, si el conflicte s’allarga, els sectors més vulnerables seran aquells que depenen fortament del gas i del petroli. Entre ells ha citat la ceràmica, la indústria química o l’automoció, activitats amb un elevat consum energètic i molt presents en l’economia de la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pedro Fresco (Avaesen): "Hem de plantejar-nos un canvi radical respecte de la dependència energètica"]]> La guerra de l'Iran està sacsejant els mercats energètics mundials. El barril de Brent s'ha disparat per dalt dels cent dòlars, les gasolineres ja traslladen la incertesa als assortidors i el gas ha duplicat el preu, un increment que més prompte que tard notarem també en el consum elèctric, malgrat que el pes de les renovables mitiga l'impacte a Espanya respecte d'altres països europeus. Davant la inestabilitat geopolítica que opera en el rerefons, agreujada per la presidència de Donald Trump, l'analista energètic, Pedro Fresco, avisa: "Cal posar-se en l'estat mental que entenga que crisis energètiques com la de 2021 (derivada de la guerra de Rússia contra Ucraïna) siguen continuades i que les podem tindre el qualsevol moment".

"Amb el que està passant hem de plantejar-nos un canvi radical respecte de la dependència energètica", valora Fresco, director de l’associació d’empreses d’energies renovables i altres tecnologies netes de la Comunitat Valenciana (Avaesen), que ha anticipat a Les notícies del matí que "si la crisi dura més d'unes setmanes, tornarem a polítiques reforçades de descarbonització" a la Unió Europea. Iniciatives que considera una errada que s'hagen alentit en els últims anys, quan va passar el pitjor de la crisi de l'energia per Ucraïna. Un conflicte en què la UE ha canviat la dependència de Rússia per la del gas liquat dels Estats Units.

Fresco acaba de publicar l’assaig El arte de impulsar el cambio, que defén que ja és possible capgirar les regles del joc del tauler mundial de l’energia. I creu que esta nova crisi energètica avala la tesi del seu llibre. Defén que amb les tecnologies actuals [renovables, vehicles elèctrics i bombes de calor per a la calefacció] es podria eliminar dos terços de la dependència de la UE en el consum de gas i derivats del petroli. "Si aconseguírem això, estes crisis no ens afectarien ni remotament com ens impacten ara", defensa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rovira: “Volem alleujar la càrrega fiscal, no sols de les rendes baixes, sinó que arribe a la classe mitjana, la gran oblidada”]]> El conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública, José Antonio Rovira, ha defés este dimecres en una entrevista en Les notícies del matí la nova ampliació de deduccions fiscals en l’IRPF autonòmic de la Generalitat amb l’objectiu d’“alleujar la càrrega fiscal, no sols de les rendes baixes, sinó que arribe a la classe mitjana, la gran oblidada”.

Rovira ha explicat que les noves mesures desenvolupen l’anunci fet pel president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, en el debat d’investidura, i amplien les deduccions a rendes individuals de fins a 60.000 euros i de 78.000 euros en declaracions conjuntes.

A banda de les deduccions per a gastos sanitaris i activitats esportives, entre les novetats se n'inclouen també per a la pràctica musical. En este últim cas, Rovira ha dit que el Consell aprovarà este divendres una deducció de fins a 150 euros per a despeses derivades de l’activitat en bandes de música i la compra d’instruments, una mesura que, segons el conseller, reconeix el pes cultural i social d’estes agrupacions a la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El coordinador del Centre de Trasplantaments: “Una donació de cinc òrgans regalaria 55 anys de vida a unes altres persones”]]> La Comunitat Valenciana és líder en trasplantaments a Espanya i això és possible, sobretot, gràcies a l’altruisme de les famílies que es decidixen a donar els òrgans dels parents en procés de mort. Un procés que, en moltes ocasions, es fa a proposta de l’equip mèdic del centre hospitalari. Els professionals sanitaris activen un sistema de detecció per a identificar donants potencials quan ja estan en la fase final de la vida. En detectar-ne un que siga vàlid, els metges ho proposen a les famílies i el “90% de les vegades accepten”, com ha admés este dimarts el coordinador del Centre de Trasplantaments de la Comunitat Valenciana, Rafael Badenes, en Les notícies del matí.

Afirma que la solidaritat valenciana “és elevadíssima” i quan es planteja a les famílies la possibilitat de fer una donació d’òrgans del seu parent, que no té possibilitats de supervivència, tot i estar en un dels moments més amargs de les seues vides, “hi ha una taxa d’èxit del 80% o el 90%”, és a dir, la majoria de les famílies hi accedix.

Per això, el responsable del Centre de Trasplantaments de la Comunitat Valenciana, des de Les notícies del matí, ha animat a les famílies que es troben en esta situació a tindre un gest solidari: “Una donació multiorgànica –de cor, pulmó, renyó, fetge i pàncrees– regalaria 55 anys de vida a unes altres persones”, ha detallat Badenes. “És l’acte més altruista i bonic que existix en l’àmbit de la medicina”, ha agregat davant dels micròfons d’À Punt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Margallo i Lerma coincidixen que la intervenció del rei va parar el colp d'estat del 23F: "Sense ell hauria triomfat"]]> La desclassificació dels documents secrets sobre l'intent de colp d'estat del 23F, aprovada pel govern espanyol 45 anys després, ha posat sobre la taula de debat alguns flocs al voltant dels quals encara planen incògnites, com ara el paper del rei emèrit, Joan Carles I, aquella vesprada. Dos polítics amb vinculació valenciana que visqueren en primera persona este episodi històric, l'exministre d'Afers Estrangers i exeurodiputat José Manuel García-Margallo i l'expresident de la Generalitat i exsenador Joan Lerma, reflexionen este dijous en Les notícies del matí sobre les implicacions de les noves revelacions que aporten els arxius acabats de conéixer. Tots dos han coincidit que l'actuació de Joan Carles I, que es va desvincular públicament del colp en un cèlebre discurs televisat ja de matinada, va ser fonamental perquè la presa de poder per part dels militars i encapçalada pel recentment difunt tinent general Antonio Tejero no hi prosperara.

Per a Margallo, que presenciava aquella sessió d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a diputat de la UCD, la publicació dels informes fins ara ocults permet "acabar d'una vegada per totes" amb les teories conspiratòries que han tractat d'implicar el monarca en l'intent colpista. "Hi va estar implicat, però exactament per al contrari, per a parar-ho". A parer del polític arrelat a Xàbia, sense la intervenció de Joan Carles I "és molt possible que el colp haguera triomfat" i hauria desencadenat un període de "gran conflictivitat", fins i tot una guerra civil.

En la mateixa línia s'ha pronunciat Lerma, que va viure els fets des de la bancada del PSOE: "Tot el món ha vist amb claredat que l'eixida del rei és el que va dissoldre el colp d'estat". A parer de l'exmandatari autonòmic, l'aparició televisada de l'emèrit va ser una solució "molt positiva" perquè "va eliminar tota referència al fet que ell hi estiguera darrere". Així, opina que, encara que l'intent podria haver-se ampliat "a molta més gent que sabia o hi havia participat d'alguna manera", gràcies a Joan Carles I va quedar "limitada".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La rectora de la UV, Mavi Mestre, destaca que han passat d’un 25% a un 33% de catedràtiques dones]]> La rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, ha avançat este dimecres en una entrevista a Les notícies del matí d’À Punt que esperen que la Comissió Europea concedisca el segell de patrimoni cultural europeu a La Nau, l’edifici històric fundacional de la institució. Este distintiu és el màxim reconeixement europeu als espais que simbolitzen els valors d’identitat i diversitat del continent.

Mestre, la primera dona que ha ocupat el rectorat en els 527 anys d’història de la Universitat, ha fet un balanç "molt positiu" dels huit anys al capdavant de la institució quan està a punt d'acabar el mandat. Ha subratllat que el centre del seu projecte han sigut "les persones", amb una plantilla de prop de 5.000 docents i investigadors i uns 3.000 treballadors tècnics i d’administració i servicis. Segons ha detallat, en l’àmbit del personal tècnic i d’administració s’han incorporat unes 150 persones, mentre que en el personal docent i investigador unes 1.500 han aconseguit estabilitzar-se o promocionar-se.

D’estes, unes 400 han esdevingut catedràtiques o catedràtics, cosa que ha permés que el percentatge de dones en este rang passe del 25% el 2018 al 33% actualment, una xifra que la rectora de la UV interpreta com un avanç cap a la igualtat, però reconeix que queda camí per recórrer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xisca Sureda (Pla Nacional sobre Drogues) reclama a les administracions que intensifiquen els controls d’accés dels jóvens al joc]]> La delegada del govern espanyol per al Pla Nacional sobre Drogues, l’epidemiòloga Xisca Sureda, ha reclamat este dimarts a les diverses administracions que intensifiquen els controls d’accés al joc, tant en línia com presencial, davant de l’augment d’accés dels menors d’edat en els últims anys. I és que l’última enquesta sobre ús de drogues en estudiants d'ensenyaments secundaris (ESTUDES) advertix que l’últim any el 13% dels estudiants de secundària ha jugat a jocs d'atzar en línia, i un 20,9% de manera presencial, dades que són significativament superiors a les del 2023 i a les del 2021.

En una entrevista en Les notícies del matí, Sureda ha alertat que puja especialment la prevalença dels xics al joc en línia. Un perfil que preferix les apostes esportives i la ruleta —també en la modalitat en línia. En el cas de les xiques, també aposten per este últim joc, el bingo i la loteria. 

Així, l’epidemiòloga lamenta que els jóvens es puguen saltar “fàcilment” els controls d’accés, especialment quan es parla de les plataformes de joc en línia. També en el cas dels bars, on estan situades les màquines d’apostes. Per això, reclama tant a l’administració autonòmica —responsable del joc presencial— com al govern espanyol —responsable del joc en línia— una regulació més restrictiva. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rubén Ibáñez: "El port de Castelló aspira a convertir-se en un 'hub' de construcció d’eòlica marina"]]> El president de l’Autoritat Portuària de Castelló, Rubén Ibáñez, ha destacat este dilluns a Les notícies del matí els reptes de futur del port i la candidatura oberta per a convertir-se en un centre de construcció d’eòlica marina, una palanca clau per a diversificar l’economia portuària. Segons ha detallat, l’objectiu en el port seria la indústria naval: “Construir, en este cas, flotadors damunt dels quals se sustenta l’eòlica marina”.

El president ha assenyalat que, de cara al 2026, la inversió pública prevista serà d’uns 99 milions d’euros, mentre que del 2026 al 2029 es preveu que la suma d’inversió pública i privada arribe a 790 milions. “El port és molt atractiu per a les empreses privades”, ha afegit, destacant les negociacions amb dotze projectes privats que sumen 450 milions, centrats en matèries primeres, cereals, fertilitzants, hidrogen verd i —especialment— política energètica, entre altres.

El port de Castelló experimentarà un canvi substancial quan el ferrocarril estiga en marxa. La mirada està posada en el corredor mediterrani, que serà una realitat el 2027. Amb una inversió pública de 350 milions d’euros, amb fons europeus i propis, Ibáñez preveu que el creixement del port serà notable quan arribe el ferrocarril. “Permetrà connectar millor Castelló amb Aragó i Madrid, augmentant la capacitat de creixement del port”, ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’edifici de Campanar tindrà una façana de ceràmica i feta per zones per a frenar un possible foc]]> El veïnat de l’edifici de Campanar que va devorar el foc podrà tornar a les seues vivendes, ja rehabilitades, a finals d’enguany. Quasi dos anys després del tràgic incendi tornaran a un immoble totalment rehabilitat, que està en obres des de l’estiu passat, i que tindrà una façana totalment diferent de la que es va cremar: amb un cobriment ceràmic i zonificada perquè, si es tornara a repetir un incendi, les flames no es propagaren amb tanta rapidesa per la façana.

Són alguns dels detalls que ha revelat este divendres el president dels propietaris afectats associats en Aproicam, Enrique Salvador, en Les notícies del matí, dos dies abans que es complisca el segon aniversari d’este tràgic incendi en què van morir deu persones i va deixar 138 famílies sense casa.

Les obres de rehabilitació, quantificades en vint milions d’euros, les han assumides les asseguradores i els propietaris únicament hauran d’abonar les millores que vullguen en les seues vivendes renovades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Marciano Gómez: "Volem que vaja menys gent a urgències i que l'atenció primària s'encarregue dels pacients de menys complexitat"]]> El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha reivindicat este dijous el decret d'atenció primària aprovat recentment per a agilitzar el model assistencial valencià i donar impuls a la medicina comunitària, entre altres mesures, amb l'obertura de centres d'urgències 24 hores a les ciutats de més de 50.000 habitants per a rebaixar la pressió hospitalària. Segons ha explicat en Les notícies del matí, el nou marc regulatori ha implantat una "jerarquització" dins de l'atenció primària i ha permés "estructurar l'atenció sanitària d'acord amb les categories de cada competència professional", de manera que el personal d'infermeria pot encarregar-se d'atendre les patologies menys complexes i als metges especialistes envien les més greus. "Fem una gestió compartida de la demanda perquè cada professional faça el que està preparat per a fer: una infermera pot sense problema atendre sanitàriament; un metge està per a resoldre problemes assistencials i els administratius i zeladors s'encarreguen de temes administratius o logístics", ha resumit.

Gómez ha defensat una segmentació de les urgències segons el grau de complexitat que presenten els pacients i la idoneïtat d'introduir un escaló intermedi entre les casuístiques més lleus i les més greus, línia en què treballa la Conselleria actualment. "El que volem és que vaja menys gent a la porta d'urgències, sols els pacients més greus, i que en atenció primària es puguen atendre els que presenten baixa o mitjana complicació", ha assenyalat.

Durant l'entrevista, el titular de la sanitat pública valenciana ha recordat que s'estan ampliant els horaris ordinaris d'atenció a pacients també de vesprada per a reduir les llistes d'espera, i ha defensat les concertacions amb la sanitat privada quan siga necessari: "L'obligació d'un responsable sanitari autonòmic en un sistema gratuït i solidari és satisfer la salut dels ciutadans, tenim obligació de prestar una sanitat pública eficaç i eficient i, si no arribem als objectius, concertem amb la privada: sense ambages, però amb control", ha dit. I ha recordat que la Generalitat es basa "en paràmetres de qualitat, no en ideologia" a l'hora de decidir quines concessions sanitàries es revertixen, com les dels hospitals de Dénia i Manises, i quines es mantenen, com les de l'Hospital d'Elx.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El portaveu dels agents immobiliaris de València: "La bambolla no es desunflarà, perquè no n'hi ha"]]> Que ningú espere una caiguda dràstica del preu de l'habitatge. El metre quadrat continua a l'alça i les veues expertes entenen que d'ahí no baixarà a la Comunitat Valenciana. "La bambolla no es desunflarà, perquè entenem que no n'hi ha", ha assegurat a À Punt Vicente Díez Crespo, portaveu i vicepresident del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de València. I per què no baixa? Segons Díez Crespo, perquè "la demanda no té fre i l'oferta no l'està suplint". Traslladat a xifres i context: una demanda sostinguda (un 27% de compradors estrangers), amb una menor oferta (100.000 habitatges a l'any a tot Espanya contra els 700.000 en l'era daurada prebambolla) i menys múscul de les promotores per a assumir noves construccions, entre altres factors.

Estes valoracions emanen de les dades de l'últim informe del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària, que Crespo ha repassat en Les notícies del matí. Un estudi que constata que el 2025 ha sigut el millor any per al sector, des del 2007 (l'any anterior a l'esclafit de la bambolla), alhora que dels pitjors per a accedir al primer habitatge.

No obstant el panorama, el sector comença a albirar un ajust del preu en els portals immobiliaris, cap al real, el de la venda final. "Esperem que els preus toquen sostre. Hi ha una diferència entre l'oferta i el preu de tancament, que entenem que s'anirà ajustant. Ja ho estem veient. Vorem baixades de preu, ja està passant. A la ciutat (de València) hi ha diferències de 600-700 euros (el metre quadrat), que és excessiva, i que invita que els preus es reduïsquen i siga més assequible la compra", ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[José Quereda (climatòleg): “Les borrasques han derivat d’una anomalia energètica per acumulació de calor en el cercle polar atlàntic nord”]]> “En els últims mesos hem tingut una anomalia energètica en el cercle polar atlàntic nord per acumulació de calor. L’atmosfera ha intentat corregir-la i per això ha enviat la massa polar a latituds meridionals”. És l’explicació que ha oferit este dimarts José Quereda, catedràtic de Climatologia de la Universitat Jaume I (UJI), a la successió de borrasques que hem tingut en l’últim mes i mig, i que a la Comunitat Valenciana ha deixat dies i dies de vent intens.

Quereda, en una entrevista en Les notícies del matí, ha explicat que “el sistema climàtic és extraordinàriament energètic, l’atmosfera tracta de tindre un equilibri energètic en tot l’hemisferi, però este equilibri pot trencar-se, per acumulació o dèficit d’energia en algun punt, i això fa que l’atmosfera reaccione i corregisca els desequilibris, que és el que sembla que ha ocorregut”, ha explicat el catedràtic de l’UJI respecte a la cadena de temporals que s’han registrat a Espanya este gener i febrer i dels quals encara patim les conseqüències esta setmana a la Comunitat Valenciana.

Encara que el vent ha amainat amb el començament de la setmana, el nostre territori ha patit jornades continuades amb vent fort en les últimes setmanes, fins i tot ha deixat en punts com el cim del Bartolo, al desert de les Palmes, registres molt pròxims als 150 km/h. Ahí radica precisament l’anormalitat d’esta cadena de temporals, com apuntava Quereda. “La persistència i la intensitat de la circulació de masses d’aire no ha sigut l’habitual”, ha assenyalat el climatòleg.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pedro José Martínez, anestesista a La Fe: "El Sistema Nacional de Salut està a l'UCI"]]> Els metges i metgesses de tot Espanya estan cridats a partir d'este dilluns a una setmana de vaga per a protestar contra la reforma de l'estatut marc que regula l'activitat dels professionals de la salut i reclamar-ne un de propi per als facultatius que els permeta negociar amb el Ministeri de Sanitat una millora específica de les condicions laborals i salarials d'este col·lectiu, al marge d'altres categories professionals que formen part de la xarxa sanitària. Pedro José Martínez, metge anestesista a l’Hospital La Fe de València i membre de l’associació Metges Units pels seus Drets, ha resumit així la situació actual de la sanitat pública, entrevistat este dilluns en Les notícies del matí: "Ara mateix el Sistema Nacional de Salut [SNS] està a l'UCI, ho veiem cada dia als hospitals".

El facultatiu, que ha arribat al plató d'À Punt després de fer una guàrdia de 24 hores, ha advertit que el col·lectiu de metges especialistes patix ara mateix una "sobrecàrrega abismal" de faena, i això està provocant abandonaments. "Davant de l'abandó dels metges hi ha cada vegada més pacients. I això fa efecte de bola de neu perquè comporta que cada vegada hi ha més metges cremats que se n'acaben anant", ha apuntat.

Jornades "extenuants" per guàrdies obligatòries mal pagades i que no es tenen en compte per a la jubilació, salaris baixos, llistes interminables de pacients o condicions precàries per als metges interns residents (MIR) que entren per primera vegada en el sistema són algunes de les qüestions de què ha alertat Martínez en els micròfons de la radiotelevisió pública i contra les quals protesta el sector esta setmana de mobilitzacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mérida alerta del col·lapse tècnic dels ajuntaments: "Només han executat el 5% dels 1.700 milions transferits pel govern per la dana"]]> Un dels principals esculls en la reconstrucció de les infraestructures danyades per la dana del 29 d’octubre és la falta de capacitat tècnica dels ajuntaments per a gestionar els fons rebuts. Segons ha alertat el comissionat per a la Recuperació de la Generalitat, Raúl Mérida, en una entrevista este divendres en Les notícies del matí d’À Punt, dels més de 1.700 milions d’euros transferits pel govern central als consistoris afectats només s’ha executat un 5%.

Mérida ha advertit que molts municipis s’han vist desbordats. “Un ajuntament com el de Paiporta, amb un pressupost anual de 24 milions, s’ha trobat de sobte amb 200 milions, però amb el mateix personal tècnic”, ha exemplificat.

Per això ha reclamat “una legislació àgil” i un pla per fases que permeta accelerar actuacions urgents, com la reparació del clavegueram.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Navarro (UA) demana a les administracions que milloren la xarxa de transport per a l’estudiantat davant de la pujada del lloguer]]> La rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro, ha demanat a les administracions públiques que facen “un esforç” per a millorar la xarxa de transport que utilitza diàriament l’estudiantat per a desplaçar-se als centres universitaris, especialment amb un preu de la vivenda que —diu— “s’ha disparat” en els últims anys. “Demane que hi haja més freqüència en les hores d’entrada i eixida de les classes, sobretot en els pobles de les províncies, perquè l’alumnat puga desplaçar-se a les universitats sense haver de pernoctar a les ciutats”, ha assegurat.

En una entrevista este dijous en Les notícies del matí, la recentment nomenada presidenta de la Conferència de Rectores i Rectors de les Universitats Públiques Valencianes (CRUPV) ha reconegut que la vivenda “és un gran problema per a la joventut”, però més especialment entre la major part de l’estudiantat, ja que es tracta de persones que no treballen i que no s’han independitzat. “Si els lloguers estan tan elevats, s’hauria de poder finançar el desplaçament a través de bonificacions del transport i amb unes freqüències que permeten que vagen a classe. Els mateixos alumnes ens ho demanen”, ha remarcat. 

“El cost del lloguer és una de les partides més importants de l’estudi si l’alumne no viu a la ciutat on se situa la universitat. Es fa un esforç en les universitats públiques amb les beques, amb la fragmentació del preu i amb unes taxes que són més assequibles que en les privades, però no forma part d’elles la nostra possibilitat millorar el preu de la vivenda o del transport. Per això les administracions han d’ajudar els jóvens en un sentit o un altre”, ha sentenciat. 

Continua llegint-ho en el web

]]>