El director general d’À Punt, Alfred Costa, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de València i president de la Mostra de València i Iniciatives Audiovisuals, José Luis Moreno, han firmat hui el conveni en les instal·lacions de la cadena autonòmica a Burjassot.

À Punt participa en la Mostra amb l’estrena de pel·lícules produïdes per Radiotelevisió Valenciana i manté el patrocini del València Film Afers, el Fòrum de Coproducció Internacional de Mostra de València, que tindrà lloc els dies 29 i 30 d’octubre al Palau de la Música per a ajudar a trobar finançament a les produccions valencianes. En eixe marc se celebrarà el 29 d’octubre La Nit À Punt, una cita que proporcionarà als professionals del sector audiovisual valencià un punt de trobada en el qual debatre, compartir experiències i ampliar la xarxa de contactes internacionals.

Continua llegint-ho en el web

Isaki Lacuesta rebrà la Palmera d'Honor en la gala de clausura de la Mostra, el 2 de novembre, i impartirà prèviament una classe magistral a La Filmoteca, entitat coorganitzadora d'una retrospectiva on podran veure's tots els seus llargmetratges i una selecció de curtmetratges feta per ell mateix.

Segons ha destacat l’organització en un comunicat, el cine de Lacuesta està marcat per la cerca constant de l'experimentació a través de la narrativa cinematogràfica, especialment pel que fa a la voluntat de redibuixar una vegada i una altra la línia que separa ficció i realitat. Particularment en títols com El quadern de fang (2011), que s'endinsa en el taller africà de Miquel Barceló; La noche que no acaba (2010), en què investiga la trajectòria d'Ava Gardner a Espanya, o Els condemnats (2009), en la qual dos exguerrillers es retroben trenta anys més tard en una excavació il·legal on busquen el cos d'un company desaparegut.

Continua llegint-ho en el web

El festival de cinema, que se celebra del 24 d'octubre fins al 3 de novembre, dedicarà una secció de projeccions per a revisar els treballs d'esta directora, que també visitarà la ciutat de València per a oferir un col·loqui amb el públic després de la projecció de Capital Parenthèse (2022), la seua pel·lícula més recent.

Nadia El Fani va despertar la ira d'alguns extremistes de Tunísia pel documental Laïcité Inch'allah! (2011), en què denunciava la hipocresia religiosa i la necessitat d'una constitució laica. Des d'aleshores, "va aprendre a viure amb les amenaces de mort i el desterrament", explica l'organització del festival.

Continua llegint-ho en el web

Aquestes bones xifres encara es poden veure incrementades, ja que continua oberta l'exposició dedicada a la cineasta Helena Cortesina.

L’organització del festival atribueix aquest augment d’espectadors, d’una banda, a la reobertura del Palau de la Música, i d'una altra, a la presència a València del cineasta italià Paolo Sorrentino, premiat amb la Palmera d'Honor de la Mostra, que va omplir la sala de la Filmoteca en la majoria de les sessions.

Continua llegint-ho en el web

El jurat de la Mostra, format per especialistes de diferents nacionalitats, ha destacat de 'Riverbed' la "poesia visual" i la capacitat de la cinta per a narrar el rebuig social que pateix una dona que ha sigut mare, a més d'haver pogut "conjugar magistralment dues temporalitats diferents i barrejar espais interiors i exteriors".

El guardó de la Palmera d'Or, dotat amb 30.000 euros d'ajuda a la producció i 15.000 euros destinats a la distribució espanyola, l'ha arreplegat l'actriu protagonista, Omaya Malaeb, ja que la resta de l'equip humà no ha aconseguit obtindre el visat per a viatjar fins a València a causa de la situació del conflicte entre Israel i Palestina.

Continua llegint-ho en el web

“Ací, l'èxit és de Batiste, ja que aconsegueix que semble interessant la vida d'un dibuixant. Crec que el documental tracta de transmetre els dos mons de qualsevol creador: el de la intimitat i la creativitat, fins a la part d'exposició pública, promoció i viatges, que també envolten l'obra i la vida de l'autor”, ha explicat l’artista.

El documental mostra també el procés creatiu de Regreso al Edén, una creació en la qual Roca parla de la seua família i de la València de la postguerra. “Aquesta obra m'emociona en particular, perquè està inspirada en ma mare. Ella ve d'una família humil, era analfabeta. Mai hauria sigut la portada de cap revista i vaig pensar que hi havia una història per a contar, una part de la seua vida era com rescatar una part de l'existència de les dones en plena postguerra”, ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

A House in Jerusalem aborda el dol i el creixement personal d'una xiqueta jueva-britànica, Rebecca, que viatja amb el seu pare des d'Anglaterra a Jerusalem per a iniciar una nova vida que l'ajude a superar la mort de sa mare. En la nova llar, una casa antiga, habita el fantasma d'una misteriosa xiqueta palestina de la seua edat.

Una història que recorda a la dels mateixos germans Alayan, la família dels quals es va veure obligada a fugir i abandonar sa casa a Jerusalem el 1948.

Continua llegint-ho en el web

El film "conta la història d’un grup d’amics del barri del Cabanyal en els anys vuitanta, basat en persones reals que han passat per la meua vida, que comencen a viure l’aventura d’eixir a les nits en una València amb una escena destacada", explica el director.

Montón captura l'essència i l'esperit dels llocs, moments i vivències de la ruta, una època que va viure de ben a prop i que l’any 2006 va donar com a resultat l’aclamat documental 72 h... Y Valencia fue la ciudad. "El documental el vaig fer amb imatges que vaig enregistrar jo mateix al llarg dels anys 80, juntament amb altre company, i després vaig pensar que la història es podria contar d’una altra manera".

Continua llegint-ho en el web

El director de La gran bellesa creu que vivim immersos en la lletjor i per això li dona una presència especial en els films. Tots dos conceptes coincideixen en la festa, que Sorrentino considera l'acte en què l'home "manifesta la incapacitat per a estar en el món" i que revela l'absurditat de la vida. "Hi ha dos segons, quan una persona deixa de ballar, en què no està ballant, però tampoc ha tornat al món real. Són dos segons de ridícul. Per això m'agraden les festes, perquè hi ha dos segons en què la humanitat és ridícula, la qual cosa, per a mi, és la condició de l'ésser humà", ha explicat.

En la gestió d'aquesta quotidianitat ridícula a què habitualment s'enfronten els seus personatges creu el director que resideix la bellesa, que veu com la "complexitat de l'ésser humà i els esforços per a desxifrar-la".

Continua llegint-ho en el web

Aquest reconeixement l’ha rebut de mans de l’actor Javier Cámara, intèrpret en la sèrie de l’italià The Young Pope. “És un artista. Té alguna cosa personal i intransferible que parla des d’un lloc molt íntim, però que s’universalitza. Així, es pot entendre tant ací com al Japó”, ha valorat Cámara sobre Sorrentino. 

Des de hui i fins al 29 d'octubre es projectaran més d'un centenar de pel·lícules. El tir d’eixida l’ha donat la reproducció de Marina Unplugged, un fals documental rodat al Teatre El Musical de València i que aborda els discursos populistes de l’extrema dreta. “Parla d’una líder que ha decidit canviar els mítings per un monòleg teatral per a exposar el seu programa i discurs polític”, explica la protagonista, Claudia Faci. 

Continua llegint-ho en el web

L’oferta d’enguany està reforçada per una sèrie de projectes que tenen en comú “el seu caràcter independent i el seu finançament modest”, explica l’organització en una nota de premsa. La majoria s’han produït quasi sense ajudes o subvencions i busquen donar-se a conéixer a través de la finestra que els ofereix el festival. I, entre totes, abasten una àmplia diversitat de temes i propostes cinematogràfiques que donen fe dels moviments que s'estan produint en l'audiovisual valencià actual.

Alguns dels títols són Halála, del cineasta Ramón Alfonso; Ser ficció, un projecte autogestionat i rodat a Sagunt (Camp de Morvedre) per Àlex Andrés i Emilio Encabo Lucini, o el documental L'home que va poder filmar, un recorregut per la trajectòria com a cineasta d'Antonio Llorens. També s'hi podran veure La vida comença hui, adaptació del musical homònim de Tonet Ferrer, i Quan no acaba la nit, un viatge a la Ruta del Bakalao que proposa el director Óscar Montón

Continua llegint-ho en el web

Moreno assegura que no s’eliminarà cap projecte cultural implantat pels governs precedents de Compromís, tret “d’alguna cosa menuda que no funciona” i manté, per les reunions que ja ha mantingut, que hi ha “sintonia” amb la Conselleria de Cultura, que dirigeix Vicente Barrera (Vox), per a promoure les iniciatives culturals en la capital.

Moreno ha negat que la Mostra de València-Cinema del Mediterrani, de la qual À Punt és mitjà oficial, perille a pesar de les turbulències que va provocar Vox en l’últim consell d’administració —quan va votar en contra de tot el que se sotmetia a votació— i del fet que el portaveu d’aquesta formació en l’Ajuntament, Juan Manuel Badenas, apostara per acabar amb aquest festival cinematogràfic perquè considerava que era “un xiringuito” per a col·locar persones.

Continua llegint-ho en el web

En aquesta segona edició del València Film Afers, s’han seleccionat cinc documentals de creació i cinc projectes de ficció procedents de països de la mediterrània com ara França. Espanya, el Marroc, el Líban, Croàcia, Portugal i Turquia. Els productors i directors visitaran València per a participar en diferents sessions de pitching i trobades one-to-one amb professionals de reconegut prestigi internacional.

À Punt participa en un dels projectes seleccionats: Calle de los Ángeles, una autoficció documental que aborda la gentrificació del barri del Cabanyal, dirigida i produïda per Silvia Rey Canudo.

Continua llegint-ho en el web

Molts dels llargmetratges que es presenten al certament són protagonitzats per dones fortes, amb el rerefons de la convivència, el conflicte i els secrets en les seues trames. Entre aquestes, Lost Country, el segon llargmetratge del serbi Vladímir Perišić, que es va estrenar també en la Setmana de la Crítica de Cannes. Ambientada en les eleccions de Belgrad de 1996, en l'antiga Iugoslàvia, la història mostra el xoc familiar entre una mare i el seu fill per raons ideològiques. 

Afloat, de la directora turca Aslihan Unaldi, també mostra la relació familiar de dues filles amb el seu pare, periodista dissident. La pel·lícula es va estrenar en Adana Altin Koza Film Festival i la seua protagonista es va alçar amb el premi a Millor Actriu. 

Continua llegint-ho en el web

Nascut a Nàpols, amb una filmografia en què s'alternen treballs en format curt i llarg, així com sèries de televisió, Sorrentino ha aconseguit que les majors estreles internacionals desitgen posar-se a les seues mans i que els grans festivals es disputen les seues estrenes. La crítica destaca d'ell una capacitat innata per a la poesia visual, la facilitat per a passar de la tragèdia a la comèdia, i l'afany de retratar els excessos de la societat italiana contemporània.

"En concedir la Palmera d'Honor a Paolo Sorrentino, la Mostra de València reconeix un dels directors més importants de l'audiovisual contemporani, un hereu de la millor tradició del cinema italià que ha sabut construir un univers propi i recognoscible", assegura el director artístic del festival, Eduardo Guillot. "Com els grans clàssics, el realitzador napolità és capaç de reflexionar a través de les imatges sobre la història i la societat del seu temps sense perdre la capacitat per a connectar amb el públic, un privilegi a l'abast de molt pocs".

Continua llegint-ho en el web

El film Flor de España va arribar a les pantalles comercials el 1923, però, com passa amb moltes altres pel·lícules del període mut, no se'n conserva cap còpia. A penes uns quants fotogrames testimonien l'existència d'aquesta producció independent, però amb vocació comercial, ja que en combinava dues dels grans gèneres en auge de l'època: l'adaptació d'una novel·la taurina i la sarsuela.

L'autora d'aquesta anàlisi és Irene de Lucas, llicenciada en Comunicació Audiovisual i doctora per la Universitat de València, així com investigadora cinematogràfica amb experiència en el terreny del cinema primitiu, segons ha explicat l'organització en un comunicat. De Lucas ha destacat que Cortesina "és una persona especialment moderna per a l'època", ja que, per exemple, mai es va casar malgrat tindre fills, a més de ser una artista completa: ballarina primer, després actriu de cinema, directora i productora. "Per si no en fora prou, va crear dues empreses teatrals", ha ressaltat.

Continua llegint-ho en el web

El director, precisament, va dedicar el guardó, precisament, aquest divendres a la classe treballadora de tot el món. Responsable de títols com Marius et Jeannette (1997), La ville est tranquille (2000) i Les neus del Kilimanjaro (2011), Guédiguian ha mostrat al món a través del seu cine popular el color de Marsella i el seu litoral. 

Acompanyat per la seua esposa i musa, Ariane Ascaride, Guédiguian va recollir el premi de les mans de l'alcalde de València, Joan Ribó, i va aprofitar per a "dedicar aquest premi a tots els obrers del món”.

Continua llegint-ho en el web

Dotze produccions competiran per endur-se la Palmera d'Or en una edició on s'inclouen diverses novetats, entre les quals destaca la paritat entre directores i directors de les pel·lícules candidates. València es converteix en la meca dels cinèfils fins al 30 d'octubre i, perquè l'aprofites al màxim et, proposem aquestes deu activitats.

El cinema valencià torna a estar ben present en l'edició d'enguany de la mostra. En total són sis les pel·lícules de producció valenciana que formen part de les sessions especials. Són El agua, d'Elena López Riera, que va passar per Canes; l'òpera prima d'Avelina Prat, Vasil, amb Karra Elejalde, Alexandra Jiménez i Susi Sánchez; En temporada baja, que David Marqués ambienta en un càmping de València, amb les actuacions d'Antonio Resines, Edu Soto, Fele Martínez, Coque Malla o Ana Milán; El carrer és ma casa, de José Serrador i Fermina Ardanaz, que se centra en com va afectar la pandèmia a les persones sense sostre; Pervertimento, d'Alfonso Legaz, un assaig visual sobre la gent que fa teatre a la ciutat, i Cada ver es, d'Ángel García del Val.

Continua llegint-ho en el web

Escolta l'àudio en el web

Mira el vídeo en el web

En aquest sentit, Eduardo Guillot, director artístic de la mostra, apuntava durant la presentació que “arribar a aquest punt de 50 i 50 vol dir que hi ha pel·lícules de dones que tenen tota la qualitat del món com per a estar en seccions oficials i en la situació d’igualtat que les fetes per homes”.

L’encarregada d’obrir aquesta mostra, de la qual À Punt és el mitjà oficial, serà enguany l'òpera prima de Jordi Núñez. El jove realitzador de Pinedo debuta en el llargmetratge amb una declaració d'amor a València. “És una pel·lícula que parla molt de la nostra idiosincràsia”, afirma el cineasta.

Continua llegint-ho en el web

El certamen ha donat a conéixer el guardó, que reconeix el mestratge del realitzador a l'hora de "retratar la llum del Mediterrani i les seues gents corrents". I és que bona part de la seua filmografia està lligada a Marsella i la seua costa.

Honrat pel premi, Gédiguian assegura, en un comunicat distribuït pel festival valencià, que "el Mediterrani ens ensenya la possibilitat d'entesa entre els homes (...) Els intercanvis entre els seus pobles han sigut dels més fructífers de la història mundial. Malgrat les guerres, les colonitzacions, les religions... aquesta part del món té un idioma comú, que és el clima, el clima mediterrani caracteritzat pel violent contrast entre l'ombra i la llum que pot considerar-se com una metàfora de la vida mateixa".

Continua llegint-ho en el web

La 37a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani tindrà lloc del 20 al 30 d'octubre de 2022 i À Punt torna a ser mitjà oficial i totes les finestres dels mitjans públics informaran de manera diària de les activitats relacionades amb el festival.

La presidenta de Mostra de València i Iniciatives Audiovisuals, Gloria Tello, ha assenyalat que “des de la recuperació de la Mostra de València el 2018 per la corporació municipal, hem comptat amb la col·laboració estratègica de la plataforma pública valenciana per tal d’amplificar la proposta del festival d’acostar el millor cinema actual de la Mediterrània a la ciutadania valenciana”. Per a Tello, “es tracta d’una col·laboració natural entre el principal festival de cine de València i el mitjà autonòmic, per a arribar a tots els públics i impulsar de manera contundent la cultura i el cinema al nostre territori”.

Continua llegint-ho en el web

La pel·lícula, dirigida per Jimmy Keyrouz, conta la història d'un pianista que l'any 2013 tracta d'escapar de la persecució a la qual és sotmés a la ciutat de Síria on viu, un lloc destrossat per la guerra i on els líders extremistes han prohibit la música i les maneres modernes de viure.

En ser triada com la pel·lícula favorita del públic d'aquesta edició del festival, À Punt adquireix els drets d'emissió i serà emesa en la televisió pública.

Continua llegint-ho en el web

Durant deu dies, la Mostra de València ha oferit una panoràmica de les diferents i més recents propostes narratives i visuals del cine que abasta el Mediterrani. Així, aquest festival es consolida ja com “la gran cita valenciana per als amants del cinema”, amb una proposta audiovisual “cuidada i dinàmica”, segons destaca l’organització. 

La Palmera de Plata ha sigut per a Le monde après nous, òpera prima del director francés Louda Ben Salah-Cazanas. El director proposa un retrat generacional amb un marcat accent social. En opinió del jurat, mereix el premi per tractar “amb molta honestedat” les relacions íntimes, “en imprimir una càrrega poètica en aparença lleugera i, en canvi, carregada de complexitat”.

Continua llegint-ho en el web

Heavens above demostra l'humor negre dels Balcans. La pel·lícula narra la història d’un home normal a qui, en patir un estrany accident, li apareix una aureola de santedat sobre el cap. La seua dona, però, tractarà d’acabar amb aquest “miraculós fenomen” que l’ha convertit en la nova atracció del poble. 

Tailor és un film que conta la reinvenció d'un sastre grec amb un caràcter “un poc excèntric” que, amb l’objectiu de salvar el seu negoci, pren la decisió d’oferir-se per a confeccionar vestits de boda. 

Continua llegint-ho en el web

El Lodo, que va inaugurar el festival, tornarà a projectar-se el dilluns 18 a les 20:00 h als cines Babel. El thriller d’Iñaki Sánchez Arrieta compta amb escenari principal d’allò més valencià, l’Albufera. Raúl Arevalo i Paz Vega protagonitzen el film, que compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura i d’À Punt Mèdia.

El Lodo és una de les dotze pel·lícules que competeixen en la secció oficial i que opten a guanyar la Palmera d'Or. Enguany destaca la diversitat de temes que exploren les seleccionades, les quals han passat prèviament per importants certàmens internacionals.

Continua llegint-ho en el web

La pel·lícula, que participa amb onze films més en la secció oficial del certamen, conta la història d'un biòleg que torna a la seua terra per protegir el paratge on va viure quan era un xiquet. Les decisions que ha de prendre l'enfrontaran als veïns.

La Mostra entregarà aquesta edició la Palmera d'Honor al guionista, productor i director francés Jean-Pierre Jeunet per la seua "singular i personalíssima trajectòria".

Continua llegint-ho en el web

Jota Martínez Galiana, vocal de la comissió d'activitats d'Atrae, explica que aquesta nova distinció debuta amb la intenció "de donar visibilitat als traductors i traductores que han treballat traduint per al festival i també per a donar l'oportunitat al festival de tindre un guardó que parla per si sol i que diu que és un festival que es preocupa per la qualitat de les traduccions que es fan per a ell". 

Atrae, una associació de professionals de la traducció audiovisual d'àmbit estatal amb 500 socis i sòcies i deu anys d'existència, ha proposat aquest premi a diferents mostres de cinema i la primera que no ha dubtat a incloure'l en el seu palmarés ha estat la Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que se celebra a València del 15 al 24 d'octubre.

Continua llegint-ho en el web

El director de programació de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani, Eduardo Guillot, ha destacat durant la presentació del festival que Jeunet és un "director amb un univers estètic propi, molt particular", que ja es detecta només en veure qualsevol fragment de les seues pel·lícules. Guillot ha destacat també l'ús de zooms i tràvelings i la resta de trets característics de la manera de fer cinema del també guionista i productor Jean-Pierre Jeunet. 

El director francés acudirà a València a recollir aquest premi honorífic i impartirà una classe magistral que, per al director de programació, serà "particularment interessant" per la seua condició de director europeu que ha treballat també a Hollywood i després va tornar a França, el que li ha suposat acumular l’experiència d’aquests dos mercats. 

Continua llegint-ho en el web

 A diferència de la resta de distincions del festival, que concedeix el jurat internacional entre els títols de la secció oficial, el premi del públic serà resultat exclusiu de les votacions dels espectadors, que triaran la seua favorita entre les pel·lícules de la secció informativa, totes de rigorosa estrena a Espanya. El premi implica el compromís per part d'À Punt d'adquirir els drets d'emissió de la guanyadora.

La creació d'aquest nou guardó, que busca la participació activa del públic del festival, s'emmarca en el conveni de col·laboració firmat hui entre Mostra de València i la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC). Conveni mitjançant el qual, per quart any consecutiu, les dues entitats es comprometen a treballar conjuntament en l'edició del certamen.

Continua llegint-ho en el web

La pel·lícula guardonada amb la Palmera d’Or ha sigut la italiana Favolacce, dels germans Fabio i Damiano D'Innocenzo, que han conquistat el jurat amb aquesta faula àcida sobre l'etern conflicte generacional. També s’han endut el premi a la millor direcció.

La reflexió sobre la maternitat que ens fa la pel·lícula macedònia Willow, de Milcho Manchevski, ha aconseguit la Palmera de Plata, mentre que la Palmera de Bronze ha sigut per a la història real d’un grup de joves kurds que s’enfronta a un setge de les forces militars turques que presenta Per la llibertat, d’Ersin Çelik.

Continua llegint-ho en el web

Continua llegint-ho en el web

El director del documental, Alfonso Amador, afirma en declaracions a À Punt NTC que el documental elogia “la terra, la transmissió de coneixements i també la resistència”. Xavier Crespo, coproductor, confia que la pel·lícula connecte amb l'audiència perquè aquesta parla un llenguatge universal, “el de la terra”.

Continua llegint-ho en el web

Continua llegint-ho en el web

Continua llegint-ho en el web

Continua llegint-ho en el web

Un fals documental disfressat de road movie que gira al voltant d'una de les icones kitsch per excel·lència, el flamenc rosa, per a narrar la història d'un home amb una vida molt grisa fins que aquesta au rosada es creua en el seu camí. En paraules d'un dels seus creadors, Javier Polo, és una història sobre "la recerca de la identitat", que convida el públic a fer-se les mateixes preguntes que el protagonista.

La cerimònia d'inauguració, que ha comptat amb l'actuació del grup de poesia escènica Cantataticó, ha sigut conduïda pel director ceutí Abdelatif Hwidar i l'actriu albina Patty Bonet, i ha servit per a presentar el programa del festival.

Continua llegint-ho en el web

Continua llegint-ho en el web

Mira el vídeo en el web