Normalment, multitud de famílies de represaliats es retroben en novembre als cementeris, omplint-los de rams tricolors i homenatges. Però al cementeri d’Alzira, eixe repòs es trenca també cada primer de maig. El Dia de les Persones Treballadores, descendents de sindicalistes de la UGT, de la CNT-FAI, regidors del Partit Socialista, jornalers, llauradors... assassinats entre 1939 i 1941 a Alzira, que van acabar davall del que es pensa que és, si no el primer, un dels primers mausoleus dedicats a les víctimes del franquisme. Un panteó senzill, amb desenes de fotografies en blanc i negre i una inscripció: "Per la llibertat". Davall d’esta estructura, construïda sense documentació oficial, romanien des del 1979 les restes de vora 200 persones afusellades, entre elles, dos dones.