L'esperanto és una llengua planificada, creada a finals del segle XIX pel polonés Ludwig Zamenhof amb la idea de ser neutral i fàcil d'aprendre. Tot i la seua simplicitat gramatical i vocació internacional, mai no va aconseguir convertir-se en llengua global per falta de suport polític, repressió en règims autoritaris i la irrupció de l'anglés com a idioma dominant. No obstant això, encara queda una comunitat activa de parlants arreu del món, incloent-hi Cheste, considerat un dels bressols de l’esperanto, que promouen l’idioma com a eina de pau, cultura i comprensió internacional.