El prerafaelisme va ser un moviment artístic anglés que va sorgir cap a l’any 1848, en plena època victoriana. El seu objectiu era reformar l’art, recuperant l’estètica i les composicions pictòriques del Quattrocento, anteriors a Rafael i Miquel Àngel. Els grans pintors del moment foren els principals protagonistes, mentre que les seues esposes i amants, sovint models dels seus quadres, quedaren reduïdes al paper de muses silencioses. Una de les figures més emblemàtiques d’estes dones va ser Elizabeth Siddall, una jove pèl-roja, amant de la poesia, que sabia llegir i escriure des de ben xicoteta. A través d’Irene, coneixerem la seua història i la de tantes altres dones invisibilitzades que van formar part essencial d’esta època, però que la història ha relegat a un segon pla.