Ara en la televisió
JERUSALEM
I si en lloc de cobrar amb diners, ho férem amb temps? En la distopia de hui, el temps és l’única moneda que val. Treballem no només per a menjar, sinó per a acumular minuts per als nostres fills, perquè sense temps no poden ni anar a escola. Les escoles demanen hores acumulades per a apuntar-s’hi. Així és que només els rics poden estudiar, llegir o, simplement, perdre el temps. Els altres… només sobreviuen com poden. I el pitjor? Si el teu comptador arriba a zero, s’atura el cor. Mort directe. Si ningú et dona una part del seu temps, eres invisible. No fan falta rellotges: tothom porta un marcador al braç. Quan es buida… s’acaba tot. El temps ja no és or. El temps és vida.