Tenim calor canicular

La calor més intensa de l’any és identificada com a calor canicular, i ens referim als dies més calorosos de l’any com a dies caniculars o dies de canícula, per què?

El període de l’any en què estadísticament fa més calor és entre final de juliol i principi d’agost, que és el període de l’any que es coneix com a canícula.

Estrictament i etimològicament, canícula fa referència a l’època de l’any en la qual la constel·lació del Ca Major es feia visible a l’horitzó poc abans de l’eixida del sol. Literalment, canícula en llatí significa ‘gosseta’ o ‘gosset’, i feia referència a l’estrela més important d’esta constel·lació: Alfa Canis Majoris. Els grecs anomenaven Sírius a esta estrela, que significa ‘extremadament calorosa’.

Sírius es l’estrela més brillant a simple vista del cel nocturn i fa uns 5.000 anys començava a ser visible sobre l’horitzó poc abans de l’eixida del sol a partir del solstici d’estiu. Com que era la més lluenta del cel, i l’eixida coincidia amb la del sol a l’estiu, es creia que contribuïa a fer calorosa esta època de l’any.

Resumint, canícula feia referència a l’època de l’any en què l’estrela Sírius, la gossa o la gosseta, eixia sobre l’horitzó per llevant més o menys alhora que el sol. I com coincidia amb l’època més calorosa de l’any, a l’hemisferi nord per descomptat, passà a identificar-se amb est nom la part més calorosa de l’estiu.

Això era en l’antiguitat, perquè a causa de la variació de la posició de l’eix de la Terra anomenada precessió, ara l’eixida de Sírius per l’horitzó ja no coincideix amb el centre de l’estiu, sinó amb el final. No serà fins a principi de setembre quan es podrà guaitar Sírius per llevant poc abans de l’eixida del sol.

Estos dies d’estiu, si poguérem eixir de l’atmosfera terrestre i observar amb cel fosc, podríem observar l’estrela Sírius just davall del Sol.