El Mediterrani assoleix la temperatura més elevada des que se'n tenen registres

La mar Mediterrània va assolir aquest dilluns una temperatura mitjana de 28,4 °C. El valor, que es va mesurar durant un episodi de calor excepcional i al final d’un mes de juliol de rècords tèrmics, és el més elevat des que n'hi ha registres. 

Aquesta xifra supera en 0,15 ºC l'anterior màxim registrat durant la gran irrupció de calor de l'agost de 2003. El rècord d’aquesta setmana és especialment cridaner pel moment de l’any en què es produeix, ja que la temperatura màxima anual a la mar no sol assolir-se fins a l'agost. 

La regió mediterrània, colpejada per temperatures rècord al juliol, s’enfronta aquest estiu a un panorama inexplorat, amb una mar calenta que impedeix la baixada de termòmetres a la nit, i que podria alimentar fenòmens atmosfèrics extrems en els mesos vinents. La pujada tèrmica a la superfície marina també suposa una greu amenaça a la vida marina. Durant les onades de calor anteriors, entre 2015 i 2019, unes 50 espècies —inclosos corals i mol·luscos— van resultar delmades.

Juliol de nits tòrrides i temperatures mínimes de rècord a València

Aquest mes de juliol podria passar a la història pels rècords tèrmics que s’han assolit i la persistència d’aquests valors, tant a la superfície terrestre com marina. Hi ha elevades temperatures a la mar a tot el litoral valencià i una calor extrema que resisteix als pobles i ciutats, fins i tot en acabar el dia.

En paraules de Samira Khodayar, directora del Grup de Meteorologia i Climatologia del CEAM, “és un procés d’interacció contínua, en què les altes temperatures atmosfèriques provoquen també alta insolació al mar, i el calfament de la mar té un impacte en les zones continentals pròximes”. Un dels resultats d’aquest cicle és la consecució de llargs episodis amb mínimes molt elevades i nits tòrrides.

Aquestes i altres circumstàncies excepcionals són per a Khodayar la certificació de les prediccions científiques en un context d’emergència climàtica: “L'extremització dels fenòmens”, com ara unes onades de calor cada vegada més intenses, freqüents i persistents, o uns fenòmens atmosfèrics cada vegada més greus, són algunes de “les principals manifestacions del canvi climàtic”.