Calor i sequera a Llutxent

Tot i que la humitat no ha baixat tant com ahir dimarts, les condicions meteorològiques han fet molt difícil el control de les flames a Llutxent. De nou, la màxima ha sigut de 35 °C, i el vent de sud-est s'ha enfurit de vesprada. Tenim bones notícies perquè demà baixen les temperatures i els pròxims dies augmenta la possibilitat que ploga, especialment de cara a divendres, uns canvis que ajudarien a extingir completament l'incendi, a més de refrescar el terreny.

Però sempre convé fer un colp d'ull un poc més arrere per a intentar entendre el que ha passat. I el mes de juliol que acabem de deixar ha sigut molt càlid a la zona sud de València, amb molts dies amb temperatures superiors als 35 °C. De fet, durant l'ultima setmana del mes passat es van superar els 40 ºC en alguns observatoris de les comarques de la Vall d'Albaida, la Costera o la Canal de Navarrés.

Venim de molta calor, però sobretot d'un dèficit molt acusat de precipitació tal com mostren els mapes següents. 

De fet, a les comarques del sud de València no s'arriba ni al 50% de la precipitació normal, és a dir, ha plogut menys de la meitat del que correspondria. En el cas de Llutxent, la precipitació acumulada des de l'1 d'octubre de 2017 fins al 6 d'agost d'enguany no arriba als 300 l/m², quan la precipitació normal s'hauria d'acostar als 600 l/m². Els arbres pateixen aquesta falta d'aigua, tenen el que es coneix com a estrés hídric i cremen amb més facilitat. 

I per cert, podríem dir que els grans incendis generen la seues pròpies condicions meteorològiques. I prova d'això són els pirocúmuls, o núvols que es formen a causa dels forts corrents ascendents d'aire que genera el foc, cosa que provoca la condensació del vapor d'aigua que forma el núvol.